Diari digital d'Andorra Bondia

Xavier Coma: “El relleu generacional a la pagesia no està garantit perquè hi ha pocs joves”


Escrit per: 
J. R.

El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders, Xavier Coma, considera que la feina de pagès encara és poc reconeguda en general per la societat. “Tenim un país amb la majoria de terrenys cultivats i endreçats gràcies als pagesos”, afirma Coma.

 En la seva etapa com a president de l’entitat, que ara s’inicia, es prestarà una especial atenció a la ramaderia, tot i que hi haurà una tasca de continuïtat per culminar amb èxit els diferents projectes engegats.

¿Quins objectius s’ha marcat per al seu mandat al capdavant de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra?
El 50% de la junta de l’associació s’ha renovat, però el nostre objectiu és la continuïtat de la bona feina que s’ha fet fins ara, i que no està acabada, com poden ser, per exemple, els plans de recerca. Alhora, intentarem que es posin en marxa noves idees i que es puguin resoldre problemes com el de la carn d’equí, que no s’acaba de vendre com voldríem.
L’anterior mandat va estar molt dedicat als cultius complementaris i l’actual volem que incideixi més en la ramaderia, que considerem que és on hi ha més feina a fer. A la nova junta hi ha hagut també un relleu generacional perquè hi ha joves que s’hi han incorporat. També volem que hi hagi més comunicació entre els socis. 

Hi pot haver un creixement de l’associació pel que fa al nombre de socis.
A l’associació hi ha pràcticament tots els membres del sector. Així, en l’actualitat hi ha 460 socis, per això no creiem que hi pugui haver un creixement. La nostra intenció és consolidar-nos amb l’estructura que tenim.
 
¿Quina és la situació actual del sector?

El sector primari a Andorra, com passa a tot arreu, és una mica el gran oblidat. Malgrat tot, aquí no es pot ben bé dir això, perquè des del Govern tenim unes ajudes a la ramaderia i als prats de dall que van molt bé. Malgrat tot, aquestes ajudes no són determinants per fer que et dediquis al sector, tot i que són útils perquè es pugui conservar aquesta feina, i també perquè tinguem un país endreçat i polit.

¿És possible demanar més ajudes per al sector?
No estem en un moment de poder-ne demanar més, encara que sí que podem dir que aquestes ajudes han de tenir una continuïtat.

¿Un pagès pot viure avui dia amb els ingressos que obté només de les activitats agrícoles i ramaderes?
S’ha de tenir en compte que aquí el que hi ha és una agricultura i ramaderia d’alta muntanya. Hi ha unes extensions petites, amb mals accessos i amb moltes feines que són seminanuals.
La gratificació dels pagesos en aquest país és personal, però no tenen una gratificació econòmica. O sigui, que molts pagesos elegeixen aquesta feina per tenir endreçat i conservat el patrimoni i perquè hi ha una tradició familiar.

¿Es pot dir que el tabac encara és fonamental per al manteniment de la pagesia del país?
Crec que sobre la qüestió del tabac encara hi ha molts tòpics i la gent, en general, no n’està ben informada. Per exemple, algunes persones pensen que el tabac es crema, cosa que no és certa, perquè la majoria s’utilitza i el que no serveix va a les plantes de compostatge, amb la qual cosa es revaloritza.
D’altra banda, s’ha de recordar també que plantar tabac és una feina que dura tot l’any. El tabac ha perdut molta importància en els últims anys, però encara és fonamental per al sector, i això s’ha de mantenir així.

¿L’augment imminent de les taxes al tabac pot afectar el sector?
Sempre que les pujades siguin moderades, no afecten el sector. S’ha de tenir en compte que aquestes pujades s’han de fer per mantenir un diferencial amb els països veïns que sigui defensable.

Però sembla que les vendes de tabac estan disminuint a tot arreu, i això pot perjudicar el sector, encara que sigui a llarg termini.
El contracte que es va signar amb els fabricants ja va deixar de ser negociable cada any i és indefinit, amb la qual cosa el sector ha guanyat una mica en seguretat. El tabac avui dia és insubstituïble, d’entrada, però el que sí que podem fer és buscar paral·lelament també altres conreus complementaris, que és el que estem fent. És a dir, que s’estan estudiant les alternatives que hi pot haver al tabac per si no es pot mantenir a llarg termini.

¿Considera que està prou valorada la figura del pagès, com a jardiners de les nostres muntanyes que són?
No. Crec que la tasca que fan els pagesos no està reconeguda socialment. Moltes vegades, per exemple, es veuen fotografies a les oficines de turisme amb paisatges d’Andorra molt macos i en què es poden veure també animals com els cavalls. I això és una cosa que aportem els pagesos del país per al turisme. És a dir, que si aquestes muntanyes estan tan maques és perquè hi ha un bestiar que hi contribueix.
Els pagesos estan fent de jardiners de les muntanyes, i això no està reconegut. S’ha de tenir en compte que les subvencions que reben els pagesos no són a la terra, sinó al treball, i gràcies a aquest treball tenim un país amb la majoria de terrenys cultivats i endreçats; en definitiva, bonics.

La Carn de Qualitat de vedella és una de les iniciatives que han permès que el sector es mantingui en els últims anys. ¿Quin és el futur d’aquest projecte ja consolidat?
Un dels objectius molt importants en aquest projecte és desestacionalitzar la producció, cosa que ja s’està intentant fer. I és que alguns mesos tenim massa producció i d’altres hi ha una manca de producte. Al mateix temps, s’està treballant també en una IGP (denominació d’origen), que quan es tingui serà també una cosa bona perquè el consumidor encara tindrà més seguretat que avui dia sobre el producte.
El que hem d’intentar és guanyar més quota de mercat, tenint en compte que ja és una carn que està molt ben valorada.
També volem que es doni molt més a conèixer la Carn de Qualitat de corder, i la d’equí. En aquest cas s’haurà de fer una tasca didàctica molt important, perquè encara hi ha tòpics forts a la societat. Per això caldrà explicar que aquest últim tipus de carn té molts beneficis per a la salut.
No s’ha d’oblidar que hi ha molts indrets en què funcionen carnisseries especialitzades en equí. Del que es tracta és que com a mínim no disminueixi el nombre de caps d’equins que hi ha en aquests moments.

¿Hi ha possibilitats també que hi hagi altres animals que es criïn dins el sector i que tinguin la marca d’Andorra?
La idea és que hi hagi la marca Andorra amb tota una sèrie de productes de qualitat, com la carn de vedella, de corder o d’equí, a més de la trumfa. Així, hi podria haver també, per exemple, un gall de corral d’An­dorra, fent primer una tasca de recerca, ja que la idea encara està en un estat molt embrionari.
En aquest sentit, volem que qualsevol associat que tingui una idea ens la transmeti perquè pugui ser estudiada i veure si és viable. Per exemple, ja hi ha una vintena de productors de mel que poden comercialitzar el seu producte a través de la cooperativa Sabors i Aromes d’Andorra, que aviat es constituirà com a societat. Aquesta cooperativa arrenca ara el vol tota sola i ha de servir de referent per a la totalitat dels productes que es puguin comercialitzar.

¿O sigui que la idea és anar incrementant el nombre de productes d’Andorra, començant per la trumfa, que ja està al mercat, a través de la cooperativa Sabors i Aromes d’Andorra?
Sí. La idea inicial és comercialitzar les trumfes i les plantes aromàtiques. Hem de mirar, per exemple, si es pot fer un refresc amb plantes originals del país, cosa que ja es fa en altres llocs amb èxit. La nostra intenció és que aquesta cooperativa tingui la màxima participació possible i que tothom s’hi senti identificat.

¿Com està l’estudi que es va engegar sobre les plantes aromàtiques?
En aquest cas es van plantar en parcel·les de manera experimental i es tornarà a fer, i aquest estiu ja es podrà recollir una part de la producció. D’entrada s’han elegit les plantes que s’han cregut més convenients sobre la base dels estudis fets i les que poden tenir una millor sortida al mercat. I partir d’aquí es podrà engegar també la comercialització d’aquests plantes per si soles i es podrà elaborar una beguda, o caramels amb algunes.
Per fer aquest projecte hem comptat amb el Centre Tecnològic de Catalunya i també tenim el suport, en els plans de recerca, de Banca Privada d’Andorra (BPA).

¿La tòfona negra pot ser també un conreu viable a Andorra?
Els terrenys on es pot plantar la tòfona negra són molt limitats perquè han de tenir unes condicions determinades. Per això aquí només hi haurà tres o quatre indrets on es podrà plantar, però tot el que es pugui fer és bo.
El mateix passa amb les vinyes, que es cultiven sobretot a Sant Julià de Lòria perquè ofereix les condicions més idònies. En aquest sentit, crec que el conreu de vinyes pot ser sostenible i s’ha de dir que les persones que han apostat per aquesta via són molt valentes. I és que projectes d’aquest tipus ajuden també a veure que els pagesos no som uns assistits, sinó que també n’hi ha molts que reinverteixen i tenen iniciativa.

¿Com es pot fer front a l’envelliment que registra la població que es dedica a la pagesia?
El primer que es pot dir és que el relleu generacional no està garantit en aquest sector econòmic. Malgrat tot, els joves que també hi ha al sector s’hi dediquen amb molta il·lusió i s’impliquen en la seva feina i en l’associació. En l’agricultura d’alta muntanya habitualment els pagesos també tenen sempre altres oficis. Possiblement hi ha alguna explotació que necessiti d’una dedicació exclusiva, però això és molt difícil.

¿Com veieu la possibilitat que es posi en marxa al país una granja-escola?
Crec que pot ser una bona iniciativa, que seria útil perquè la ramaderia fos coneguda per la població. En aquest sentit, nosaltres estem a disposició de qui sigui perquè una iniciativa com aquesta es pugui convertir en realitat. A més a més, serviria perquè la gent prengués consciència que la feina de pagès és com qualsevol altra i és molt digna.
 
¿Què representarà per al sector la posada en marxa del turisme rural?
Des de l’associació hem treballat molt en aquest àmbit i volem que el turisme rural sigui un complement més per als pagesos, perquè només d’aquesta manera el sector es podrà mantenir en el futur. Per això estem satisfets amb l’anunci del Govern en el sentit que es modificarà la Llei d’allotjaments turístics perquè es puguin obrir establiments de manera ràpida.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte