Patxi Leiva

És el Patxi supervitaminat de sempre però –ho acaben de veure– amb un toc senyor. Musicalment, això es tradueix en la formació inèdita –piano, guitarres, violí i violoncel– amb què ha vestit els temes d’Alea Jacta Est, disc que ha passejat des d’Armènia fins a Mèxic, però amb què encara busca fer-se un foradet al mercat espanyol. Avui clausura la Temporada de l’Auditori, i encara hi ha entrades. Per cert: rcuperarà 'Mi cabeza desordenada' i estrenarà tema inèdit, 'Respira'. En català.

Rozalén, Antonio Carmona i, per part andorrana, Lluís Cartes i Patxi Leiva completen una edició que arrencarà el 13 de gener amb el multitudinari 'Silenci', amb una vintena de músics a l'escenari i que constitueix la versió escènica del projecte 'Retrats. Músics. Andorra'. El toc 'vintage' el posarà l'oscaritzat Michel Legrand, compositor de bandes sonores com ara Verano del 42, El secreto de Tomas Crown i Yentl.

Anys enrere va sorprendre el personal amb ‘Mi cabeza desordenada’, probablement el ‘single’ més ‘mainstream’ de la història del pop nacional. Ho va deixar tot per embarcar-se en la vida que sempre havia somiat. Se n’ha sortit, tot i l’estafa d’un productor sense escrúpols. Aquest vespre clausura a Coprínceps el Colors de música escaldenc, i augura que a la primavera veurà per fi la llum ‘Alea Iacta Est’, la seva segona criatura. Respon l'entrevista telefònica des del Madrid de Carmena. Aquesta matinada agafava la guitarra i cap a Escaldes.