Un mercat per finançar projectes verds

Imaginem dues empreses. Una d’elles ha calculat quines són les seves emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, responsables de l’escalfament global, i després d’introduir un seguit de millores en les infraestructures i els processos productius, s’adona que ja no pot reduir-les més, o no amb la tecnologia actual, i que la seva petjada ambiental té un valor determinat que ara per ara no pot ser menor. És una empresa solvent i que pot destinar part del seu pressupost a projectes de responsabilitat social corporativa (RSC). És més, vol “enverdir” la seva imatge i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. L’altra empresa, pel seu cantó, també voldria fer les coses millor, però el cost de les inversions que pretén tirar endavant li suposa un fre. Potser vol canviar la seva flota de vehicles per vehicles elèctrics. Potser té la intenció de substituir la vella caldera de gasoil. En qualsevol cas, necessita finançament, i aquí és on entra en joc el mercat nacional de compensació d’emissions, un espai d’intercanvi creat pel ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, que calcula el preu dels anomenats “crèdits carboni” i ajuda a posar en contacte empreses com la primera amb empreses com la segona.

L’Estratègia energètica nacional de lluita contra el canvi climàtic 2020-2050 té com a objectiu la neutralitat de carboni a la fi del període. Aquest és un concepte clau per entendre quin tipus de projectes es podran beneficiar del mercat nacional de compensació d’emissions: el carboni és un element químic que s’allibera a l’atmosfera i es reabsorbeix de manera natural i cíclica, en un equilibri que s’ha trencat per l’activitat antròpica, especialment a partir de la Revolució industrial. L’excés de CO2 a l’atmosfera contribueix a l’efecte hivernacle i, consegüentment, a l’escalfament global. La manera de revertir la situació actual passa per reduir les emissions, substituint les fonts d’energia fòssils per fonts renovables i fent més eficients els processos, així com per augmentar el potencial d’embornal del planeta, és a dir, la seva capacitat per reabsorbir el carboni alliberat per l’activitat humana. Per tant, qui vulgui accedir a finançament a través del mercat nacional de compensació d’emissions, haurà de presentar una proposta que vagi en alguna d’aquestes línies.

Tenint en compte que els principals embornals de carboni són la vegetació, els oceans i el sòl, el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, confia que al mercat nacional s’hi presentin “projectes de gestió forestal, tant de millora com de creació de nous espais boscosos, ja que ens interessa promoure l’absorció del carboni més enllà de la reducció”. Pel que fa a la reducció de les emissions, Miquel està convençut que la possibilitat d’entrar al mercat nacional de compensació “trenca la barrera del preu en aquells casos en què algú vol utilitzar una tecnologia millor, menys emissora, però fins ara no ho ha pogut fer perquè potser és una tecnologia més cara”.

A l’altra banda, les empreses que volen adquirir crèdits carboni solen ser “empreses que, per responsabilitat social corporativa o per màrqueting, decideixen invertir en projectes que els permetin compensar les seves emissions”, explica Miquel. De fet, en l’actualitat ja hi ha entitats bancàries o un grup com Bomosa que han comprat crèdits en el mercat internacional i “segur que, per compromís amb el país, aquestes entitats també participaran en el mercat nacional de compensació d’emissions, encara que potser el crèdit d’aquí l’hagin de pagar més car”. 

Plantar un arbre i mantenir-lo viu com a mínim vint anys
La participació en el mercat nacional de compensació d’emissions és voluntària. En aquest context, el paper de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic és posar en contacte les parts a través “d’aquest espai d’intercanvi que és el mercat” i garantir que generadors i adquirents de crèdit compleixen els seus compromisos, però en cap cas no intervé en les transaccions comercials.

Les empreses que vulguin adquirir crèdits carboni per aconseguir una etiqueta que els reconegui que han compensat de manera total o parcial les seves emissions hauran de fer primer un càlcul d’aquestes emissions, mitjançant una empresa externa o la calculadora que ofereix el Govern, i al mateix temps planificar una reducció voluntària d’emissions. Pel que fa als projectes generadors de crèdit, l’Oficina vetllarà perquè hi hagi una veritable reducció d’emissions o absorció de carboni i perquè allò que genera els crèdits es mantingui en el temps. L’exemple que posa el seu director, Carles Miquel, és un arbre: “a més de plantar-lo, caldrà mantenir-lo viu com a mínim vint anys”.