Diari digital d'Andorra Bondia
Xavier Caparrós: “S’ha perdut parlar amb els fills, i això porta a uns nanos enfadats”
Xavier Caparrós: “S’ha perdut parlar amb els fills, i això porta a uns nanos enfadats”

Xavier Caparrós: “S’ha perdut parlar amb els fills, i això porta a uns nanos enfadats”


Escrit per: 
P.G.

Avui, a les 19.30 h, a la Biblioteca Pública del Govern Caparrós presenta tot un seguit de propostes sobre els infants que donen claus per educar amb amor i per fer dels nostres fills uns éssers feliços. Com a voluntari expert en cooperació internacional, sap ben bé que al final el més important de la vida són les relacions humanes.

L’art d’educar amb amor és una altra guia per aprendre a educar?

Són moltes propostes per educar des de l’amor i des de la tendresa i per fer persones que poden viure grans moments i vides fantàstiques. 

Això d’educar és una disciplina artística? 
Educar és un art. És igual que estimar. Són arts perquè no n’hi ha prou amb les bones intencions. La majoria de pares moltes vegades no sabem quina és l’estratègia que hem de seguir perquè no hem estudiat. Sí que hem estudiat per fer carreres, però no per ser pares, i no tenim eines i estratègies per fer-les servir, i només que comencis a utilitzar-ne algunes les coses canvien radicalment. 

Hi ha molts llibres que parlen de com educar, de com estimar. Hem perdut valors? 
Més que perdre valors hem perdut el nord. Jo parlo amb molts nens i el denominador comú de la majoria d’ells és que els pares no hi són, perquè tenen vides molt estressades, amb molta feina i moltes activitats. Quan arribem a casa no estem realment amb els nens perquè tenim al cap moltes coses, i d’això els infants se’n ressenten. S’ha perdut parlar amb ells, jugar a les places, a fora, i tot això porta a uns nanos molt enfadats.   

Quan parla d’educar amb amor és allò de no posar límits? 
No. Hem de posar límits, per descomptat, sobretot físics, perquè no es facin mal. Però el que no podem fer és posar un límit i no mantenir-lo, perquè aleshores el que fem és perdre el respecte. Hem de posar els mínims límits possibles i mantenir-los. Els mínims, perquè si de debò hi ha una relació d’amor en què ens podem entendre i comunicar, creu-me que són poquíssims els límits que hem de posar. 

Educar amb amor és no enfadar-se i dir les coses en veu baixeta? 
És preferible dir les coses en veu baixa que no cridant, dir les coses amb amor que no amb retrets, però el més important és que els pares fem la nostra feina, perquè això de no tenir paciència i estar enfadats és un problema nostre, no és un problema dels nens. Quan faig tallers els explico que si estan enfadats han de saber el perquè i solucionar-ho, no pagar-ho amb qui més estimem, que són els nostres fills. Però sovint, com que anem a correcuita, no ens n’adonem i arribem a casa enfadats i ho paguem amb la canalla. 

Però com es gestiona una rebequeria? 
Si un infant fa un acte de rebel·lia contra alguna cosa, hem d’anar a buscar per què està enfadat per alguna cosa. Tan bon punt hi comences a parlar amb amor, de seguida t’ho diu. 

L’amor, però, no s’ha de confondre amb la sobrepro­tecció. 
Hi ha una sobreprotecció i es donen coses materials en excés. La raó és que, com que no tenim temps per estar amb els nostres fills, quan hi estem els volem donar allò que no els hem donat. Tenim uns pares amb un sentiment de culpa i la manera de solucionar-ho és ser molt permissius, però això no funciona. Perquè els nens el que volen és estar amb els pares, que són per a ells la màxima referència. Quan faig cursos amb adults, el 99% de les persones diuen que la major part dels problemes venen de la relació que van tenir amb els pares. Per tant, imagineu-vos la importància que tenim els progenitors. Cada paraula que diem que per a nosaltres no és res, per a ells és un decret. 

Els països més avançats no som precisament els més avançats en educació?
Hauríem de ser-ho. Però ens hauríem de fer una pregunta: què volem per als nostres infants. Jo el que tinc clar és que vull que siguin feliços i tinguin equilibri emocional. Perquè una persona amb aquest equilibri farà qualsevol cosa que es proposi i no tindrà mai problemes. Una persona amb moltes carreres però que no sàpiga dominar-se a si mateixa i que no tingui autoestima no farà res. Hem de canviar i saber on volem que arribin els nostres infants. 

Però ara a les guarderies ja es parla d’emocions... 
És una cosa nova. La idea és anar més enllà de les emocions, però és un primer pas. El més important de la vida sempre són les relacions humanes, i no es gestionen des d’un coneixement sinó des d’una experiència i des d’un control de les emocions i d’entendre l’altre. 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte