Una factura per electrocutar-nos a tots

Sectors molt diversos però una mateixa preocupació: fins a on un petit negoci pot assumir el disparat increment en el cost de la llum –i si només fos això, coincideixen– i quan ha de començar a repercutir-lo en el preu del producte? Problema irresoluble: com tot bon peix que es mossega la cua, recorden, potser un preu més elevat els fa perdre clients. 

 

Visualitzem una perruqueria: tres assecadors funcionant a la vegada, amb 2.000 watts de consum cadascun, els llums, i la part estètica, amb andròmines com l’aparell de raigs UVA, que té un consum elevat –pot arribar als 10.000 watts. “Nosaltres tenim una instal·lació de baix consum contractada, de 15 kilowatts, amb una instal·lació 3.0 TD que permet fer segmentació per temporades i franges horàries”, explica Tonet Marsino, propietari d’Heura,  perruqueria i centre d’estètica. S’ho havia mirat al detall perquè la factura no s’enlairés fins als núvols, “però ara per ara l’increment ha estat d’un 25% tranquil·lament”. I enfilant-se. La reducció en l’IVA a penes ho ha suavitzat. 

 

Aleshores? Com altres empresaris – i particulars–, Marsino rumia si recórrer als panells solars. “Si ho haguéssim fet fa 15 anys ja tindríem un 60% de la instal·lació amortitzada segurament, però tenen un preu elevat i les amortitzacions són a llarg termini”. I de totes maneres, puntualitza, “igualment has d’estar connectat a la xarxa convencional i això vol dir tenir contractada una potència, que has de pagar, i on hi ha la càrrega dels impostos”. Així que de solució màgica, res, li sembla. 

 

Tot plegat després d’un any gens maco. “Un afegit, un agreujant més al tema de la Covid”, recorda, compartint “el sentiment general d’emprenyament, d’impotència”. 

 

Un altre model de negoci: una bugaderia. “De moment no ens ha afectat especialment, encara que ja ens anava bé la tritarifa”, és a dir, en tres trams, apunta el propietari d’El Safareig. El possible estalvi se n’anirà en orris perquè el preu del tram més baix pràcticament s’igualarà amb el de l’hora punta. “Però com que el salt es reflectirà en el rebut encara no l’hem vist, serà en aquest que vindrà”. Negocis i particulars per igual: “A les llars ens espera una patacada, perquè qui gastava 200 euros al mes de calefacció se n’anirà a 400 o 500”, avisa, aquí com a tècnic instal·lador, que també ho és. Adeu, doncs, a la tarifa que incentivava l’estalvi, per molt sorneguers que fossin els comentaris a les xarxes sobre planxar a les quatre de la matinada. Ara, ni això. 

 

Tornant a la bugaderia, l’empresari calcula que l’elevada factura li suposarà “una reducció del marge brut de benefici del 10%”, amb la impossibilitat de fer cap trasllat al preu del servei: les màquines funcionen amb monedes de cinquanta cèntims. 

 

Anem ara a una granja, cal Majuba. “Jo tinc previst instal·lar plaques fotovoltaiques”, assegura Jeroni Majoral, que de moment no veu res més que empassar-se el que vingui. De moment ha optat per munyir les ovelles només un cop al dia i no dos com fins ara. “Però la llum, que ja està en un preu aberrant, no és l’única cosa que puja: el preu de la farina s’ha incrementat al voltant del 40%, per exemple”. En general, afirma, “els costos de producció s’han disparat, estan al doble que fa un any; la llum és la punta de l’iceberg d’una situació que ens està matant a pals”. 

 

Com repercuteix sobre el preu de venda del seu producte? “No, és clar. Els meus preus es marquen d’any en any, jo no puc ara canviar-los. Si el cost energètic representa un 30% del cost del producte jo no puc posar el litre de llet a 1,90, perquè no la vendré”. Vaja, conclou, “no vendria ni un iogurt, si a un euro costa, imagina que el poso a 1,25: no vendria ni tres iogurts”. 

 

La comercialitzadora d’energia PEUSA, juntament amb Electra Caldense Energia, han estat les adjudicatàries del primer concurs de subministrament d’energia elèctrica amb compensació d’excedents provinents de l’autoconsum fotovoltaic convocat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i el Consorci Català pel Desenvolupament Local (CCDL).  Així, durant el pròxim any gestionaran el subministrament elèctric a les prop de 2.000 entitats locals de Catalunya adherides a aquesta nova convocatòria de compra col•lectiva d’energia.  A banda, les entitats que disposin de punts de subministrament en règim d’autoconsum (per exemple, plaques solars a les cobertes d’edificis públics) podran abocar a la xarxa elèctrica general els excedents de producció.