Ús de colorant per valorar la vulnerabilitat de la font d’Arinsal

El proper 28 de febrer començarà la darrera fase de la investigació de la contaminació de la font d’Arinsal que consisteix en estudis sobre el terreny. Segons va explicar el ministre portaveu, Jordi Cinca, aquests treballs implicaran la utilització de productes colorants a l’entorn de la captació que han de permetre avaluar el nivell de vulnerabilitat del pou.

Això passarà per colorar l’aigua en diferents zones per determinar si acaben sobreeixint a la font i buscar possibles llocs de connexió de cabals d’aigua des d’on aquesta es nodria. Cinca va remarcar que, tot i que es tracta d’una qüestió tècnica, és necessari donar-la a conèixer entre la població ja que les proves seran visibles a l’ull humà i, tot i que es faran de nit, pot sobtar que es vegi una part del riu que baixa colorada de forma puntual en el temps. El ministre portaveu va deixar clar que es tracta de substàncies específiques que estan pensades per aquests tipus d’estudis i, per tant, no comporten cap contaminació per al medi ni les persones i són innòcues. 

Aquests treballs tindran una durada d’entre sis i vuit setmanes i serà en finalitzar quan l’empresa francesa que s’ha contractat per fer la investigació, Antea Grup, ja pugui analitzar tota la informació recollida i redactar els resultats. La previsió és que de cara a finals de maig ja es pugui disposar de les conclusions definitives de la investigació. Serà a partir d’aquestes que el Govern haurà de valorar i avaluar quines hauran de ser les accions a emprendre.

El ministre portaveu no va voler parlar dels resultats que ha anat recollint l’empresa encarregada de la investigació ja que cal tenir conclosos tots els treballs, va dir.

Aquestes actuacions han de determinar com es va contaminar amb norovirus –restes fecals humanes– la font d’Arinsal, un fet que va causar un brot de gastroenteritis a Catalunya amb més de 4.000 persones afectades. Segons va indicar el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, en una compareixença parlamentària el juny de l’any passat, es podrien apuntar dues hipòtesis. D’una banda, que la contaminació fos causada per una filtració a través del subsol o que hi hagués un reflux al conducte que uneix la planta envasadora amb l’aqüífer, situat a 100 metres de profunditat, és a dir, que l’aigua circulés de manera inversa.