Visibilitzar l’altra meitat

L’Organització Mundial de la Salut reconeix el 19 de novembre com a Dia internacional de l’home, una jornada centrada a donar visibilitat als problemes de salut que pateix el sexe masculí. Precisament, fa uns anys, al novembre se celebrava el moviment Movember (una fusió de les paraules bigoti i novembre en anglès) en què molts homes es deixaven créixer la barba al llarg del mes per donar visibilitat a la causa. Aquest dia ha acabat convertint-se en un símbol per a molts homes, no només per donar a conèixer els problemes de salut que pateixen, sinó també les discriminacions socials, que cada vegada més vulneren els seus drets fonamentals. Des del Bondia hem parlat amb alguns ciutadans sobre com veuen la situació de l’home en la societat. La Covadonga, de 20 anys, sosté que s’hauria de donar a conèixer el dia i informar per què se celebra.

“Defensar qualsevol cosa en relació amb els homes és complicat avui dia, perquè a la mínima que ho fas t’ataquen i directament t’acusen de masclista”. Precisament, manifesta que al segle XXI s’hauria de visibilitzar tothom. “Hi ha dones que s’aprofiten dels drets que tenen per demonitzar els homes”, lamenta, i insisteix que la societat no compren que no hi ha homes o dones dolentes, sinó persones amb problemes. D’altra banda, destaca que en comparació amb les dones, no hi ha gaires campanyes publicitàries que promocionin el bodypositive masculí. “S’hauria de fer entendre a les dones que els homes també pateixen i sofreixen, perquè tots som humans”.

El Martí (nom fictici), de 24 anys, declara que “a la mínima, qualsevol acte d’un home es considera violència masclista, fins i tot quan no ho és. En canvi, quan les dones fan accions tòxiques surten impunes”. Per això, considera que hi ha lleis “absurdes”, com el Sí és sí, que vulneren la presumpció d’innocència dels homes, així com altres lleis que discriminen l’home –i les persones en general– com l’adaptació de les proves d’accés per sexe i la discriminació positiva laboral. “S’han d’agafar les persones més qualificades i no pel seu sexe”, assenyala. Finalment, un altre home, el Dot, considera que els dies consagrats als homes o les dones només aconsegueixen “atordir” la societat. “Els homes i les dones tenen els mateixos drets".

De fet, només plantejar-ho és esbiaixat: és un no sentit i un plantejament que aboca a crear problemes existencials allà on no n’hi ha”. A parer seu, els homes no pateixen problemes que no tinguin les dones, és a dir, tots dos tenen problemes amb persones que són simplement conflictives. “No és una qüestió d’home o dona, sinó una qüestió de factor humà amb les seves febleses, mancances i/o problemes”, apunta.