Una investigadora proposa la creació d’un observatori de salut i seguretat

La creació d’un observatori de salut i seguretat laboral és una de les propostes de millora que recull la tesi doctoral de Cristina Fernández-Farina, infermera, tècnica en prevenció de riscos laborals, antropòloga i professora a la Universitat d’Andorra (UdA). És precisament des d’aquesta universitat que ha realitzat el seu treball d’investigació sobre avaluació, percepció i gestió dels riscos laborals als dominis d’esquí alpí del Principat d’Andorra i que es troba en exposició pública. Segons Fernández-Farina, aquest observatori hauria de recopilar les dades de sinistralitat i accidentalitat en el treball que es donen al país segregades per sectors i per tipus de gravetat, així com les comparatives amb la Unió Europea. 
Una altra de les propostes passa per l’increment de les campanyes de prevenció i sensibilització sobre els riscos laborals, a la manera “com s’ha fet amb la Covid-19”, apunta. Ho considera molt necessari. Al seu parer, “moltes empreses s’han trobat soles” a l’hora d’implementar els plans de riscos laborals, tenint en compte a més, que encara hi ha “poca cultura de la prevenció de riscos laborals”. Per això cal “més acompanyament en aquest aspecte” i un lideratge imprescindible de les direccions que hi ha en una empresa, perquè “si els directors no estan compromesos en aquest tema no hi ha res a fer”. Un tema, aquest, dels més sensibles en l’actualitat, juntament amb el de la qualitat i el medi ambient i sobre els quals les empreses han de vetllar “a nivell ètic”. Dit en paraules de la investigadora, “avui en dia una organització no es pot permetre el luxe de contaminar, de no cuidar el seu treballador i de no tenir uns criteris de qualitat”. 
Una tercera acció que proposa és l’ingrés del Principat a l’Organització Internacional del Treball (OIT). I és que si bé el país ja segueix les seves directrius, si no hi ha una llei aprovada al respecte, considera que li aniria molt bé formar-ne part. 

Bona salut de les pistes
Fernández-Farina vol deixar clar que el seu treball no és un informe encarregat per una organització, sinó un treball d’investigació que estudia tots els sectors laborals que intervenen  en un domini esquiable, des de la restauració i l’administració passant pel manteniment i els monitors, “tot el personal” emfatitza. I fins ara no hi ha estudis tan amplis en aquest sentit. Per fer-lo va arribar a entrevistar entre el 2016 i el 2017 fins a 313 treballadors dels dos dominis, que pertanyien a quatre empreses. 
A més, va fer entrevistes en profunditat als tècnics responsables de la prevenció de riscos laborals. I va tenir carta blanca, subratlla, “em van deixar entrar”, cosa que valora de manera molt positiva perquè “normalment les empreses tenen por que es pregunti als treballadors”.
Una altra de les novetats de la tesi és l’estudi del “tema psicosocial”, fa notar. I és amb relació a això que ha pogut copsar de primera mà l’elevat nivell de compromís dels treballadors dels dominis esquiables. En els monitors i el personal de manteniment el compromís és molt alt, i en el de restauració i administració no tant però Déu n’hi do, assegura.  I és que “no qualsevol persona  està capacitada per treballar a pistes”, referma Fernández-Farina. 
La investigació aplica l’anomenat paradigma psicomètric, que consisteix en la valoració del 0 al 7 de diverses característiques relacionades amb el risc, com ara la immediatesa o la perillositat que percep la persona que s’hi ha d’enfrontar. Una percepció que depèn de la cultura, l’edat o la trajectòria professional de cada treballador. Així, mentre els que tenen poca experiència laboral poden mostrar manca d’habilitats a l’hora de realitzar les tasques encomanades, aquells que en tenen molta poden patir un “excés de confiança” davant el risc. 

El tècnic, figura cabdal
En qualsevol cas, cal que “els protocols estiguin molt ben establerts”, ratifica Fernández-Farina. I en aquest sentit la figura del tècnic en riscos laborals és cabdal per implantar els protocols escaients. Una figura que en ocasions ha hagut de fer camí amb certa soledat. En el cas de les pistes, el procés recorregut fins ara ha estat positiu, i de fet és un perfil que forma part de l’organigrama de les organitzacions. Precisament l’estudi ha pogut desgranar la seva feina, que no només consisteix a avaluar els riscos de la seguretat laboral i la higiene industrial; també avalua els riscos psicosociològics que pot patir el treballador, com ara l’ansietat, la depressió o els assetjaments d’índole diversa. 
La sinistralitat laboral és una realitat palpable i al país hi ha “una baixa cultura preventiva”, però més enllà de les xifres, per la investigadora “tenir cura del treballador és fonamental”. I ho diu per experiència. Ho va poder comprovar quan treballava a urgències.