Un estudi recomana establir polítiques d’integració més decidides i efectives

“La identitat andorrana corre el risc d’anar-se dissolent en un monolingüisme i monoculturalisme estrangeritzant si no s’estableix polítiques d’integració desacomplexades, decidides i efectives.” Aquesta és una de les conclusions de l’estudi coordinat per Maria Jesús Lluelles i difós a través de la publicació Impacte de la immigració a Andorra.  

Si bé admet que “en les normes andorranes l’objectiu de defensa o promoció de la llengua i de la cultura és clar”, l’estudi constata una certa preocupació de la població per la pèrdua dels símbols d’identitat del país i aposta per la implementació de mesures efectives que englobin tant l’Estat com la societat: “L’èxit d’una bona política d’integració depèn de totes les parts del sistema. No es pot basar només en l’Estat ni només en la voluntat dels immigrants o dels nacionals.”
L’informe fa especial èmfasi en les polítiques lingüístiques, després de constatar que “a Andorra parlar català és el factor indicador més important del grau d’integració”. El fet de parlar català és l’element que es considera més important per a la integració dels immigrants, ja que és el factor que es valora més, mentre que els aspectes següents que es consideren importants per a la integració de les persones nouvingudes són viure i treballar a Andorra de forma permanent i adaptar-se als costums andorrans.
Així, l’estudi manté que “cal afavorir una integració al país en la llengua oficial, en contra del desarrelament”. En aquest sentit, el treball apunta que les mesures de motivació instrumental –per exemple, aprendre la llengua com una qüestió utilitària, com ara promocionar-se a la feina– és la que menys s’ha utilitzat en les polítiques d’integració andorranes, malgrat que és “la més efectiva”.
Pel que fa a la percepció de la població, la publicació constata que “hi ha un cert temor que la llengua catalana cada cop tingui menys presència i que aquesta situació empitjori amb el temps”. Així, l’informe apunta que “en un país on la major part de la població és d’origen estranger es fa evident la influència de la immigració en l’àmbit lingüístic i es constata que en alguns àmbits el castellà és predominant”.
L’estudi també constata que “hi ha persones de nacionalitat andorrana que expressen un cert malestar perquè se senten en minoria davant els immigrants que no parlen català, un fet que en alguns casos s’atribueix a la manca d’integració de molts dels immigrants més recents”. No obstant, el treball sosté que “en general es destaca que fins ara no hi ha hagut problemes greus amb els immigrants”.
Així mateix, l’estudi fa referència a les dades de l’Observatori del segon semestre del 2007, segons les quals gairebé la meitat de la població (46%) pensava que l’augment del nombre d’immigrants faria que a Andorra es perdés la llengua catalana, una percepció que s’havia incrementat respecte de l’enquesta de l’any 2002 (42%).
Malgrat aquesta percepció, les dades de l’estudi mostren que, en general, la població d’Andorra té una percepció positiva de la immigració, sobretot per la necessitat de mà d’obra, i reconeix que els immigrants han contribuït al des­envolupament econòmic del país. Així mateix, es considera necessari que hi hagi un control de la immigració.

Els estrangers aporten almenys el 80% del valor afegit brut en tots els sectors, tret del financer i el públic
Els treballadors estrangers representen, com a mínim, un 80% del valor afegit brut en tots els sectors del mercat laboral, tret del sistema financer i de l’administració pública, en què l’aportació és del 77% i del 58%, respectivament, segons les conclusions de l’estudi Impacte de la immigració a Andorra. Tanmateix, la publicació apunta que aquesta aportació “va disminuir lleugerament durant els anys 90, amb l’entrada al mercat laboral dels nascuts a Andorra durant els anys 60 i 70”.
En aquest sentit, l’estudi constata que l’aportació dels estrangers a Andorra suposa “una situació única en tot l’entorn europeu, i supera amb escreix la situació de Luxemburg o Suïssa, que han estat importadors nets d’estrangers per excel·lència”. Així mateix, l’estudi conclou que “el mercat andorrà està molt necessitat de treballadors estrangers per funcionar, ja que l’oferta nacional és de bon tros insuficent per mantenir l’estructura econòmica que s’ha creat”.
Pel que fa al col·lectiu de residents majoritari, s’observa una disminució del col·lectiu d’assalariats d’origen espanyol, en benefici dels andorrans, dels portuguesos i de les persones d’altres nacionalitats, com ara les procedents d’Amèrica del Sud.
L’estudi apunta que els andorrans tendeixen a incorporar-se indistintament a tots els sectors d’activitat, si bé comparteixen amb els espanyols una presència més important en el sistema financer i l’educació. A més, els treballadors nacionals, juntament amb els espanyols, són els que tenen un salari per sobre de la mitjana registrada a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).
Per complementar l’impacte econòmic global que té la immigració en el Principat, la publicació Impacte de la immigració a Andorra aporta també algunes dades sobre l’evolució que han seguit els comptes de l’Estat i la CASS durant els últims 70 anys. En aquest sentit, l’estudi recull que la despesa social s’ha incrementat el 16,4% anual entre el 1960 i 2006, mentre que la despesa total del pressupost ho ha fet en un 10,9% anual. La publicació, que fa referència també a la inversió en salut o en educació, constata que “aquest canvi ha estat condicionat per la nova realitat del país i per la demanda social de la immigració”.