Un testimoni amb “por”, base per recórrer una condemna per tràfic

Quatre dels sis testimonis incriminatoris no es van presentar al judici, celebrat el mes de gener passat, contra un home que va quedar condemnat per organitzar el transport cap a l’illa de Sardenya de 14 quilos d’haixix i marihuana. Aquestes absències han servit de base a l’advocat defensor perquè en el recurs presentat davant el Tribunal Superior demanés, aquest matí, l’absolució del seu client. O, subsidiàriament, que la pena no sigui superior als set mesos que ja va complir i que per tant no hagi de tornar a la presó. Per l’advocat, la prova testimonial “no va ser produïda per absència deliberada de l’acusador”.

La fiscalia, que s'ha oposat a la demanda d’apel·lació, ha exposat que el principal testimoni no va assistir a la vista oral perquè “tenia por”, com havia manifestat durant un acarament. Però que no prestés declaració presencialment “no vol dir que la prova no fos vàlida”, ha indicat el ministeri públic.

Aquest testimoni, ha afegit, estava ja complint condemna a Itàlia en ser descobert per la policia d’aquell país amb els 14 quilos de droga al maleter del cotxe. Així, “no tenia res a perdre”. 

El defensor ha argumentat que no va quedar provat qui, quan ni com havia posat al vehicle la droga que els agents italians van descobrir. Ha dit també que als dispositius USB que es van confiscar a l’acusat no es va trobar “res de res” per inculpar-lo d’haver organitzat el transport. Res de res més enllà d’informació de l’empresa, documents i fotos familiars i alguns vídeos porno. 

Demanda de rebaixa de la pena per quedar-se diners d’una comunitat de veïns 

Han passat dotze anys des dels fets, “puntuals, que van quedar allà”, perquè l’acusada i condemnada no va tenir abans ni després cap altre problema amb la Justícia. Aquest va ser un dels arguments presentats per la defensa d’una dona a la qual es va condemnar per apropiar-se de diners d’una comunitat de veïns a través de la immobiliària on era sòcia. La van acusar d’un delicte major d’apropiació i d’un altre d’administració deslleial. 

L’advocat defensor ha al·legat, en el recurs presentat davant el Tribunal Superior on demana una reducció de la pena a 12 mesos de presó condicional amb suspensió de la condemna d’un any, que una part dels fets que a la sentència condemnatòria es van donar per provats en realitat no van quedar suficientment acreditats. L’acusada sí que va admetre l’apropiació d’una quantitat de 6.366 euros (suficient per considerar-la un delicte major), que va desviar primer cap al compte corrent del seu fill i després va transferir al seu. 

No obstant això, no reconeix haver-se quedat amb altres quantitats, de dos mil euros en una ocasió i dotze mil en una altra.  

L’acusada i condemnada era des del juliol del 2006 sòcia d’una immobiliària. Com a tal, va recollir la sentència, tenia poders per actuar en els comptes bancaris d’una de les comunitats que gestionava l’empresa. La defensa sosté que la seva clienta no sols no tenia signatura habilitada per retirar diners dels comptes bancaris ni els codis per operar en línia, sinó que en el moment que es van adonar dels desquadraments bancaris ella ni tan sols treballava a la immobiliària, que va deixar el gener del 2007. 

La fiscalia ha insistit que l’examen de la “gestió real” dels diners acredita la culpabilitat de la dona.