Escribano

Josep Maria Escribano augura que a finals d’any serà possible reprendre la programació, amb solista, duet o trio.

Compara l’ofici de cantant amb el d’un fabricant de violins, que amb un bon material i moltes hores de feina pot fer un instrument que soni de manera impecable. “Però si no el tractes bé, és molt fàcil de fer-lo malbé”. 

Va ser el 28 de març del 1989 al Centre de Congressos de la capital i en un horari avui impensable: les 22.30 hores. El tenor canari Alfredo Kraus hi va protagonitzar una “gala benèfica” que va ser el tret de sortida del que l’any següent, i fins al 1993, seria el Festival internacional de música i dansa d’Andorra la Vella.

Coneix com ningú les bambolines del veterà cartell de la capital perquè el dirigeix des del 1993, quan va prendre el relleu ni més ni menys que d’Alfredo Kraus. L’any següent es va convertir en Temporada, i aquest curs en celebrem per tant el primer quart de segle. Més discretament, per cert, del que semblava reclamar l’efemèride. És clar que a última hora va fallar Pat Metheny.

El tenor Javier Camarena clausura la 24a edició amb un programa consagrat a Manuel García, el Rossini espanyol.

Rufus Wainwright clausura demà el cartell amb la incògnita sobre el futur escenari de la Temporada sense resoldre.