Un expert creu que Andorra podrà treure més profit de l’economia de la zona euro com més integrada estigui a Europa

“Quanta més integració” tingui Andorra en l’economia de la zona euro més “profit” en podrà treure. Aquest és el parer del director en la Direcció General d’Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, Carlos Martínez Mongay, que ha ofert aquest dilluns una conferència sota el títol ‘Situació econòmica i debat institucional a la zona euro’ en el marc del cicle ‘Crèdit Andorrà Global Forum’. Martínez Mongay ha posat en relleu que ara com ara ja hi ha un grau d’integració elevat amb aspectes com l’Acord Duaner o l’Acord Monetari, però considera que si s’incrementa aquesta integració els beneficis serien encara majors. Així, ha recordat que el país ja es beneficia de la marxa de les dues economies veïnes, França i Espanya i que, per tant allò que sigui de profit per a aquests dos estats també beneficiarà Andorra. 

Martínez Mongay ha defensat que les dues economies veïnes “estan millor a la zona euro” de la qual ha remarcat que ha registrat un “creixement sostingut” però sense “signes d’acceleració” i ha dibuixat un panorama amb certs “obstacles” entre els quals una incertesa elevada arran d’aspectes com el Brexit, la política fiscal o monetària dels Estats Units, l’evolució de la Xina o els populismes. El creixement de l’economia de la zona euro pot estar aquest any al voltant de l’1,8% però l’expert ha posat en relleu la necessitat que es faci front a certs desequilibris, entre els quals “el deute i l’atur”, davant els quals ha defensat una política coordinada. Així, ha remarcat que s’espera que l’ocupació continuï millorant aquest 2017 a la zona euro per sobre de l’1% però el marcat de treball és encara “feble” ja que el descens de l’atur encara no està a nivells d’abans de la crisi. A més els salaris creixen poc. 

De fet, Martínez Mongay ha remarcat que les economies que no van patir la crisi, com Austràlia, tenen un PIB un 25% superior al 2008, mentre que a la zona euro se situa en un 5% superior, la qual cosa suposa un creixement “molt lent, suau, molt poc pronunciat”. El director en la Direcció General d’Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea ho ha atribuït a un comportament “molt particular” de la inversió que es va veure reflectit en el fet que després de la crisi els països de la perifèria, com Espanya, van ajustar les seves economies i els del centre, com Alemanya, en lloc de fer-ho van incrementar l’estalvi. Això ha fet que fins abans de la crisi l’estalvi s’invertís a la zona euro, però a partir del 2008 ja no ha estat així. 

L’expert ha explicat com la Unió Europea ha tractat de fer front a la situació com per exemple a través del Pla Juncker amb el qual s’ha volgut fer una crida perquè l’estalvi a la zona euro es quedi a Europa. S’ha obert, de manera paral·lela un període de debat sobre el futur de la Unió Europea en el qual s’ha abordat ja aspectes socials com la mobilitat de les persones dibuixant escenaris com el fet que els països amb estructures similars unifiquin els instruments del mercat de treball o que es faci un marc social únic per a Europa. El 31 d’aquest mes es presentarà un altre document de reflexió sobre la unió econòmica.