Diari digital d'Andorra Bondia
Una aula d'un centre escolar del país.
Una aula d'un centre escolar del país.

Una escola demana ajuda a Diversand per tractar la inclusió d’alumnes trans


Escrit per: 
Victòria Gómez Pérez / Foto: Facundo Santana

Davant la manca d’un protocol i de polítiques educatives efectives, una escola del país ha demanat assessorament a l’associació Diversand per tractar de manera positiva i inclusiva casos d’alumnes transsexuals al centre. I és que malgrat que la Llei d’igualtat contempla els seus drets, les persones trans “són una minoria dins la minoria” i encara falta formació i pedagogia al respecte per part de la societat en general, i del professorat en particular. “Nosaltres hem acceptat la petició de l’escola i fem reunions amb els mestres i xerrades als joves”, explica la presidenta de l’entitat, Rocío Soler, tot reconeixent que “ho fem encantats i desinteressadament, però la responsabilitat hauria de ser del ministeri d’Educació”. De fet, és la mateixa Diversand qui normalment rep denúncies de bullying per motius d’orientació sexual i de gènere i també l’encarregada de derivar-les al ministeri o departament corresponent en funció de la gravetat. “Una bona prova dels recursos públics que manquen” per a una condició que no sempre és fàcil de gestionar. 

Tot i que Diversand va néixer amb la voluntat de protegir per igual les persones LGTBIQ+, amb els anys “sembla que socialment l’orientació sexual és més acceptada i visible” i actualment se centra sobretot en el moviment trans. “S’ha de tenir en compte que moltes vegades ser trans implica un trànsit, comunicar-ho a la família, als amics, a l’escola o a la feina, i no sempre es rep el suport desitjat. El fet que hi hagi una sèrie de necessitats que no estan cobertes al país ho complica encara més”, indica Soler. En aquest sentit, i a banda de les bases que falten a Educació, l’especialització dels professionals de la Salut i un procediment definit és fonamental. “Ens trobem amb persones que van al metge referent per demanar una hormonació i no els han sabut donar resposta. Llavors venen a l’associació i nosaltres els enviem al ministeri de Salut o l’àrea d’Igualtat, tot i que sovint som davant d’un buit legal i només hi ha silenci administratiu; les institucions són les responsables de posar en marxa tot el que calgui per garantir els nostres drets”, assereix la presidenta. Uns drets que tampoc acaben de ser del tot respectats quan la Llei d’igualtat inclou l’acompanyament i, fins i tot, la intervenció quirúrgica de les persones trans dins la cartera de serveis de la CASS, però a l’hora de la veritat no hi ha cap protocol estipulat. “Fa un any que es va aprovar la llei i encara no tenim el pla. Hi estem molt a sobre, perquè volem evitar la patologització, és a dir, que es requereixin informes psicològics perquè la Seguretat Social cobreixi el trànsit”, alerta Soler. Val a dir que en el cas dels infants que volen fer un canvi de sexe el procediment sí que està ben marcat i es gestiona a través de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, però en el cas dels adults “no hi ha res clar i ningú sap com actuar”. “Tenim la sensació que som un tema incòmode i per això sempre quedem els últims”, sospita la presidenta.

Una llei específica
Per tot plegat, Diversand demana l’aprovació d’una llei LGTBIQ+ específica, que suposaria “un compromís real” per part de l’esfera política, incloent-hi la Justícia, i una garantia que el col·lectiu no pot ser vulnerat ni discriminat en cap àmbit. “A Andorra, com a tot arreu, també hi ha situacions de risc i de violència. Regular i posar damunt la taula què hem de fer per evitar-ho és cada vegada més urgent. Està molt bé dir que tots som iguals, però calen mecanismes que evitin possibles discriminacions i això només es pot aconseguir amb una llei”, assenyala Soler. El text, doncs, hauria de contemplar totes les etapes de la vida, des de la fase escolar amb més visibilitat i formació i una lluita decidida contra l’assetjament, a la laboral amb més prevenció i protocols d’igualtat d’oportunitats. Així, tot i reconèixer que “ja es treballa la coeducació”, Soler demana que no vagi només enfocada a homes i dones, sinó que “es tinguin en compte tota la diversitat que tenen totes les persones”. 

Pel que fa als països veïns, mentre que França té una llei LGTBIQ+ més restrictiva, Espanya es va convertir el desembre passat en un referent en diversitat sexual i de gènere a Europa en permetre l’autodeterminació de gènere a partir dels 12 anys, en prohibir la petició d’un diagnòstic mèdic i les teràpies de reconversió per fer el canvi oficial d’identitat, o en garantir una educació diversa i inclusiva, així com l’accés a una atenció sanitària integral a tot el col·lectiu.

Andorra celebra el primer canvi de nom al passaport i preveu el següent els pròxims dies

La setmana passada una noia menor d’edat va poder realitzar el primer canvi de nom al país, amb la seva modificació al Registre Civil i al passaport. Els pròxims dies és previst que ho faci un adult i és probable que, a partir d’aquí, se’n derivin més. El procés triga uns sis mesos i és una jurisdicció voluntària, en què només hi ha la part de l’interessat, però no és senzill: s’ha de demostrar la identitat davant d’un batlle i això “ho fa molt dur”, en paraules de la presidenta de Diversand, Rocío Soler. Malgrat això, l’entitat celebra que “per fi” es pugui dur a terme el canvi i d’aquesta manera els andorrans s’equiparin als residents d’altres països, com espanyols, francesos i portuguesos, que ja fa anys que ho poden fer a través dels seus consolats. “Que el teu nom no correspongui a la teva identitat real és un problema per al dia a dia. Haver-ho aconseguit és una petita victòria”, va celebrar Soler.

Diversand
escola
trans
inclusió

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte