Una estafa que esquitxa Dinamarca, Espanya, Ucraïna i Andorra, vista per sentència

El Tribunal de Corts ha jutjat aquest matí un home resident a les Canàries d’un presumpte delicte d’estafa informàtica. L'acusat no va comparèixer i no se'l va poder localitzar. Tampoc no ho va fer l'home que va resultar estafat.

Durant el procés es va determinar que l’home va donar el seu compte a una empresa de Dinamarca perquè es dipositessin diners procedents suposadament de la compra-venda d’or que ell després va transferir a una tercera persona per Western Union. En realitat els diners, prop de 3.000 euros, es van sostreure del compte d’un client d’un banc del país per suplantació d’identitat des d’una IP situada a Barcelona i no se sap on van anar a parar finalment. Precisament sobre la IP l'agent de policia que va intervenir en el cas ha fet notar que encara que estigués localitzada a Barcelona no vol dir que la persona física que fa l'operació, ho estigui.

I és que l'home jutjat avui va al·legar en la seva declaració durant la instrucció del cas que en el moment dels fets, al 2011, es trobava a l'atur en recerca de feina i el va contactar una empresa de Dinamarca oferint-li una feina i l'alta a la Seguretat Social, que després va incomplir. El tracte que va fer amb dita empresa era que en rebre els diners al seu compte havia de fer la transferència, quedant-se un 10% de l'import a transferir. L'home d'origen ucraïnès al qual suposadament li va arribar la transferència va declarar en comissió rogatòria que mai no va rebre aquests diners i que això ja li havia passat en d'altres ocasions, donat que a Espanya hi havia obertes causes semblants a la d'aquesta en les quals també hi constava ell com a receptor dels diners estafats.

En l'informe, la fiscalia considera provats els fets i destaca que l'acusat no es va preocupar sobre si aquells diners que li havien estat transferits com a intermediari eren lícits o no. Per aquest motiu, demana 12 mesos de presó condicional i una multa pel mateix import dels diners sostrets, afegint-hi els càrrecs per transferència bancària. Per la seva banda, la defensa en demana l'absolució ja que creu que no està acreditat que l'acusat cometés el delicte ni en va tenir consciència del mateix. A més, de bona fe, quan la persona estafada li va requerir el perquè de l'operació fraudulenta a través de les xarxes socials li va facilitar la documentació.