Un estudi proposa la imatge de l’ós com a marca turística del parc natural de l'Alt Pirineu

Un dels estudis de la diagnosi ambiental al parc natural de l’Alt Pirineu tracta de l’ós i la seva visió socioecològica a les valls del Pirineu.

Aquest estudi conclou que s’ha utilitzat la reintroducció com a instrument polític per donar una determinada imatge i que ha faltat voluntat política per arribar a consensos per desplegar el programa de reintroducció. També diu que molts cops s’ha magnificat, com va passar arran d’un accident entre un caçador i l’óssa Hvala.
Algunes de les propostes de l’estudi són utilitzar la imatge de l’ós com a marca turística, publicar guies dels pobles amb més qualitat ecològica i ambiental i crear una patrulla de seguiment de l’ós amb experts i implicar-hi la gent del territori.
L’estudi, realitzat per Cristina Olaya, Roser Plans, Laura Sanz i Pau Ymbern, exposa que des que es va començar a desenvolupar el programa de reintroducció de l’ós bru al Pirineu, el 1996, l’espècie ha passat de trobar-se vora de l’extinció a créixer fins a la població actual, d’aproximadament vint exemplars. Una de les propostes que planteja l’estudi és fer més alliberaments perquè creixi la població i, alhora, evitar problemes de consanguinitat.
Altres propostes plantejades per l’estudi són fomentar el parc natural de l’Alt Pirineu fent que la gent conegui el territori perquè, quan la població de l’ós sigui prou gran, es pugui utilitzar la imatge del mamífer com a marca turística, i crear guies verdes de pobles amb més qualitat ecològica i ambiental.
La controvèrsia que ha generat aquesta reintroducció al Pirineu ha estat l’origen del projecte, per conèixer així les opinions del agents socials implicats: tècnics i especialistes, activistes, administració, ramaders, polítics, periodistes i caçadors. Analitzades les seves opinions, l’estudi conclou que s’ha magnificat la qüestió de l’ós, ja que l’accident entre un caçador i l’óssa Hvala el 23 d’octubre del 2008 va fer que els detractors de l’ós es posicionessin encara més en contra de l’animal i demanessin que es retiressin tots els exemplars, mentre que els partidaris van reafirmar la necessitat de la seva presència.
La poca difusió i la manca de participació ciutadana fa que la gent no sàpiga com actuar en cas de trobar-se un ós, i aquest desconeixement genera inquietud i inseguretat als ciutadans. L’ós pot ser una peça clau en el des­envolupament econòmic de les valls pirinenques sempre que es dissenyi un bon pla que rebi suport tant de les institucions com dels ciutadans.