18 morts per allaus i hipotèrmia entre el 1971 i el 2018 a Andorra

Entre els anys 1971 i el 2018, a les muntanyes d’Andorra han perdut la vida a causa d’allaus o per hipotèrmia 18 persones en 14 accidents. Des de començament d’any i fins ara hi ha hagut dues víctimes mortals per aquestes causes: el jove de 20 anys no resident que va ser trobat mort al Pas de la Casa per hipotèrmia, el passat mes d’octubre; i el guia d’alta muntanya, resident de 34 anys, que va morir al març en ser colgat per una allau. Andorra està exposat a aquests riscos per ser un país de muntanya on l’altitud mitjana són 2.000 metres i la neu cobreix les muntanyes de novembre a abril, segons va confirmar Josep Maria Huertas, cap del gabinet tècnic d’Ordenament Territorial.

Ahir es va celebrar el primer Simposi d’allaus i pacient hipotèrmic d’Andorra amb l’objectiu de sumar coneixements entre totes les parts que intervenen en un accident per allau. Més de 150 assistents, entre metges, bombers i infermers, del país i provinents de regions com València, Aragó i Catalunya, van omplir l’auditori Rocafort de Sant Julià. “Són víctimes greus, que depenent d’on s’accidentin el temps corre en contra nostra. És una activitat, la de rescat i salvament,  que implica molts cossos sanitaris, i s’ha de coordinar el millor possible el cos de salvament amb el sanitari”, va dir Marcos Gutiérrez, cap en funcions del servei d’Urgències del SAAS. 

Els bombers són els primers a arribar quan hi ha una allau per tal de rescatar les víctimes, després actuen els sanitaris. Joan Carles Recasens, el director de bombers, va explicar que el 60% dels bombers d’Andorra tenen una formació especialitzada lligada en rescat de muntanya. De fet, “el grup de rescat de muntanya el formen 21 efectius i el de gossos de recerca en allaus i enderrocs són 8. També hi ha el grup de suport de muntanya, que l’integren un total de 24 efectius i 3 sanitaris que també poden intervenir a qualsevol lloc del país”, va especificar Recasens. 

De la seva banda, el director de Protecció Civil, Francesc Areny, va destacar que encara no s’ha fet ús de l’aportació logística d’aquest departament perquè totes les actuacions han estat ràpides i no ha calgut. Tot i això, Areny va voler destacar que a causa del canvi climàtic s’ha d’estar preparat perquè això “aportarà més episodis complicats d’allaus”, tal com es va remarcar la setmana passada al Fòrum europeu sobre reducció de riscos de catàstrofes a Roma, al qual va participar.

El servei d’urgències, preparat per a l’hivern

De les 28 vacants de metges  per fer 40 hores setmanals al servei d’urgències, ja n’hi ha 27 de cobertes. La plaça que falta ja té l’edicte del concurs publicat i es pretén ocupar proximament. Amb la plantilla completada, aquest servei, que ha canviat no sols de cap, sinó també d’organització, està preparat per afrontar la temporada d’hivern, que és quan hi ha un pic més alt de pacients, amb “un disseny del model d’assitència més generós”, va dir Marcos Gutiérrez ahir. Segons el cap del servei en funcions, “hi haurà més efectius a urgències, l’assistència extrahospitalària quedarà coberta i dins de l’hospital hi haurà més professionals” de tots els estaments: tècnics, metges i infermers. Aquest nou model es posarà en marxa per Nadal. Gutiérrez va assegurar que l’ambient laboral dins del servei ha millorat. “Els treballadors tenen un altre ànim, i entre tots intentem que sigui així”, va manifestar.