Jutjat per blanqueig el doctor Bogas

Va ser un cas força mediàtic a Espanya a principis dels anys 90. El doctor Bogas o el médico de Córdoba, com era conegut segons va dir ell mateix ahir davant del Tribunal de Corts, va ser condemnat el desembre del 2002 per l’audiència provincial de Còrdova a 4 anys i 9 mesos de presó per un delicte contra la salut pública per comercialitzar unes càpsules que ajudaven la gent a aprimar-se i que suposadament contenien només substàncies naturals, però que en realitat també en tenien de químiques, com ara diazepan i pols de tiroides que s’haurien d’haver administrat amb recepta mèdica.

També el van condemnar per lesions, per les seqüel·les que va provocar el seu tractament a una de les seves clientes. A més, havia de pagar tota una sèrie de multes milionàries, però el van declarar insolvent i no les va fer efectives. Això sí, va ser absolt dels delictes d’estafa i falsedat documental. 
I tot aquest preàmbul què té a veure amb el delicte de blanqueig de capitals pel qual se’l va jutjar ahir al matí? Doncs té relació perquè precisament el quid de la qüestió és establir si els diners que anava ingressant i “movent” pels fins a dotze comptes que va obrir a tres entitats bancàries del país (el primer el 1990) al seu nom o d’una de les seves esposes o de manera conjunta procedien dels beneficis fraudulents de la venda d’aquest tractament quasi miraculós d’aprimament; o ben al contrari, eren una part dels diners, 100 milions de les antigues pessetes, procedents de la venda d’una mansió que tenia a la Moraleja (Madrid). Una casa que segons ell va comprar amb el producte de la venda de diverses propietats rústiques i urbanes que havia adquirit amb anterioritat, quan a finals dels 80 el negoci anava cada vegada pitjor a causa del munt de metges competidors arreu del territori espanyol que van imitar la seva manera de comercialitzar el seus productes a través de la missatgeria. 

Ara bé, “el que va obrir el meló”, en paraules del fiscal, per imputar-lo del delicte de blanqueig va ser la denúncia que va interposar la seva tercera esposa per maltractaments davant la policia andorrana l’any 2006. I és que en les diverses declaracions que va fer la dona es va referir als diners que tenien al país, últimament ja només en un banc en un compte a nom de la dona, una part dels quals havien servit per a la compra d’un pis a Ordino i d’un altre a Sant Petersburg, donat que ella era originària de Rússia. Des d’aquesta denúncia fins ara han passat 14 anys d’investigacions, de nomenament d’almenys dos advocats que han renunciat a la seva defensa, d’incompareixença de l’acusat davant les autoritats judicials, de compliment de la condemna imposada al doctor Bogas a Espanya, d’un tercer grau a Espanya que li servia per pujar els caps de setmana a Andorra i que finalment li van retirar. 

Segons l’acusat, la seva vida hauria estat diferent si no s’hagués mogut del món rural de la seva Còrdova natal, i va relacionar la seva agitada vida laboral i conjugal amb tres trastorns mentals greus que va dir que tenia, però que no li havien impedit treure’s la carrera de Medecina i Física amb matrícules d’honor. 

El fiscal considera provada la vinculació entre el capital que tenia al país i l’activitat delictiva a Espanya i demana per aquest motiu tres anys de presó i un milió d’euros en concepte de responsabilitat civil que es podrien satisfer amb el comís dels diners que resten al compte bancari de l’ex-dona russa i la venda del pis d’Ordino.

La defensa, per la seva banda, no creu que es puguin vincular els diners amb el delicte comès a Espanya i en demana l’absolució. Això sí, en cas que Corts el considerés culpable, la pena hauria de ser d’un any de presó condicional i 10.000 euros de multa. Finalment, la lletrada de l’exesposa creu que a ella no se l’ha de considerar corresponsable civil del deute del doctor Bogas, i per tant, els diners del compte ho haurien de ser comissats.