Un particular recorre contra el Govern per denegar-li l’ajut per desocupació

Un particular va presentar, fa dues setmanes, un recurs contra el Govern per la denegació de la prestació econòmica per desocupació involuntària.

L’empleat, que va denunciar l’empresa privada on treballava després de rebre la carta d’acomiadament el març de l’any passat, demana que es revisi la sol·licitud al·legant que “no hi ha una sentència ferma que l’acomiadament fos procedent”. El recurs compta amb el suport del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), que demana el respecte a la presumpció d’innocència de l’empleat i un sistema més ràpid de resolució de conflictes entre empresaris i assalariats. 
Els fets es remunten al 31 de març del 2009, quan l’empresa va acomiadar el denunciant al·legant la comissió de diverses “irregularitats”. En aquest sentit, la carta d’acomiadament fa referència al lliurament de dues cartes d’advertiment entre el 2007 i el 2008, un avís verbal i altres fets, com ara diverses “queixes verbals per part dels usuaris”. Finalment, l’empresa va acusar el treballador d’haver “falsejat les dades” d’unes enquestes i de perdre una targeta de descomptes a clients durant el març de l’any passat.
El 20 d’abril de l’any passat, l’afectat va denunciar la societat, per la via del procediment laboral, en considerar que l’acomiadament havia estat “improcedent i injustificat”, mentre que el 16 d’octubre va sol·licitar a l’executiu la prestació econòmica per desocupació involuntària. Un cop analitzada la situació, el Govern va decidir denegar-li l’ajut, al·legant que “el sol·licitant no es troba en la situació legalment exigida de desocupació involuntària”.
Davant d’aquesta circumstància, el denunciant va recórrer la decisió governamental el 12 de gener perquè “es revisi la sol·licitud” i perquè “es tingui en consideració, fins que no es demostri el contrari, que la meva situació legal és de desocupació involuntària”. Sobre aquesta qüestió, l’afectat va apuntar ahir que “no hi havia res de veritat” en la carta d’acomiadament que va rebre i que per això no la va signar i va optar per denunciar l’empresa.

suport del sindicat
El recurs presentat contra el Govern per exigir la revisió de la sol·licitud compta amb el suport del SAT, que ja s’havia mostrat crític amb els fonaments de la prestació econòmica per desocupació involuntària. En aquest sentit, el secretari general del SAT, Guillem Fornieles, va demanar ahir “que hi hagi una presumpció d’innocència” i “si el treballador no va a la Batllia, que hi hagi un sistema més ràpid de resolució de conflictes”.
El líder sindical va exigir “que s’acabi amb aquesta situació d’indefensió en què està el treballador” i va argumentar: “El treballador té tres judicis: el de l’empresari, el del Govern i el de la Batllia. Els dos primers són en contra, ja que l’administració pública reconeix que l’acomiadament és procedent i també condemna el treballador, així que només en queda un que pugui ser favorable, sempre que l’afectat vulgui presentar denúncia.”
Així mateix, Fornieles va sostenir que “en general no es va a Batllia”, donats els costos i les complicacions que això suposa. En aquest sentit, el denunciant va constatar que “almenys hi ha quatre treballadors més que també han estat despatxats i que no han anat a la Batllia” i va explicar que en el seu cas no va poder agafar un advocat d’ofici “ja que no hi havia temps per poder complir els terminis”.
els arguments
El denunciant va assegurar ahir: “He demanat audiència amb Benestar Social, per parlar amb la ministra, però mai he rebut resposta”, i va argumentar que vol que es revisi el seu cas perquè “hi ha uns requisits que compleixo i no hi ha cap sentència que acrediti la procedència de l’acomiadament”. En aquest sentit, el secretari general del SAT va mantenir que la normativa que regula la prestació “és injusta, ja que no preveu la possibilitat que s’obri un procediment judicial”, i va criticar que “no hi ha una avaluació justa dels fets, sinó que és el patró qui fa el primer judici”.
En la denúncia, el treballador es mostra en desacord amb els motius exposats per l’empresa per basar l’acomiadament “en l’article 72 de la Llei sobre el contracte laboral” i comunicar-ho al treballador “sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica”. En aquest sentit, el treballador, que va ser contractat el juliol del 2002, apunta que tant les queixes dels usuaris com l’acusació de falsejar dades d’enquestes són causes “totalment inventades” i que serveixen d’“excusa a la societat demandada per estalviar-se els diners d’un acomiadament com cal”. El denunciant va argumentar també que al seu lloc de treball “som dues persones i m’ho imputen tot a mi, però em pregunto com pot saber l’empresa que no ho ha fet l’altre empleat”.
Així, Fornieles va recordar que “a Espanya hi ha el delegat que representa els sindicats i és testimoni, mentre que aquí és la paraula de l’empresari contra la del treballador, ja que no hi ha ningú dins l’empresa que faci un seguiment de prop ni hi ha cap possibilitat de defensa del treballador a l’empresa”. En aquest sentit, el líder sindical va criticar que no hi hagi un mecanisme de resolució ràpida de conflictes.