Una experta demana major protecció als infants víctimes d'abusos sexuals en els processos judicials

Aquest dijous a la tarda ha tingut lloc la conferència Parlant prevenim l’abús que ha impartit la psicòloga infantil, Pilar Polo, experta en abusos sexuals infantils i responsable de l’Àrea de Formació de la Fundació Vicki Bernadet. L’acte ha estat organitzat per l’Àrea d’atenció a la infància i l’adolescència i s’ha emmarcat en les accions iniciades l’any 2015 per la prevenció i detecció de l’Abús sexual infantil.  

L’abús sexual a menors és una realitat amb xifres alarmants. Estudis oficials estimen que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys i que cada sis de deu no ho denuncien. “Segurament hi ha casos que no s’han detectat, ni denunciat” explica Polo, que ha reconegut que ens els darrers tres anys s’ha començat un camí de visibilització dels abusos sexuals.  

Una de les dificultats dels abusos sexuals són les certeses de que aquests s’hagin produït efectivament “estem parlant de tocaments que no deixen cap ferida ni marca, o et creus el relat del nen o no te’l creus” explica Polo. Aquesta circumstància fa que hi hagi menys casos denunciats que els existents. “Hi ha molt poques proves que assegurin que hi ha hagut un abús” ha reconegut la psicòloga que apunta que aquest és un tema “totalment tabú”.  

“És important entendre que l’abús es produeix en els àmbits i els cercles de confiança”, assenyala Polo que recorda com no només a l’escola, sinó també a la família es produeixen casos d’abusos sexuals perquè són indrets on “hi ha uns nivells de manipulació més importants”.  

La psicòloga apunta que en el comportament dels abusadors es comença amb “petites proves de confiança, a vegades amb els nois més joves que són referents” i que cobreixen la necessitat de ser estimats, encara que sigui una manera “força disfuncional”. A la conferència, la psicòloga ha apuntat la necessitat de posar en pràctica un canvi de paradigma del què s’entén la infància “per a moltes famílies els nens són els que ens fan quedar bé davant dels altres i els convertim en objectes”. Per això, el canvi de paradigma és convertir els infants en subjectes amb un nivell de protecció més alt i “l’obligació dels adults és que els nens tinguin una bona vida”. 

La Fundació Vicki Bernadet, entitat on treballa la psicòloga, defensa que la creació de protocols poden dificultar l’actuació dels abusadors la seva actuació i que amb la seva aplicació i en les experiències que ha desenvolupat l’entitat es disminueix el risc. En aquest sentit, junt amb la formació i la prevenció, considera que és molt important que els col·lectius que treballen amb infants tinguin en compte quines són les seves pràctiques com la utilització dels espais tancats, fer-los més transparents, el que considera que són “petites coses que dificulten que si algú és un abusador li posem més difícil”. 

Des del punt de vista judicial, hi ha hagut canvis en els darrers anys, sobretot a Catalunya, però ha lamentat que a l’estat espanyol no han estat inclosos els canvis a la darrera reforma del codi penal “continua sent voluntat del jutge, hem perdut una oportunitat”, es lamenta la psicòloga. De fet, l’àmbit judicial és on més dificultats hi ha per a fer canvis efectius perquè “als jutges els costa introduir canvis en la manera de fer procediments judicials, no parlem de coses complicades”. Tot i així, en aquest aspecte s’han fet millores importants com que el nen pugui declarar en circuit tancat de televisió, que l’espera no es faci en el mateix indret, “hem de pensar que el nen no només és un testimoni, és també una víctima”. 

A banda, en el procés d’investigació i instrucció, la psicòloga es refereix a l’experiència islandesa i sueca perquè han adaptat la metodologia a les víctimes. El projecte s’anomena “la casa dels nens”, un indret on els infants disposen d’un espai terapèutic i on se’ls practica l’exploració mèdica, psicològica, són interrogats per la policia, el jutge i el fiscal i la declaració es fa en aquest indret amb un circuit tancat de televisió. Una experiència que considera que “a Andorra ho podíeu fer perfectament” però que “demana que tothom sigui molt generós, la policia surti de les seves dependències, jutge i fiscal surtin del jutjat però tothom té molt clar que és una bona praxis”. 
 
En la seva presentació de la conferència, el ministre Xavier Espot ha recordat que una de les seves prioritats quan va assumir la cartera d’Afers Socials, ara fa un any, era donar un nou impuls a les polítiques d’infància i adolescència. En aquest sentit, ha recordat que el Govern va posar en marxa el 2015 el Pla d’acció per a la prevenció de l’abús sexual infantil i l’elaboració d’un protocol d’actuació específic per atendre i acompanyar els infants víctimes i les seves famílies. Segons Espot "els batlles i tribunals d'aquest país ho tenen molt en compte, jo he estat batlle de menors i havia conegut moltes casuístiques com aquestes i érem molt curosos a l'hora d'intervenir a prop del menor i fer-ho en casos en què sigui imprescindible, per no perpetuar un trauma del qual pugui ser víctima el menor".
 
Per la seva banda, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, ha avançat la iniciativa de divulgació sobre els abusos sexuals a partir d’una campanya informativa a l’escola i ha recordat com en els darrers anys el nombre de casos denunciats ha augmentat. 10 casos a Andorra l’any 2016, tot i que les dades apunten que només es denuncien un 5% dels casos produïts efectivament. “Al 2014 hi havia dues deteccions d’abusos sexuals per any, un any després, amb la primera Taula per a la prevenció de l’abús sexual infantil, ja vam tenir set casos detectats, i el 2016 el balanç ha estat d’una desena de casos, per tant, veiem que des que s’han impulsat accions en aquest sentit, la xifra de deteccions ha augmentat" ha apuntat Fenoll.