Cabot: “Un atracador d’un banc no diu al director que ha estat ell”

El ministeri Fiscal insisteix que es condemni Jaume Cabot pels delictes majors de creació de document inveraç i de fitxers clandestins pel cas de les contrasenyes.ad de fa 12 anys. És el que va recórrer ahir en la vista del judici davant del Tribunal Superior, després que el Tribunal de Corts l’absolgués d’aquests dos delictes el 29 de desembre passat i el condemnés pel delicte major d’intercepció de telecomunicacions, per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment. La pena condemnatòria en aquesta primera instància és d’un any de presó condicional. Cabot estava acusat d’haver filtrat prop de 16.000 contrasenyes i adreces dels correus andorra.ad, després de denunciar  davant l’Agència de Protecció de Dades que aquest document va arribar al seu ordinador per la xarxa. Segons el Fiscal, Cabot utilitzava de manera il·lícita diferents programes informàtics i va denunciar “falsament fets que no van ocórrer”. Segons Fiscalia, queda acreditat que Cabot va agafar el document amb les 16.000 adreces i contrasenyes i amb un altre fitxer va crear un document zip. El ministeri públic considera que el mòbil de Cabot era desacreditar el Govern i la parapública STA (antiga Andorra Telecom) perquè volia muntar una empresa de telecomunicacions, que finalment no va poder crear. 

Per tot això, a més de la pena de 4 anys de presó pels tres delictes, Fiscalia reclama 15.000 euros d’indemnització en concepte de perjudici moral a l’exdirector de l’STA, Xavier Palacios, que va dimitir com a conseqüència de tot aquest afer; 50.000 euros a l’STA en concepte dels recursos humans que la parapública va utilitzar per verificar tot el que va passar i canviar les adreces; altres 15.000 per perjudici moral a la companyia; i 15.000 més pel mateix concepte al Govern. 
Per la seva banda, la defensa nega els dos delictes que li vol imputar la Fiscalia i, fins i tot,  el delicte pel qual ha estat condemnat. Segons el lletrat que representa Cabot, no es va trobar l’origen del document en qüestió de les contrasenyes per errades procedimentals i per deixar passar massa temps. 
Cabot va acatar la condemna del desembre passat perquè “són 13 anys els que s’ha tardat  en tot aquest afer, i que també li ha generat un càncer”, va dir el lletrat. Per la seva banda, Cabot va acabar dient que “un atracador d’un banc no atraca un banc i després li diu al director de l’oficina que ha estat ell”, va dir. La sentència, en segona instància, serà el proper 16 d’abril. 

Recorren les defenses de dos dels tres condemnats per apallissar un jove jueu 

Les defenses de dos dels tres processats que van apallissar un jove jueu a la sortida d’un local d’oci nocturn a la Massana la matinada del 18 d’abril del 2014 van recórrer ahir les penes i indemnitzacions que el Tribunal de Corts els va imposar el 19 de desembre passat. 
En aquesta primera instància, la sentència considera que són autors i coautors del delicte major de lesions doloses amb mitjans per causar la mort o lesions més greus a la víctima. Per això, el Tribunal els va imposar dos anys i mig de presó, per a un; 20 mesos per a  un segon; i 12 mesos per al tercer.
Una de les defenses considera desproporcionat el repartiment que el tribunal va fer per pagar la responsabilitat civil, que estava xifrada en 68.300 euros per a la víctima, que va rebre lesions al cap i va perdre part de la visió d’un ull, i 10.900 euros per a la CASS. 
L’altre recurs és el que presenta un dels joves, que va empènyer la víctima i que, a conseqüència d’aquest acte, va caure i després es van desenvolupar les agressions  que li van ocasionar les lesions de gravetat. Segons el lletrat, aquest processat només va defensar-se perquè la mateixa víctima també l’havia atacat,  i el va empènyer i va caure a terra. El mateix acusat i condemnat va declarar ahir que la seva actuació va ser aquesta i que s’ha de separar de la que hi va haver després, que van ser  les les agressions greus al cap de la víctima per part de la resta dels processats. Considera que són dos fets diferents i no vol que se l’inclogui en els mateixos fets que van provocar les lesions tan greus. Per tot això, aquesta defensa en reclama la lliure absolució i, subsidiàriament, si se’l condemna, vol que el repartiment de la responsabilitat civil només l’afecti amb 5.000 euros. 
Per la seva banda, Fiscalia, acusació particular i la representant de la CASS confirmen la sentència i el repartiment i divisió per pagar la responsabilitat civil. Per tant, el ministeri públic va  tornar a confirmar ahir la sentència de Corts, que considera els tres processats coautors del mateix delicte, en els mateixos fets, i rebutja els recursos presentats ahir per les defenses de dos dels tres condemnats. 

El fiscal vol decomissar 75.000 € relacionats amb el tràfic de drogues

El fiscal va recórrer ahir la sentència que el Tribunal de Corts va dictar el 19 de desembre passat i que deixa sense efecte la petició que el ministeri públic va fer de condemnar un ciutadà espanyol pel delicte de blanqueig de capital relacionat amb el tràfic de drogues  a través d’un grup organitzat, pels fets que van ocórrer entre el 1998 i el 1999. 
El ministeri Fiscal torna a demanar per a l’acusat la pena de cinc anys de presó ferma, l’expulsió definitiva del Principat, una multa d’un milió d’euros i el decomís dels 75.000 euros que té dipositats en un compte bancari del Principat, perquè assegura que provenen del blanqueig relacionat amb el tràfic de drogues. Segons va explicar ahir el fiscal, queda provada la vinculació d’aquest processat amb la d’un altre home, també espanyol que, tal com va declarar al judici, era “amic de tota la vida” i que també tenia un compte bancari de 225.000 euros al Principat, i que va morir el 2007. Aquest últim tenia un cunyat que era narcotraficant de Colòmbia. En una operació a Espanya, el novembre del 1998,  van ser processats un total de 38 persones i 300 quilos de cocaïna. Un mes més tard, el processat i el seu amic (ara mort) van obrir cadascun un compte a Andorra, el mateix dia. A més,  posteriorment, el processat  va prestar uns 10 milions de pessetes (60.000 euros) al compte del seu amic. 
El fiscal considera que queda provada la vinculació i vol el comís del compte bancari. Per la seva banda, la defensa del processat manté que no es va demostrar cap indici d’activitat il·lícita i que havia acumulat molts diners per un negoci relacionat amb perfums i vinculat a Gibraltar, i que potser va utilitzar el Principat com a refugi fiscal, aquell any, quan no era delicte. Per tot això, reclama que es mantingui la sentència que absol el seu representat. 

Fiscalia recorre uns danys a uns llums d’Ansalonga

Els fets d’uns danys en uns llums de Nadal de la localitat d’Ansalonga, a Ordino, van ser objecte ahir d’un recurs presentat pel ministeri Fiscal al Tribunal Superior. Els fets van ocórrer el 17 de novembre del 2011 quan uns joves van danyar els llums de Nadal que estaven penjats en un pont d’Ansalonga. El Comú d’Ordino ho va denunciar, i un dels joves va acceptar la contravenció penal a què se’l va acusar. Els danys, però, també es van pagar al Comú. L’altre jove que també estava acusat va negar en tot moment haver estat autor dels fets i Corts el va absoldre per manca de proves. Segons el fiscal, són dues versions contradictòries perquè dos dels joves que van participar com a testimonis van dir que sí que hi era en el lloc i en el moment dels fets. La defensa, però, es va mostrar ahir “perplexa”, no només davant del recurs de Fiscalia, perquè considera que no té arguments, sinó perquè, durant el judici d’ahir, el fiscal va interposar noves imputacions per voler fer creure al tribunal que el processat, absolt, va ser qui va pagar els danys al Comú perquè no el denunciessin.