Una guia recull les 86 espècies de mol·luscs que viuen al país

El Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (Cenma) ha editat la Guia de camp dels mol·luscs d’Andorra, que descriu 86 espècies de cargols, llimacs, cloïsses i pagellides que viuen al Principat.

Fins i tot parla d’una espècie endèmica del país; es tracta d’un cargol que té el nom científic d’Hygromia gofasi.
La guia també conté una clau dicotòmica que permet identificar els exemplars a partir de les seves característiques morfològiques i que classifica fins a 133 espècies. Els autors de la guia són Vicent Borredà, Alberto Martínez-Ortí i Jordi Nicolau.
La Guia de camp dels mol·luscs d’Andorra mostra prop de dues-centes fotografies –algunes fetes amb microscopi– sobre aquests animals en 296 pàgines. El recull es divideix en tres blocs, el primer dels quals és una introducció a les característiques generals del paisatge del Principat i dels mol·luscs.
La segona part de la guia inclou la descripció de 86 espècies que viuen al Principat, i la tercera és una clau dicotòmica que permet identificar els exemplars, fins a 133 espècies. Un dels autors, Vicent Borredà, va explicar que aquesta diferència en el nombre d’espècies es deu al fet que en l’índex dicotòmic s’hi ha inclòs “cites antigues, amb noms canviats”, però que segurament hi ha unes cent espècies al país.
Borredà va incidir en el fet a Andorra no solament hi ha gasteròpodes (cargols i llimacs), sinó també bivalves, com per exemple cloïsses i pagellides d’aigua dolça, als llacs d’alta muntanya. Els més comuns al país són les caragolines i els cargols bovers, i els factors que asseguren una població més gran i diversa de mol·luscs són l’aigua i el carbonat càlcic –a les zones de roca calcària–. Tot i així, es pot trobar espècies adaptades a la sequedat, com ara els cargols rupícoles.
Un altre dels cargols que destaca la guia és l’Hygromia gofasi, descrit per primer cop l’any 1992, que és una espècie endèmica del Principat, de grandària mitjana i color groguenc. El professor no va voler revelar on viu exactament l’Hygromia gofasi, i va demanar que si algú en veu un que agafi només closques buides, però mai exemplars vius.