Una desena d’interns del centre penitenciari s’ofereixen com a voluntaris

Una desena d’interns del mòdul S-3 del centre penitenciari es van oferir la setmana passada per fer feines de voluntariat davant de la situació de crisi sanitària. En una carta oberta que ahir no havia rebut resposta, argumenten que “gran part de nosaltres vivim a Andorra, hi tenim família o hi hem crescut, i els assegurem que també ens estimem el nostre país”. Els interns asseguren que no es tracta d’un subterfugi per sortir de la presó, sinó que “la nostra intenció és ajudar de la manera que sigui, fent tasques de neteja, desinfecció o qualsevol altra que es cregui convenient: tots tenim pares, fills i avis que podrien ser en qualsevol moment víctimes de la Covid-19”.

Recorden els interns que, “al contrari del que es podria creure, tancats a la presó tenim un risc més elevat de contagi, perquè tant guàrdies com infermeres entren i surten de la presó i podrien ser portadors de la malaltia sense saber-ho”. A més, creuen que en aquesta situació podrien ser d’ajuda els cursets de primers auxilis que els han impartit des de la Creu Roja. En cas que fos possible, afegeixen, proposen que els que sortissin del centre penitenciari a fer feines de voluntariat portessin una polsera de control monitorat, i proposen que en cas que algun d’ells trenqués les condicions d’aquesta hipotètica mesura se’ls castigués “durament”. Ho demanen, en fi, per als interns que hagin tingut un bon comportament a la presó, “perquè creiem que és un deure civil ajudar el nostre país i la població de la manera que sigui possible”, i n’exclouen preventivament els reus de violació, pedofília i assassinat.
En una segona carta que van fer arribar ahir als mitjans de comunicació, els interns del mòdul S-3 lamenten no haver rebut resposta “per part de ningú”, insisteixen que el risc de contagi al centre penitenciari “és molt elevat” i adverteixen que “ens sentim totalment abandonats i tenim por”. Van un pas més enllà, senten la necessitat –diuen– de “poder estar amb les nostres famílies” i demanen la suspensió de les penes de presó “durant el temps que duri l’estat d’alarma” per a aquells presos que tenen residència i família al país. Com altres vegades, recorden que els delictes pels quals la major part d’ells estan condemnats “no implicarien la privació de llibertat a molts altres països d’Europa”, i proposen finalment que se substitueixin les penes de presó, tant preventives com fermes, “per un sistema de vigilància electrònica mitjançant control monitorat”, una mesura que entre d’altres objectius –conclouen– té el de garantir l’arrelament familiar: “En aquests casos més que mai s’hauria de mantenir el nucli familiar per passar aquesta epidèmia juntament amb les nostres famílies.”