Petició d’un any per causar lesions al porter d’un local

Tan sols els dos acusats d’agredir el porter d’una discoteca escaldenca el 30 de maig del 2005 van comparèixer en persona al judici que va tenir lloc ahir al tribunal de corts. El perjudicat, que actualment resideix a l’Argentina, va respondre a les preguntes del tribunal mitjançant videoconferència, mentre que els quatre testimonis no van assistir al judici, un fet que l’acusació particular va atribuir a possibles coaccions.

La fiscalia i l’acusació particular van donar per provades les declaracions de l’exporter, segons el qual un dels acusats va donar-li dos cops de puny a la cara i l’altre el va empentar i li va etzibar un cop de peu entre el nas i el front, i que va comportar la major part de les posteriors intervencions hospitalàries. Tots dos van coincidir a sol·licitar una pena d’un any condicional qualificat a la indemnització de la responsabilitat civil. És en aquest punt on més van variar les dues demandes: 2.340 euros més els interessos corresponents, segons la fiscalia, i prop de 10.000 euros, més les despeses corresponents a les futures intervencions, segons l’acusació particular.
L’acusat de donar dos cops de puny al porter de discoteca, l’únic que havia passat per la Comella, només va admetre haver donat una bufetada al perjudicat, i va lamentar que la resta de companys no hagin assumit les seves responsabilitats, tot assenyalant el segon acusat com a autor de la puntada. Contràriament, aquest va mantenir que únicament va empentar l’exempleat del local nocturn escaldenc per separar-los.
L’advocat defensor del segon acusat va demanar dues contravencions penals per l’empenta i unes presumptes amenaces, i va argumentar que “ningú no va veure que se li donés un cop de peu” al porter, mentre que l’altra defensa va demanar també una contravenció penal per maltractament i va sol·licitar que “si ha de pagar, que sigui per les lesions causades”, i no pels efectes del cop de peu.

Cop d’ampolla al cap
D’altra banda, el ministeri fiscal va demanar un any de presó condicional al seguiment d’un tractament mèdic per a un altre acusat de provocar lesions doloroses, al qual es van diagnosticar brots psicòtics. L’agressor va donar un cop d’ampolla al cap a un company, després que aquest li amagués el mòbil en un sopar, i posteriorment li va donar un cop de puny que va provocar-li lesions a la mà. Tot i això, la defensa va demanar la lliure absolució en considerar que el perjudicat va provocar-lo i que el seu client tenia la capacitat mental alterada.

Recorren la sentència a set romanesos per furtar com a xarxa organitzada

Els advocats defensors dels set romanesos que van ser condemnats a dos anys de presó per furtar en diverses perfumeries del Principat com a integrants d’una xarxa criminal organitzada van demanar l’absolució pel delicte de pertinença a associació il·lícita. Les defenses van coincidir a argumentar que el grup era de “formació fortuïta” i que no hi ha proves que mantinguessin contactes ni que s’aprovés un pacte de repartiment dels beneficis.
En la majoria dels casos, els advocats defensors van sol·licitar que se’ls apliqués una pena no superior al temps que han estat tancats a la Comella per un delicte menor de furt, mentre que altres van demanar també l’absolució pel delicte de furt, en considerar que tampoc hi havia proves que els seus clients s’haguessin endut cap mercaderia. En contrapartida, la fiscalia va confirmar la sentència, així com la vinculació dels set acusats, ja que “es coneixien d’abans” i perquè fets d’aquest tipus “indueixen a l’alarma social”.

Blanqueig de diners
El Tribunal Superior també va revisar ahir dos casos de blanqueig de diners i associació il·lícita. En el primer cas, la fiscalia va reiterar la seva demanda de vuit anys de presó, el pagament de 480.000 euros i l’expulsió definitiva del país d’un home i una dona de residència espanyola que havien estat acusats de blanquejar diners procedents del narcotràfic. El ministeri fiscal va al·legar que “la pena no es correspon amb els fets, que són molt greus”, després que el Tribunal de Corts absolgués l’home i imposés a la dona una pena de cinc anys, un dels quals ferm. La defensa va demanar l’absolució de tots dos per manca de proves.
Pel que fa al segon cas, en què es va imposar una pena de vuit anys ferms i quatre anys, un dels quals ferms, a dues persones que havien col·laborat en el blanqueig de diners, les defenses van sol·licitar l’absolució dels dos condemnats, en considerar que cap dels dos no eren conscients d’estar blanquejant diners quan van rebre la suma en efectiu. Va fiscalia va considerar provada la relació habitual d’un dels imputats amb un “narcotraficant a gran escala, amb drogues procedents d’Amèrica i portades a Europa”, així com la creació de “societats pantalla” a Colòmbia i Costa Rica.

Falsificació documental
Finalment, la defensa de l’home que va utilitzar un passaport i un document d’identitat falsificats de la República i que va fer ús de diferents identitats va demanar una reducció de la pena de 18 a 9 mesos de presó, en considerar que “els delictes realitzats no han suposat cap perill per a la seguretat de les persones”. Així mateix, l’advocat defensor va argumentar que la condemna suposa un “greuge” en comparació amb altres casos inclosos en la jurisprudència andorrana.