Diari digital d'Andorra Bondia

Dilmé

Perspectiva de Sant Joan de Caselles localitzada en el fons andorrà de Domènech i Montaner. La lletra és molt probablement de l'arquitecte català i és l'única fotografia 'andorrana' del fons.
 2
Perspectiva de Sant Joan de Caselles localitzada en el fons andorrà de Domènech i Montaner. La lletra és molt probablement de l'arquitecte català i és l'única fotografia 'andorrana' del fons.

Domènech i Montaner: un enigma andosí


Dilmé exhuma nou material andorrà que l’arquitecte català va reunir per al seu monumental catàleg del romànic, però persisteix el dubte de si va venir mai.

Compartir via

Comentaris: 0
L’església de Santa Coloma envoltada d’edificis de regust medievalitzant, a partir dels plànols de Martinell.
 2
L’església de Santa Coloma envoltada d’edificis de regust medievalitzant, a partir dels plànols de Martinell.

Pere, ens han fet un xalet


Enric Dilmé plasma com hauria quedat Santa Coloma si s’haguessin seguit les directrius que va donar Cèsar Martinell, amb una trama urbana organitzada al voltant del temple. En repassa les intervencions en el patrimoni romànic als 60 i l’assenyala com el ‘culpable’ de la nostra visió de l’arquitectura medieval.

Compartir via

Comentaris: 0
Perspectiva de l’estructura, amb les escales i l’ascensor, des de l’antiga carretera geenral. A dalt, mig oculta, Radio Andorra.
 1
Perspectiva de l’estructura, amb les escales i l’ascensor, des de l’antiga carretera geenral. A dalt, mig oculta, Radio Andorra.

Dilmé defensa l’ascensor com l’única alternativa viable per a Radio Andorra


Sosté que les cintes transportadores no son funcionals i insisteix que es pot desmuntar “si no és assumit”

Compartir via

Comentaris: 0
Visual de Radio Andorra des de l’antiga carretera general, amb l’estructura en primer terme i la façana principal oculta al darrere.
 1
Visual de Radio Andorra des de l’antiga carretera general, amb l’estructura en primer terme i la façana principal oculta al darrere.

El ministeri vol “minimitzar” l’impacte de l’ascensor de Radio Andorra


Cultura admet el “desgrat” que ha generat l’estructura, construïda el 2019, però descarta desmuntar-la.

Compartir via

Comentaris: 2
Perspectives del projecte presentat per Bofill, Bohigas, Aixàs i Pujal: es tractava de travessar el fons de vall amb un seguit d’estructures que salvaven un llac artificial i culminaven en dos amfiteatres a banda i banda.
 2
Perspectives del projecte presentat per Bofill, Bohigas, Aixàs i Pujal: es tractava de travessar el fons de vall amb un seguit d’estructures que salvaven un llac artificial i culminaven en dos amfiteatres a banda i banda.

El somni megalòman de Meritxell


Dilmé repassa els projectes monumentals que van precedir el santuari de Bofill: preveien un llac artificial i unien les dues muntanyes amb una estructura que travessava la vall.

Compartir via

Comentaris: 0
Maqueta del projecte amb què Josep Brugal va participar el 1971 al concurs convocat pel Consell General per ampliar el santuari; dos anys després, amb l’incendi de Meritxell, se’n va convocar un segon.
 4
Maqueta del projecte amb què Josep Brugal va participar el 1971 al concurs convocat pel Consell General per ampliar el santuari; dos anys després, amb l’incendi de Meritxell, se’n va convocar un segon.

Meritxell: qui va copiar qui?


Enric Dilmé exhuma el projecte per al santuari canillenc de l’arquitecte barceloní Josep Brugal, ‘pare’ de la reforma de Sant Esteve i coautor de la seu de la Caixa d’Estalvis, amb un claustre i un campanar que recorden sospitosament el que Ricardo Bofill va acabar aixecant el 1973.

Compartir via

Comentaris: 0
El dossier lauredià recuperat per Dilmé conserva les fulles de llorer en què es va inspirar.
 4
El dossier lauredià recuperat per Dilmé conserva les fulles de llorer en què es va inspirar.

América Sánchez, olímpic a Sant Julià


Enric Dilmé exhuma la intrahistòria del logotip del Centre Cultural Lauredià, inspirat en les fulles de llorer de l’escut de la parròquia i projectat el 1992 pel guru del disseny català, pare de la gràfica de la candidatura els Jocs de Barcelona 92, del centenari del Barça i de la capçalera de la revista ‘Ajoblanco’.

Compartir via

Comentaris: 0
Delso va projectar la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances (1959).
 2
Delso va projectar la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances (1959).

Arquitectura per a gurmets


Enric Dilmé identifica una trentena d’edificis projectats per l’arquitecte castellà Enrique Delso Calavia. Entre ells, la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances a la capital i el bloc d’habitatges Reig a l’avinguda Canòlich de Sant Julià, dues de les obres mestres, sosté, del nostre segle XX.

Compartir via

Comentaris: 0
reconstrucció ideal de Santa Coloma amb l’església al mig de la nova trama urbana.
 3
reconstrucció ideal de Santa Coloma amb l’església al mig de la nova trama urbana.

Una ucronia colomenca


Enric Dilmé reconstrueix virtualment el poble de Santa Coloma tal com el va projectar Cèsar Martinell als anys 60 per encàrrec del síndic Escudé: l’arquitecte català situava l’església al centre d’una trama urbana de nova planta que respectava el carrer Major però inventava una segona plaça rere el temple

Compartir via

Comentaris: 0
La comissió està integrada per deu experts: Xavier Llovera, Berna Garralà, David Mas, Abel Fortó i Joan Bellera, per part de Patrimoni, i Enric Dilmé, Valentí Turu, Joan Reguant, Olivier Poisson i José Luis González Moreno-Navarro. No se sap quan es tornarà a reunir.
 2
La comissió està integrada per deu experts: Xavier Llovera, Berna Garralà, David Mas, Abel Fortó i Joan Bellera, per part de Patrimoni, i Enric Dilmé, Valentí Turu, Joan Reguant, Olivier Poisson i José Luis González Moreno-Navarro. No se sap quan es tornarà a reunir.
Reconstrucció de la nau de Sant Vicenç d'Enclar, durant la campanya del 1982: el campana ja s'havia completat.
 1
Reconstrucció de la nau de Sant Vicenç d'Enclar, durant la campanya del 1982: el campana ja s'havia completat.

S'ha de reconstruir, el campanar de Sant Vicenç d'Enclar? I com?


Historiadors i arqueòlegs coincideixen de forma (quasi) unànime que l'estructura s'ha de tornar a aixecar de forma fidedigna, per l’antiguitat -data del segle VIII, i era el vestigi preromànic més antic del país- i per la condició de referència paisatgística.

Compartir via

Comentaris: 0
Creu de Sant Pere Màrtir, que Dilmé creu  el vitrall andorrà més atractiu de Vila-Grau.
 1
Creu de Sant Pere Màrtir, que Dilmé creu el vitrall andorrà més atractiu de Vila-Grau.

Vila-Grau: de Sant Pere Màrtir a Santa Eulàlia, passant per la Sagrada Família


Quines estupendes i secretes afinitats que ens descobreix Enric Dilmé, aquí amb el barret d’historiador oficiós de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX. L’última, el fil que uneix Sant Pere Màrtir amb la Sagrada Família, que no és mal parentiu.

Compartir via

Comentaris: 0
La coberta amb volta catalana de la nova sala del Rosaleda, en construcció, el 2017.
 1
La coberta amb volta catalana de la nova sala del Rosaleda, en construcció, el 2017.

El Festival de música antiga estrenarà la nova sala de volta catalana del Rosaleda


El Festival de música antiga (Femap) estrenarà la nova sala coberta amb volta catalana que s’ha construït al costat mateix de l’hotel Rosaleda, coincidint amb la rehabilitació de l’edifici i que formarà també part de les dependències del ministeri de Cultura.

Compartir via

Comentaris: 0
Les mesures es van retirar al novembre de la part posterior de Casa de la Vall, on van ser tralladades el 2011 -abans, i des del 1962, s'estaven sota l'arc de l'entrada- i oon estaven completament descontextualitzades, arran de terra i com si es tractés d'una jardinera.
 3
Les mesures es van retirar al novembre de la part posterior de Casa de la Vall, on van ser tralladades el 2011 -abans, i des del 1962, s'estaven sota l'arc de l'entrada- i oon estaven completament descontextualitzades, arran de terra i com si es tractés d'una jardinera.

L’art de mesurar en punyeres


Les mesures bladeres de la capital podrien ser coetànies de les de la Seu, proposa l’estudi encarregat pel Comú.

Compartir via

Comentaris: 1

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte