Veïns d’Aubinyà estudien fer una demanda col·lectiva contra la LGOTU

La protesta ja ve d’anys. Però ara s’acaba el termini. La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), aprovada el 2000, preveia els plans d’urbanisme de les set parròquies, que s’han aprovat amb el consegüent retard. Ara, l’any vinent per a alguns i el 2020, com a molt tard, per a d’altres, s’han de tenir enllestides les unitats d’actuació. Veïns que viuen en urbanitzacions construïdes molt abans de la llei, com la d’Aubinyà, que data de l’any 1970, han de cedir els carrers al Comú de Sant Julià amb tots els serveis d’urbanització que ara hi manquen i adaptats a la llei. Obres que els poden costar a alguns més de 60.000 euros i a d’altres més de 30.000. Així ho afirma un dels veïns, Sergi Majoral, que va explicar que si no s’aprofita la reforma de la llei del sòl que ara el Govern vol tirar endavant per, entre altres coses, evitar que s’apliqui la norma “de manera retroactiva” a urbanitzacions antigues, estudien presentar una demanda a la Batllia en contra de la llei del sòl, a la qual preveu que s’afegeixin veïns d’altres urbanitzacions del país que estan en la mateixa situació. 
Els veïns han tocat a totes les portes de l’administració, els grups polítics i parlamentaris i el Raonador del Ciutadà, perquè volien evitar la via judicial, primerament pel cost econòmic que els pot suposar i segon perquè tenien l’esperança que es donés veu a la seva reivindicació en la reforma de la llei del sòl. Però ara veuen que la proximitat de l’execució de les obres s’acosta i avancen que si el Govern no els dona una solució hauran d’optar per la via judicial “abans que s’esgotin els terminis”, comenta Majoral. Una via judicial que no només anirà signada per veïns d’Aubinyà, perquè aniran a buscar afectats d’altres zones urbanes que pateixen el mateix problema que Sant Julià de Lòria i altres parròquies. L’objectiu “és bloquejar d’alguna manera aquesta qüestió fins que es donin solucions”, comenta Majoral, que remarca no ho fa a títol personal sinó en veu de la gran majoria dels veïns. 

Obres molt cares
“Sabem que en altres parròquies ha estat el Comú el que s’ha fet càrrec d’aquestes obres per no tenir vots en contra; el de Sant Julià, que amb la llei a la mà diu que els veïns de les parcel·les han de participar en les obres, es nega a costejar-les”, explica Majoral. Una seixantena de veïns d’Aubinyà es troben doncs que han de pagar unes obres en uns carrers que en cap escriptura posa que són propietat seva, i que el promotor també nega que siguin d’ell, per adaptar-los a la normativa de voreres, llum i altres serveis amb l’afegit de l’orografia del lloc, pel pendent de la zona, que fa que a les obres s’hi hagin de sumar murs i altres treballs. “És per això que a alguns veïns la cosa els pot costar més de 60.000 euros, i a altres, 30.000 o més”, comenta Majoral. 
De fet, la por que tenen ara els veïns és que, per donar compliment a la llei, sigui el Govern i el Comú els que s’aliïn per fer les obres “i que després passin la factura als veïns propietaris de les parcel·les per via judicial”. “Això encara seria pitjor, perquè ja sabem que si fan ells les obres el pressupost serà més alt”, va manifestar Majoral. 

Condicions especials
Els veïns s’han tornat a reunir amb els grups parlamentaris. Demà tenen previst fer-ho amb els consellers d’SDP, per explicar-los la seva situació i tornar a reclamar que s’aprofiti la modificació de la llei del sòl que el Govern vol fer ara “perquè s’apliquin condicions especials a les urbanitzacions antigues”.
“Si l’argument del ministre Cinca, quan va parlar del cas Pujol en una entrevista la setmana passada, va ser que Andorra no podia jutjar un delicte fiscal comès en el passat perquè la llei que regula el delicte fiscal és d’ara i no es pot aplicar a casos antics, amb el mateix argument no es pot aplicar la llei del 2000 a una urbanització del 1970. La llei ha de preveure que a les urbanitzacions antigues s’apliquin altres condicions especials, no com a les noves, perquè aleshores té un efecte retroactiu, prohibit per la Constitució”, argumenta Majoral. 
Al problema s’hi afegeix que molts veïns d’aquesta urbanització són estrangers i no tots estan localitzables per “fer més pinya i donar més força a les rei­vindicacions”, va dir Majoral.