Unanimitat per modificar el Codi Penal

El món judicial, les associacions de dones, els advocats i la classe política va coincidir ahir en la necessitat de modificar el Codi Penal pel que fa a la violència de gènere. Així es va posar de manifest en la taula rodona que va organitzar la comissió legislativa d’Afers Socials amb motiu del Dia internacional contra la violència envers les dones, que se celebrava ahir.

 
Des del món judicial es va posar en relleu que per aplicar el delicte major de maltractaments en l’àmbit domèstic es troben amb la dificultat que hi ha d’haver tres casos previs i, per tant, van assenyalar que és una qüestió que caldria replantejar-se. Un altre dels problemes plantejats és que quan es condemna per una contravenció penal no es pot aplicar la pena accessòria d’allunyament de l’agressor i la víctima.
També des de les associacions de dones i del Grup de Dones per a la Reflexió i l’Acció es va demanar que s’apliqui aquesta modificació del Codi Penal, i de la seva banda, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que era present a la sala, va explicar que quan ella estava al Consell General ja s’havia treballat per aquesta modificació i va reivindicar que aquesta forma de violència tingui un tipus propi. El president de la comissió, Albert Font, va mostrar la predisposició a posar fil a l’agulla per treballar en aquest sentit.
Però els canvis en el Codi Penal no van ser l’única qüestió que es va posar sobre la taula en el debat d’ahir. El fiscal general, Robert Ampuy, va exposar que caldria fer una reflexió sobre el procediment que s’aplica en les causes de violència domèstica, ja que cal evitar la repetició de declaracions per part de la víctima. De la seva banda, el fiscal adjunt, Alfons Alberca, va manifestar que considera que fa falta fer una revisió de lleis com la de menors o la de matrimoni per adequar-les a les solucions necessàries en els casos de violència. D’aquesta manera, va exposar que la llei penal de menors és “antiquada” i va afegir que hi ha joves de 17 o 18 anys que són “tan perillosos” com un que en té 19.
Una altra de les qüestions que es van exposar és la de l’aplicació de l’ordenança penal. D’aquesta manera, mentre que una part dels integrants del món judicial es va mostrar a favor d’aplicar-la per la seva immediatesa, des del Col·legi d’Advocats, el degà, Joan Miquel Rascagneres, va manifestar que ells estan totalment en contra de l’aplicació en casos de violència domèstica.
En aquest sentit, Rascagneres va remarcar que cal que el batlle disposi d’un seguit d’informes en aquest tipus de casos i que per tant és necessari un cert temps, que una ordenança penal no garanteix. Així, va remarcar que és obvi que tothom demana celeritat en aquests casos de violència de gènere, però que hi ha un seguit de qüestions que el batlle ha de tenir en compte i que això no vol dir que no es pugui prendre les mesures preventives escaients.

Rascagneres també va mostrar el seu desacord amb la reite­ració en el maltractament perquè sigui considerat delicte de maltractament en l’àmbit domèstic. El degà també va llançar una proposta que es fa des del Col·legi d’Advocats, i que consisteix en l’assistència lletrada a les víctimes, perquè puguin tenir un assessorament adequat. Així, va exposar que ja hi hauria una quinzena de lletrats voluntaris a aquest efecte, i és que va explicar que el maltractador ja rep aquest assessorament i, en canvi, la víctima no es beneficia d’aquesta assistència.
Des de les associacions de dones i el Grup de Dones per la Reflexió es va posar sobre la taula un seguit de demandes. En primer lloc, van reclamar que l’assistència jurídica a les víctimes sigui gratuïta i que es modifiqui el Codi Penal. També consideren que el servei de medicina legal ha d’estar dotat dels recursos necessaris per al tractament d’aquests casos i que les sentències de la justícia siguin exemplars. Una altra reivindicació que van plantejar és que hi hagi una llei específica que reguli l’atenció a la víctima i també la prevenció i la rehabilitació del maltractador.
En la taula rodona també va intervenir la ministra de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez, que va recollir aquesta necessitat que hi hagi una norma que inclogui aspectes com ara l’atenció posterior a la víctima i la prevenció, i va remarcar que és necessària una coordinació de tots els agents implicats en la lluita contra la violència de gènere. També va ressaltar la importància de l’educació, un aspecte que molts dels ponents van reiterar.

Denúncies a la policia
El secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé, va explicar que des de principis d’any fins aquest mes de novembre la policia ha rebut 149 denúncies relacionades amb maltractaments i va exposar que els agents intenten donar sempre una resposta immediata a aquests tipus de casos. Un vegada més, va insistir en la necessitat de l’educació per a la prevenció i va remarcar que calen “respostes globals”.

Batlle de família
Una altra de les qüestions que van centrar el debat va ser la creació de la figura del batlle de família. Maria Teresa Armengol, membre del Consell Superior de la Justícia, va manifestar que són l’òrgan encarregat de nomenar els jutges, però que aquesta figura no està inclosa en la llei de la justícia i que per tant caldria un canvi legislatiu.
Per la seva banda, el president de la Batllia, David Moynat, va assenyalar que pel que fa als procediments civils, les qüestions que hauria de tractar un batlle especialitzat en família serien poques respecte del volum total d’expedients. D’aquesta manera, i a tall d’exemple, va indicar que dels 2.238 expedients resolts l’any 2000 en la secció civil de la Batllia, 192 estaven relacionats amb la matèria de l’àmbit familiar. Aquest any hi ha hagut 260 expedients d’aquest tipus, mentre que el global ha pujat a 3.126. És per això que Moynat considera que si es creés la figura del batlle de família hauria de complementar aquesta tasca amb d’altres i va recordar que els sis batlles adscrits a la secció civil privilegien els aspectes de família.