Diari digital d'Andorra Bondia

“Una de les fites que més valorem és l’impuls fet per a la integració”


Escrit per: 
Marta Fernández


L’associació que va impulsar la consolidació de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell celebra 40 anys de la seva creació. Al llarg d’aquests anys s’ha fet molta feina per aconseguir que els usuaris estiguin integrats tant a les escoles ordinàries com a la vida laboral. La directora del centre, Carolina Serra, valora en aquesta entrevista totes aquestes fites i els reptes que encara queden per al futur.

L’escola va celebrar el 12 de novembre els seus 40 anys d’existència. ¿Què significa aquest aniversari?
El 12 de novembre de fa 40 anys el Consell General va decretar la creació de l’associació escola especialitzada i els seus estatuts. Ara bé, aquell 12 de novembre encara no teníem cap terreny, cap edifici, res absolutament... De fet, les primeres classes, les primeres activitats, es van dur a terme en algun local cedit, en diferents llocs... L’edifici no va existir fins al 1972.
Hem volgut celebrar no el sorgiment de l’escola com a edifici físic, sinó de l’associació, del grup de gent que la va fer néixer, perquè va ser gràcies a ells que es va crear. Alguns tenien la necessitat que hi hagués una escola especialitzada i d’altres volien ajudar, donar un cop de mà i implicar-se en la creació d’un projecte de què Andorra estava mancada.

¿Les necessitats de llavors i d’ara han canviat molt?
Sobretot s’han ampliat. Si bé l’associació, en constituir-se, ja va preveure que en aquell moment eren un grup d’infants que es farien adults i que requeririen algun servei, la primera necessitat era escolaritzar-los ja que pel fet de tenir una discapacitat no s’atenien a les escoles ordinàries i alguns d’ells no estaven escolaritzats i d’altres eren en centres de fora del país.
D’aquesta manera, en un primer moment es va cobrir aquesta necessitat d’escolarització d’infants que les escoles ordinàries no podien atendre. Poc després també es va veure la necessitat de l’estimulació precoç i es va crear aquest servei.
També ràpidament, quan aquests primers infants es van fer grans es va constatar que calia donar-los una ocupació i es va crear un taller que ha esdevingut en Xeridell, que és un taller protegit, una empresa protegida.
La població va anar augmentant, les demandes també es van anar diversificant i els serveis es van anar obrint. De tenir només dues o tres classes hem passat a disposar d’un servei d’estimulació precoç, d’integració a les escoles. De fet, el país va ser força pioner en la incorporació dels infants amb discapacitat a les escoles ordinàries i també al món laboral. Així, cal destacar que fa al voltant de vint anys que els primers usuaris de l’escola van començar a integrar-se al món laboral a través del programa Agentas, de treball amb suport. I també cal assenyalar que el 1992 es va obrir la residència L’Albó.

D’aquesta manera, ¿es cobreix totes les franges d’edat?
Sí, hem aconseguit cobrir totes les edats i els diferents nivells de discapacitat, sobretot la intel·lectual, que pot ser des de molt profunda fins a lleugera, i es donen diferents serveis per als diferents usuaris i al mateix temps es cobreix tota la vida, des de la infantesa fins a la vellesa.


Quant al volum d’usuaris,  ¿en què es tradueix aquest creixement?

De fet, hem anat creant serveis a mesura que els hem anat necessitant. Això ha fet que d’una petita escola amb molts pocs usuaris i treballadors hàgim esdevingut, per volum, una de les empreses grans del país perquè tenim uns 130 treballadors i atenem 270 persones.


Del que s’ha fet al llarg d’aquests anys, ¿quina fita en destacaríeu?

Hi ha moltes coses, però una de les que nosaltres valorem, i crec que la societat també, així com els usuaris i les seves famílies, és l’impuls que s’ha fet per aconseguir la integració, perquè el gran creixement de l’escola durant uns anys el va motivar el fet que s’oferissin serveis d’una manera integrada a la societat. S’atenen els nens directament a les escoles ordinàries i no se segreguen, i s’ofereix treball amb suport en un ambient ordinari i no en un entorn protegit o segregat. La integració és la via, i els polítics sempre han apostat molt fort per la normalització i integració.


¿Què és el que encara queda per fer per aconseguir que aquesta integració sigui plena?

Sempre hi ha qüestions pendents, tot i que no hi ha cap gran mancança. Hi ha molts serveis que s’ofereixen des del país, encara que sovint hi ha coses que cal polir, en general.
He de dir que ens han arribat molts nens en edat escolar però, en canvi, hi ha pocs infants que es beneficien de l’estimulació precoç. Sovint per desinformació, per poca valoració del servei... Entenem que no és fàcil per cap metge, per cap professional, dir a la família que el seu fill té una discapacitat. Moltes vegades s’espera, i és negatiu, ja que és important començar a treballar al més aviat possible, i hem de dir que estimular mai és dolent per molt que un nen pateixi un dèficit que sigui insignificant. L’estimulació no el perjudicarà, sinó que l’ajudarà.

 

¿És un dels serveis més desconeguts de l’escola?
És possible. De vegades algunes famílies arriben amb el seu nadó i ens comenten que no han sabut fins aquell moment que existia, i això ens sap greu perquè ens demanem com és possible que un servei que es va crear fa vint anys i del qual s’han beneficiat adults que ja estan integrats al món laboral no es conegui... No vull culpar ningú perquè potser nosaltres tampoc no hem fet la promoció adequada de cara a la societat.
El nostre interès és que aquests nens rebin una atenció al més aviat millor. De fet, l’atenció al llarg de la vida és important, però els dos primers anys és crucial. Hi ha coses que si no han passat abans dels dos anys difícilment passaran després.

 

¿És possible que si no hi ha un diagnòstic clar això faci que els pares siguin més reticents a portar l’infant a aquest servei?
Sí, aquesta és una de les qüestions. Si el nen no fa algunes coses que ha de fer amb uns mesos és un senyal d’alerta, i sigui quin sigui el diagnòstic cal actuar. L’estimulació precoç aglutina diverses atencions i cal començar a actuar com abans millor, independentment que s’arribi o no a un diagnòstic, perquè de vegades no s’hi arriba, tot i que la medicina ha avançat molt i gairebé es pot detectar totes les patologies.

 

Un dels programes més coneguts és Agentas (treball amb suport). ¿Quin balanç en feu?
És molt positiu perquè realment arribem a quotes d’integració molt altes, tant des del punt de vista numèric com qualitatiu. Hem aconseguit que aquestes persones estiguin inserides laboralment i també socialment. Així, cal assenyalar que la gran part de la població adulta que tenim com a usuària està treballant, i són al voltant d’un centenar de persones, mentre que només 32 estan al taller ocupacional.
Aquest programa és exitós, i també perquè hem aconseguit que treballi gent amb moltes dificultats. Les famílies ho han valorat molt perquè és una fita. A més, ho aconsegueixen molts. Per als usuaris és molt important perquè millora molt la seva autoestima.

“L’escola està creixent; necessitàvem ampliar serveis
i les obres eren necessàries”

El 40è aniversari coincideix amb l’ampliació de l’escola. ¿Quines obres s’estan fent?
L’escola està creixent. Necessitàvem ampliar serveis i les obres eren necessàries. Guanyarem un aparcament soterrani, un pati a sobre i un nou edifici molt adequat, que quan estigui fet ens permetrà remodelar l’antic.

D’aquesta manera, ¿quins serveis guanyaran espais? ¿Es podrà ampliar places?
L’estimulació precoç ocupa ara gran part de la cinquena plaça de la residència L’Albó, i si tinguéssim una demanda molt alta de residents tindríem dificultats per atendre’ls. Impuls necessita un lloc més adequat, i el tindrà, i així mateix guanyarà nous espais el programa d’educació especial, que també seran més apropiats.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte