Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, durant la compareixença d’aquesta tarda.
El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, durant la compareixença d’aquesta tarda.

Un milió d’euros l’any per assolir un funcionament “òptim” de la Justícia


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: SFGA

La implementació del nou pla de xoc de la Justícia costarà aproximadament un milió d’euros l’any. Així ho ha explicat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, en informar sobre la modificació de la llei qualificada de la Justícia que serà la via per la qual es pretén agilitzar els processos judicials.  I és que els canvis que s’introduiran afecten la creació de noves places. En concret, es reforçarà la Batllia amb 5 secretaris judicials i 13 oficials més; i la Fiscalia, amb 1 fiscal adjunt, 1 secretari judicial i 5 administratius. A més, s’incrementa la base retributiva per al càrrec de secretari judicial, de manera que si ara el salari que percep és d’uns 2.800 euros, quan s’aprovi la modificació serà de 3.300. La motivació que es persegueix és doble, va indicar Rossell: d’una banda, reconèixer les responsabilitats que assumeix i, de l’altra, aconseguir fer més atractiva aquesta figura perquè hi hagi més candidats als edictes per cobrir aquestes places. Així doncs, figures com les d’assistent judicial i assistent jurídic proposades pel Consell Superior de la Justícia s’han deixat de banda i en canvi s’ha optat per rellançar la de secretari judicial, que ja està regulada i a la qual se li donaran “funcions més tècniques”, ha remarcat.

Una vegada es disposi d’aquests nous recursos humans, Rossell creu que el temps necessari per assolir un funcionament de l’Administració de la Justícia “òptim” serà d’aproximadament tres anys. Aquest seria, al seu parer, el termini “raonable” per implementar el pla de xoc i desencallar els procediments judicials, ha assegurat. Però primer aquesta modificació de la llei de la Justícia l’ha d’aprovar el Govern i s’ha d’entrar a tràmit parlamentari. Així les coses, el ministre creu que abans de l’estiu “si no passa res” la llei podria estar aprovada. 

Encara en relació amb els recursos humans, Rossell ha anunciat que es crea la figura de vicepresident de la Batllia per reforçar la institució. D’aquí que es modifiquin diversos articles de la llei per regular les funcions que tindrà o el complement de responsabilitat addicional que comporta el càrrec. També es crea la figura del secretari judicial adjunt amb funcions d’assistència tècnica a batlles o magistrats i així ajudar a evacuar els expedients pendents i futurs enfortint la capacitat dels òrgans als quals estiguin adscrits. 

Tot i que l’augment dels efectius constitueix el gruix d’aquest pla per desencallar el col·lapse judicial, Rossell també ha anunciat d’altres mesures que poden ajudar a fer-lo més efectiu. Així, s’estableix que en cas de necessitat i per desencallar procediments, els batlles puguin ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal de Corts, i els magistrats del Tribunal de Corts puguin fer-ho al Tribunal Superior de Justícia i permetre la formació del tribunal quan no sigui possible per qualsevol causa. Igualment, s’estableix per primera vegada quin haurà de ser el procediment a seguir en cas que hi hagi recusacions. La modificació de la llei també inclou la limitació del mandat dels inspectors a un període de tres anys renovable una sola vegada, i es clarifica quina és la finalitat d’aquesta  figura: assegurar la gestió eficaç i eficient dels assumptes que té l’administració de Justícia.

Noves sancions
Rossell també ha explicat que s’introdueixen modificacions en els estatuts de batlles i magistrats. Així, es prohibeix als membres de la carrera judicial la participació en subhastes públiques derivades d’una actuació judicial. També s’afegeixen noves infraccions “molt greus” per utilitzar la condició de batlle o magistrat per obtenir un tracte favorable davant de professionals i empreses, o bé per l’absència continuada i injustificada de la seu de l’òrgan judicial o per l’incompliment dels acords adoptats pel CSJ i els presidents dels diferents tribunals. Segons el ministre, s’adopten aquestes mesures per mostrar “que som un país seriós i que es fan les coses bé de cara als organismes internacionals” que havien qualificat de “molt limitades” les accions per combatre conductes inadequades del poder judicial.

Nacionalitat, més de 25 anys i “currículum” per optar al CSJ

A més de tenir nacionalitat andorrana, ser major de 25 anys i coneixedor de l’Administració de la Justícia, les persones que es postulin a ser membres del Consell Superior de la Justícia, càrrecs nomenats pels coprínceps, el cap de Govern i el síndic general, hauran d’aportar un currículum que motivi la seva idoneïtat, els seus coneixements, i la seva trajectòria professional per deixar palès que reuneixen els requisits per formar-ne part. I els membres que nomenen batlles i magistrats també hauran de publicar “d’alguna manera” el seu currículum. És una mesura que es pren “per voluntat política” i s’ha considerat oportú introduir-la ara. El ministre ha recordat que alguns dels partits que van guanyar les passades eleccions ho portaven als programes electorals. Ara per ara, no es pot anar més enllà i demanar una qualificació específica en dret, ha reconegut, perquè suposaria haver de modificar la Constitució.

milió
euros
any
assolir
funcionament
“òptim”
justícia
Comentaris: 1

Comentaris

Em perdut el Nord !!!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic