Un terç d’expedients del raonador, de temes en què no té competències

Gairebé un terç dels expedients tramitats pel raonador del ciutadà l’any passat corresponen a accions privades entre particulars sobre les quals la institució no té competència perquè no feien referència a l’administració pública o la parapública, de manera que el raonador només va poder assessorar els ciutadans que el van requerir per aquestes qüestions sobre els tràmits que podien seguir.
Així es desprèn de l’informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2016, ja admès a tràmit pel Consell General i tramès a la comissió legislativa d’Interior, que posa de manifest que l’any passat es va registrar 351 expedients (un 16,22% més que el 2015), 112 dels quals es van tractar com a expedients formals escrits –queixes–, 6 van ser tramitats d’ofici per la institució i 233 com a expedients informatius, en què els ciutadans sol·licitaven informació sobre com efectuar les gestions, sense donar lloc a possibles actuacions per part del raonador.
En relació amb els expedients corresponents a les accions privades, que es van incrementar l’any passat un 30,9% i van arribar a 110, fins a 42  fan referència a temes lligats a l’àmbit de l’habitatge –21 sobre la Llei d’arrendament de finques urbanes, 14 de propietaris d’apartaments i 7 sobre gestors immobiliaris–, i el raonador constata problemes com les dificultats per trobar pis, el seu preu, o problemes amb les comunitats i amb els contractes.
Davant d’aquestes constatacions, en l’informe el raonador, Josep Rodríguez, incideix novament en les recomanacions de mirar de trobar les mesures adients per “posar al mercat la quantitat enorme existent de pisos tancats”, que s’elabori un contracte marc d’arrendament i que es revisin els paràmetres d’adjudicació de les ajudes d’habitatge, així com que es tingui en compte la carestia de vida amb factors com lloguers alts, sous baixos, energia cara i pensions mínimes, entre d’altres.
La resta d’assessoraments portats a terme en aquest àmbit de les accions privades han estat per temes relacionats amb establiments comercials (13), entitats bancàries (11), laborals (9), terceres persones (7), companyies d’assegurança (7), tallers mecànics (5) i altres (11).
D’altra banda, el segon sector que va generar més expedients, fins a 102, amb un creixement del 22,8% respecte al 2015, és el social, en el qual s’inclouen la CASS i les pensions (63 expedients), infants i jovent (8) i tràmits socials (31).
Precisament, quant a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el raonador, que atribueix l’increment de les queixes d’àmbit social a la carestia de vida i a l’augment de les demandes al ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, incideix que els motius de les queixes són els mateixos que en altres exercicis. Així, el fet de rebre l’alta mèdica quan el malalt encara segueix tractament o pateix certes invalideses, el tracte “mancat de consideració i poc professional” de determinat personal de la parapública i el fet de no estar d’acord amb la invalidesa aplicada són els aspectes que generen més queixes.
En el cas de l’administració general, que va generar fins a 87 expedients, el raonador explica l’increment del 16% registrat en la posada en funcionament del departament de Tributs i Fronteres, del qual “vam rebre diverses queixes”. Així mateix, el raonador manifesta també la preocupació per l’atenció i tracte donats per un grup de funcionaris a qui recorda que el treballador públic “està al servei de l’usuari i no al contrari”.
El sector de la justícia va motivar fins a 34 expedients del raonador el 2016, xifra que suposa una davallada del 14,70% respecte a l’any anterior. La queixa més nombrosa, segons s’assenyala en l’informe, “continua sent la tardança en la resolució de les sentències”. Finalment, el sector urbanístic, que agrupa les queixes lligades als permisos de construcció, i l’institucional, que agrupa els expedients tramitats amb el Col·legi d’Advocats i altres entitats que donen servei als ciutadans, van comportar un i nou expedients, respectivament.