Un expert veu com una solució de “transició” l’estació d’autobusos

L’estació nacional d’autobusos que s’està construint al Prat del Rull és una solució de “transició”. Ho va indicar l’arquitecte i expert en aquest tipus d’infraestructures Rafael Torrelo Fernández en una conferència organitzada ahir pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA). El professional, que no va voler entrar a valorar el projecte que s’està impulsant al Principat, va remarcar que partint d’aquest punt caldrà començar a pensar en una instal·lació que pugui donar resposta a les necessitats que té el país a mitjà i més llarg termini. 

En aquest sentit va exposar que una estació d’autobusos és un element que permet atraure recursos i generar activitat al seu voltant, una afirmació que va sustentar en diversos exemples. Així mateix, Torrelo va insistir que a l’hora de dissenyar un equipament d’aquesta índole és necessari establir debats oberts als ciutadans, als col·legis professionals, als empresaris i a les institucions a partir dels quals es puguin trobar les millors solucions. Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és el tipus d’usuari que la infraestructura tindrà, tot i que també és cert que aquest pot canviar amb el temps. L’expert va indicar que si és té clar això serà fàcil respondre a les seves necessitats. En el cas del Principat, per exemple, en tractar-se d’un país turístic, seria important que els viatgers tinguessin carretons a la seva disposició, així com una zona de facturació. “A Andorra val la pena que s’utilitzi l’estació d’autobusos com un catalitzador per reactivar l’economia”, va declarar. 

Per Torrelo, el Principat compleix els requisits (pel que fa la climatologia i els usuaris, entre d’altres) per plantejar un edifici multiús, és a dir que incorpori diferents activitats. Això permet tenir, va dir, un immoble amb vida les 24 hores del dia. “Com més multifucional, més activitat genera”, va exposar. Al mateix temps va esmentar cinc principis que una estació d’autobusos ha de complir, i que passen perquè tingui una presència reconeixible a la ciutat, una resposta coherent amb el clima i una resposta coherent amb el context econòmic. A més a més va remarcar que una infraestructura d’aquest tipus que funcioni bé ha d’explotar la singularitat del lloc en què es troba (en el cas d’Andorra el turisme, l’esport o les compres), un objectiu que sorgeix del debat amb els empresaris i la resta d’implicats. A banda considera que és necessari establir una col·laboració público-privada des del primer moment.

Per últim, l’expert va recordar que el Principat té unes singularitats interessants i una estructura de transport pirinenca i europea. Així, va apuntar que Andorra podria ser un nexe d’unió per a les relacions comercials que no existeixin entre Espanya i França.

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, que va ser present a l’acte, va defensar que l’estació és una necessitat imminent i que s’ha projectat la que l’Estat pot sufragar. En aquest sentit va comparar els més de 10 milions d’euros que costava l’edifici que es proposava construir a Borda Nova amb els 1,3 milions de l’obra del Prat del Rull. Torres considera que si no s’hagués optat per aquesta via “potser hauríem estat 20 anys més sense estació”. A banda va argumentar que es va obrir un procés participatiu amb l’Associació de Transports de Viatgers a l’hora de dissenyar-la gràcies al qual es van incorporar moltes de les seves demandes. El ministre va assegurar que l’estació compleix tots els paràmetres: tindrà onze andanes i una zona d’espera amb el coeficient que demanava el sector. També s’instal·larà una pantalla de vidre per protegir els usuaris del fred mentre esperin a l’exterior. 

La xerrada va servir per parlar sobre una qüestió que ha enfrontat el COAA i el Govern. La degana del col·legi, Zaira Nadal, va destacar que és important que es tinguin en compte els arquitectes a l’hora de desenvolupar una infraestructura com aquesta ja que tenen la formació per fer-ho.

El compromís público-privat, una via per finançar-la

L’arquitecte Rafael Torrelo va destacar que una de les vies per finançar una estació d’autobusos que cobreixi les mancances més a llarg termini passa per la col·laboració público-privada. Així, va exposar que una de les opcions podria ser que quan uns privats estiguin treballant per impulsar un edifici acordin oferir al Govern certes prestacions com poden ser un heliport o una estació d’autobusos a canvi de certs avantatges. En el cas d’Andorra va apuntar que podria haver estat interessant acordar amb els promotors del parc aquàtic de Borda Nova que col·laboressin en la realització d’una infraestructura de transports a canvi de beneficis urbanístics que siguin viables (com ara edificabilitat). Això permetria també generar sinergies amb el negoci que es vol obrir. El ministre va remarcar que en aquest cas concret era difícil incorporar altres serveis ja que el pla parcial ja estava definit i ja s’havia realitzat la cessió urbanística.