Thiers ha estat elegit recentment nou president de l’Associació de Comerciants i Empresaris Lauredians (ACEL) . Exposa les iniciatives que s’impulsaran en breu per dinamitzar la parròquia, al mateix temps que parla de la dificultat amb què es troben els empresaris. Aposta pel manteniment del comerç de proximitat, pel projecte del Prat Gran i per crear sinergies amb Naturlàndia.

Després d’un període d’aturada, ¿en quina situació es troba l’ACEL?
Hi va haver una aturada i ara hi ha quatre noves persones que formem la junta: jo mateix, Antonio de Sousa, com a vicepresident; Puri Rechi, que és la secretària, i Benjamí Costa, que és el tresorer. Som gent que té ganes de treballar. Formen part de l’ACEL uns 200 associats, que és un nombre important. Diria que és una de les associacions més importants d’Andorra pel que fa a comerços. Cadascun d’aquests 200 associats és una empresa o comerç, i això vol dir que dins de cada empresa hi pot haver tres, cinc o vint persones treballant. Per tant, representem un col·lectiu  molt important.

L’associació també està integrada a la FACA.
L’ACEL és membre de la FACA i la PIME. La pertinença a aquestes entitats és interessant perquè totes les associacions hem de treballar conjuntament i no hem d’anar cadascuna per la nostra. Per això cal que sapiguem cap on va cada associació. Ara estem treballant en la campanya Comprar a Sant Julià té premi (un eslògan que hem pres de Miami Platja tot i que al país alguna altra parròquia també l’utilitza). El que seria ideal és poder fer la campanya Comprar a Andorra té premi. Ara intentarem posar en marxa la iniciativa i esperem que surti bé perquè serà un projecte important.

¿Troben a faltar més treball conjunt en l’àmbit de tot el país?
No. Crec que s’està venent molt bé a escala de país. Això no vol dir que les associacions no hagin de fer una feina més parroquial. Cal treballar conjuntament, però hi ha aspectes que cal tractar-los territorialment. No és la mateixa feina la que han de fer les botigues d’Escaldes o Andorra que la que hem de fer a Sant Julià. Hem de saber si volem un comerç més de proximitat o encarat cap al turisme... Això és el que intentem ara esbrinar. Volem conèixer les impressions generals dels comerciants perquè ara estem deslligats. Tothom va fent, va sobrevivint. Per això l’associació ha contractat una tècnica, que ens ha de permetre obtenir un retorn del sector.

¿En quina situació està el comerç de la parròquia?
És clar que és un moment molt dur per a tots els comerciants. Estan tancant moltes botigues i potser s’hauria d’incentivar l’obertura de nous comerços. En aquest cas ja parlo a escala nacional. És a dir, una reducció de la pressió fiscal per als nous comerços, ajudes per als que facin inversions als establiments, tenir la possibilitat d’obrir un comerç en una setmana i una ajuda fàcil d’aconseguir. Cal que no hi hagi entrebancs burocràtics, cal que sigui fluid. Tot això, per a les persones que tinguessin una idea de comerç i trobessin un lloguer que no representés un risc gaire gran, seria molt positiu.

El preu dels lloguers també és un dels aspectes que compliquen la vida dels comerços.
Actualment crec que està anant a la baixa. A mi el que em sap greu és veure un local tancat. Si això es dóna és o perquè no hi ha petició per obrir comerços o perquè el lloguer és massa elevat pel local que és. Un lloguer d’uns 2.000 euros per un local d’uns 100 metres quadrats, és molt difícil arribar-lo a amortitzar només venent cafès o fent entrepans. Actualment és molt difícil, sobretot després de veure les estadístiques del Govern, que indiquen que el volum de gent a Andorra, sobretot al sector privat, ha baixat molt, i això té un rol molt important.

Abans ha comentat que cal plantejar quin comerç es vol per a Sant Julià. ¿Creu que farien falta més establiments adreçats al turisme?
És bo que tinguem un comerç de proximitat. El nostre objectiu és mantenir el comerç que tenim actualment. Sovint ens oblidem que a Sant Julià som 8.000 persones i això és un mercat força important. I si, a més, aconseguim aturar un 10% dels turistes, molt millor. Ara, des de l’ACEL el quE tenim clar és que faria falta un projecte al Prat Gran.

¿Estaríem parlant d’un tipus de projecte similar al que va presentar el Comú?
A nosaltres ens agradaria que es fes ara. La capacitat econòmica d’algun privat pot fer que hi hagi projectes com aquest que es desencallin i que afavoreixin tant el Comú i la parròquia com el mateix inversor. Als empresaris ens interessaria que tota la planta baixa del complex po­gués acollir comerços i que hi hagués una primera planta per als empresaris. Seria interessant fer un conglomerat d’empreses. I també seria interessant construir aparcaments als soterranis, perquè a Sant Julià aquest problema no està solucionat. Però ara tots els projectes estan parats. Nosaltres estem buscant algun privat que es pugui interessar en la iniciativa. Tot i que no és fàcil, perquè han de ser inversors amb una capacitat econòmica important.

Alguna vegada els comerciants lauredians han indicat que les grans superfícies tenen un impacte negatiu per al petit comerç.
Jo no he vist mai que les botigues es vegin obligades a tancar després de l’obertura al seu costat d’un gran centre comercial. Al contrari. Potser sí que s’hauran de renovar, però no crec que tingui un impacte negatiu.

¿Creu que als comerços de la parròquia els cal una certa renovació?
Avui és molt difícil renovar per la manca de liquiditat dels comerços. A molts els agradaria actualitzar-se, però també he de dir que hi ha moltes botigues que han obert durant el darrer any i que tenen les instal·lacions noves. Sant Julià és un lloc on la gent encara té ganes de fer alguna cosa. Ara, potser sí que hi ha comerços a què els fa falta una renovació. Però potser no poden.
L’accés al crèdit és un problema per als comerços lauredians.
Si no tens alguna cosa per avalar és molt complicat. Per crear qualsevol petit comerç cal invertir entre 30.000 i 40.000 euros. Si l’empresari disposa de 20.000 euros i la resta els demana al banc, avui serà difícil que l’entitat els hi concedeixi. El mercat actual també influeix molt, però si existís algun crèdit tou seria molt beneficiós.

¿Quan començarà la campanya Comprar a Sant Julià té premi?
Començarà al juliol i acabarà al desembre. La campanya representarà un cost per a nosaltres, que esperem recuperar. I calculem que això serà possible si dura cinc mesos.

A més de l’acció que estan preparant, ¿hi ha altres iniciatives que preveu impulsar l’ACEL per dinamitzar el comerç?
Intentarem fer alguna formació per als comerciants. Sempre hi ha coses noves, el mercat està canviant cada dia, i més actualment. Cal veure una mica què passa a fora.
L’objectiu és que les formacions siguin impartides per persones externes a la junta. Avui ja estem dedicant moltes hores gratuïtes els integrants de la junta i no podem seguir així.
L’ACEL compta amb l’ajuda econòmica del Comú.
El Comú en ha concedit una subvenció d’uns 23.000 euros, que hem rebut aquesta setmana. És per ajudar a la dinamització a través de la contractació de la tècnica, per a les formacions, els projectes que encarreguem i altres despeses bàsiques que ara assumim de forma gratuïta.

¿Quina és l’acció que requerirà més inversió?
La campanya de Nadal s’endurà una gran part de la inversió anual. Serà una campanya important.

Una qüestió que ha centrat l’actualitat laurediana els últims anys és Naturlàndia. ¿Quin efecte ha tingut el parc en els comerços?
Ara estem recopilant informació sobre l’impacte que ha tingut Naturlàndia en els comerços de la parròquia. També volem saber si els agradaria fer alguna cosa més amb Naturlàndia. Si l’obra es tira endavant, cal que el comerciant hi digui la seva i ha de prendre una decisió de què cal fer. Els comerciants ens hem de posicionar. A mi m’agradaria una correlació directa entre Naturlàndia i els comerciants. Que s’establissin sinergies. De moment no hem tractat aquesta qüestió amb el Comú. Només treballem a la Taula de Turisme, en què hem impulsat iniciatives com Reviu l’aperitiu, que ha funcionat força bé. Qualsevol cosa que es faci, per petita que sigui, sempre és bona.

¿Quin és l’estat d’ànim dels comerciants?
La gent està trista. Per això demanem que siguin optimistes i que aportin idees positives per buscar solucions. Ja coneixem les dificultats amb les quals tots ens trobem.