Un estudi situa la població d'Andorra entre les 83.325 i les 91.049 persones el 2031

La població andorrana podria situar-se entre els 83.325 i les 91.049 persones el 2031, segons un estudi que ha dut a terme l'expert Joaquín Recaño, investigador i professor titulat del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes projeccions s'han calculat tenint en compte un seguit d'aspectes com són la fecunditat, la mortalitat, l'emigració i la immigració. L'expert ha destacat que "la fecunditat en cap moment serà el motor del creixement, ja que ho serà la immigració".

D'aquesta manera, aquest dijous s'ha presentat l'estudi Projecció demogràfica de la població d'Andorra 2021-2031, un treball fet a iniciativa del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació en col·laboració amb el departament d'Estadística. Segons les projeccions fetes per l'expert, en un escenari de creixement baix la població del país el 2031 seria de 83.325, és a dir, 4.981 persones més que a 1 de gener d'aquest any, quan se situava en 78.344 persones. En un escenari central, que és segurament el més probable, els habitants al país serien 87.620, 9.276 més que en l'actualitat; i en l'escenari més alt, la població s'enfilaria fins als 91.049 habitants, és a dir, 12.705 més que avui en dia.

L'expert ha posat en relleu que aquestes xifres s'han calculat tenint en compte que "la fecunditat, que és molt baixa a Andorra, no recuperà" les xifres anteriors als 2010 i, per tant, en un escenari central els naixements estaran entre els 500 i els 600 a l'any. Pel que fa a la mortalitat, tot i que no és molt elevada el que succeirà és que el creixement natural serà negatiu, ja que hi haurà més morts que naixements. L'esperança de vida augmentarà fins als 82,5 anys en els homes i els 87,2 en les dones. Quant a l'emigració, que tal com s'ha esmentat ha de ser el que potenciï el creixement de la població, s'espera que "després de l'efecte pandèmic" hi hagi un creixement positiu. En aquest sentit, l'expert creu que podria estar en una immigració d'entre 2.300 i 3.400 persones a l'any el 2030.

En aquest sentit, s'espera que la població menor de quinze anys tingui una evolució negativa en els tres escenaris previstos i que creixi la que es troba entre els 15 i els 64 anys. La que més augmentarà, però, serà la de més de 65 anys, que pot arribar a experimentar un creixement d'entre 6.000 i 7.000 individus.

Qüestionat pels mitjans de comunicació, l'expert ha reconegut que tal com indiquen alguns estudis, per sobre de les 85.000 persones ja hi poden haver problemes de subministrament i de serveis, tot i que també ha recordat que per poder funcionar l'economia andorrana necessita mà d'obra.

Quant a l'emigració, i l'impacte que hi tindrà l'acord d'associació amb la Unió Europea, ha destacat que el Govern haurà de preveure aquests creixements de població i les dificultats des del punt de vista mediambiental que puguin suposar, ja que creu que poden ser més importants que no pas les que hi pugui haver sobre el sistema de pensions. Així, ha remarcat que cal tenir en compte que una part de les persones que vinguin al país es quedaran, "majoritàriament espanyols i portuguesos".

L'expert també s'ha referit a l'impacte que ha tingut la pandèmia. Ha destacat que a Espanya, un fenomen que pot ser extrapolable a Andorra, el que s'ha vist és que ha avançat la mortalitat de la gent més gran. Pel que fa a la fecunditat, ha destacat que es pot donar que sigui baixa, un fet que es pot perllongar, tot i que serà un factor que vagi també molt lligat a l'evolució econòmica. Quant a l'emigració, Recaño ha valorat que la provinent de Llatinoamèrica de ben segur que s'incrementarà tenint en compte la situació de la pandèmia amb relació a Europa.