Una logopeda recomana parlar als fills de forma constant des del naixement

La logopeda Neus Farré va recomanar ahir que es parli de manera constant als fills des del moment del naixement per ajudar-los a desenvolupar el llenguatge. Es tracta d’un dels consells que va donar durant la conferència oferta a l’edifici Crèdit Centre sobre el desenvolupament de la parla dels infants de fins a 3 anys.

La ponència, organitzada per l’Associació de Becaris de la Fundació Crèdit Andorrà, va servir per donar a conèixer aquest procés i com els pares poden potenciar l’inici de la parla en els seus fills.
Malgrat que l’infant no hagi arribat a l’etapa lingüística durant el primer any d’edat, la logopeda va sostenir que “és important donar valor al que diu el nen” i respondre-li amb l’objectiu d’estimular-li la parla, encara que es limiti a fer sons. “Està demostrat que el grau de possibles retards en el llenguatge o dislèpsies és més gran si no hi ha hagut una bona estimulació des del principi”, va afegir. La logopeda va assenyalar que en aquesta etapa també és recomanable parlar amb el fill amb un to de veu adequat, ja que l’infant no comprèn el sentit de les paraules, sinó que es fixa en el to o en altres factors no lingüístics.
Ja en una segona fase, a partir de l’any, és important fer jocs simbòlics o explicar contes a l’infant, ja que, segons Farré, “els nens han d’aprendre a jugar sols, però els pares també han d’aprendre a jugar amb els seus fills perquè agafin patrons”.
Farré va diferenciar entre els nens molt prematurs o amb deficiències i els que tenen algun retard o dificultat en el llenguatge. En el primer cas, l’experta va apuntar que el mateix pediatre els deriva al logopeda en els primers mesos d’edat i que se’ls estimula a través del llenguatge.
Segons Farré, els segons casos “no es tracten fins a l’inici de l’etapa lingüística”. En aquest sentit, va apuntar que es pot visitar el logopeda si l’infant parla però no comprèn, si parla però ho fa malament o bé si s’entrebanca. El següent pas és comprovar si el comportament és normal o no, a través de jocs i altres activitats. Finalment, en el cas que es faci un tractament, pot ser directe o indirecte, a través dels pares.