Un ‘noble’ entre fogons que reparteix solidaritat al punt a la Massana

Ho porta fent des de fa pràcticament dos mesos. Un cop va haver de tancar el seu restaurant de la Massana, Versió Original, a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 i després de netejar i desinfectar ben a fons tot el local, va decidir continuar fent el que millor se li dona per a aquells que s’ho estan passant malament: cuinar. L’única condició que va posar era seguir tenint matèria primera per poder elaborar un plat únic al migdia. I des de llavors no ha parat perquè les aportacions d’aliments de proveïdors i clients habituals del restaurant que s’ho podien permetre no han faltat. 

“Soc una persona molt activa, no puc estar parat”, reconeix Miguel Angelo De Castro Barrera, “un nom que sembla de la noblesa”,  diu, “potser la meva mare ha estat comtessa”, remarca amb bon humor. “A la meva terra, s’usa molt el De davant els cognoms”, puntualitza. Així que bé es podria dir que ens trobem amb un “noble” entre fogons que reparteix una solidaritat més que tangible.  

“He de fer alguna cosa per la gent de la Massana que conec i té dificultats per poder menjar mínimament bé”, insisteix. És ben conscient que el Comú ja n’està al cas i que ajuda aquestes persones amb uns pacs de menjar, “però si tenen un plat calent a taula, millor que millor”. 

Així és que entre els que ja sabien que podien acudir a ell i el seu anunci a Facebook, va començar a rebre les “comandes” d’uns clients gens exigents i molt agraïts. I ell i la seva cuinera aporten la mà d’obra i el negoci, el gas i la llum. D’aquesta manera, a més, “ara que tinc el restaurant tancat -explicita- ocupo part del dia i no penso en una altra cosa” que no sigui en aquests nous clients que té a pensió fixa cada dia. 

Són uns quaranta, assegura. Els prepara un plat únic de llegums o de pasta cuinats amb salses i tall, que no falta: un bon xoricet, una mica de pollastre... I si té lactis o fruita també els afegeix. I ho fa amb totes les de la llei i amb les autoritzacions escaients: va demanar permís al Govern, que li va concedir amb la condició que el menjar es portés a les cases. I així ho està fent amb l’ajuda de dues amigues voluntàries que són les qui un cop té el tapers i les bosses preparades amb els noms dels comensals, els porten a casa, ja sigui a Erts, Arinsal, la Massana mateix i Escàs. 

I ho fa gratis, és clar, “sense cap ànim de lucre”, remarca. Els beneficiaris són sobretot temporers, però no només, també hi ha residents que viuen tot l’any a la Massana: gent sense feina o que tenien el virus i no podien sortir, entre d’altres.

Ha rebut la visita de les cònsols massanenques, Olga Molné i Eva Sansa, que li han agraït la iniciativa i l’han previngut: “Ves amb compte, que no et prenguin el pèl.” Sobre això no es mostra gaire preocupat, però, “mai ho sabré si me’l prenen, no puc veure els extractes bancaris”, declara, però “a alguns els conec ja de la temporada d’hivern i no crec que tinguin massa diners al banc”. 

Se sent satisfet amb els agraïments que li fan arribar els destinataris dels seus àpats. Un senzill gràcies, només vol, perquè si no De Castro Barrera es passaria el dia plorant a causa d’alguns d’aquests missatges més emotius. I això és el que no vol de cap de les maneres, tot i que les persones nobles també s’emocionen.