Diari digital d'Andorra Bondia

Remolins

Crani de la noia d’entre 15 i 17 anys exhumada a la Feixa del Moro: va viure cap al 3700 abans de la nostra era i va ser enterrada a la cista d’aquí dalt. L’anàlisi de l’ADN ha demostrat que el nadó que va ser inhumat al seu costat era fill seu.
Crani de la noia d’entre 15 i 17 anys exhumada a la Feixa del Moro: va viure cap al 3700 abans de la nostra era i va ser enterrada a la cista d’aquí dalt. L’anàlisi de l’ADN ha demostrat que el nadó que va ser inhumat al seu costat era fill seu.

Vida i mort de la primera laurediana


La imminent monografia sobre el neolític andorrà estableix el parentiu entre la dona i el nadó de la Feixa del Moro.

Comentaris: 0

A dalt, el conjunt de gravats al peu de la casa Erxa, amb les sigles “P O” que Remolins creu que podrien correspondre a les que el pastor cerdà Pierre Orriols va deixar gravades a finals del XIX a la zona d’Err (a baix); a la dreta, la mateixa penya, tal com se la va trobar Pere Canturri el 1980, quan el jaciment es va documentar per primera vegada.
A dalt, el conjunt de gravats al peu de la casa Erxa, amb les sigles “P O” que Remolins creu que podrien correspondre a les que el pastor cerdà Pierre Orriols va deixar gravades a finals del XIX a la zona d’Err (a baix); a la dreta, la mateixa penya, tal com se la va trobar Pere Canturri el 1980, quan el jaciment es va documentar per primera vegada.

Pierre Orriols va estar aquí


L’arqueòleg Gerard Remolins proposa una possible autoria per als gravats més moderns de Sornàs i els data al XIX.

Comentaris: 0

L'excavació del camp de Perot, adjudicada a Patrimoni Actiu, que va presentar el pressupost més econòmic (1.500 euros).
L'excavació del camp de Perot, adjudicada a Patrimoni Actiu, que va presentar el pressupost més econòmic (1.500 euros).

L’Associació d’Arqueòlegs, amb la mosca rere l’orella per l'excavació del forn


La urgència i el “secretisme” amb què el ministeri ha gestionat l’excavació del forn de cal Terrissaire a camp de Perot ha suscitat suspicàcies en l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors (Apaha), amb la mosca rere l’orella perquè –segons ells– la intervenció la dirigeix un arqueòleg que encara no ha entregat la preceptiva memòria de l’excavació que el mateix Augé va dirigir el 2015 al Forat de la Coma.

Comentaris: 0
Datació aproximada dels elements metàl·lics exhumats al dolmen de la Llosa.
Datació aproximada dels elements metàl·lics exhumats al dolmen de la Llosa.

L’aixovar recuperat a la Llosa demostra la llarga ocupació del dolmen de Bescaran


Les sospites de Gerard Remolins s’han confirmat: l’anàlisi dels objectes metàl·lics recuperats al dolmen de la Llosa, a Bescaran –una petita col·lecció d’anells, punxons i estructures en espiral– demostra que aquest singular sepulcre megalític va estar en ús des del bronze antic –posem que entre el 2200 i el 1600 abans de la nostra era– i com a mínim fins al ferro final, just abans de la romanització –posem que cap al 400 abans de la nostra era.

Comentaris: 0
Sortida organitzada per Regirarocs per visitar e roc de les Bruixes amb motiu del solstici d'estiu, el 24 de juny del 2016.
Sortida organitzada per Regirarocs per visitar e roc de les Bruixes amb motiu del solstici d'estiu, el 24 de juny del 2016.

‘No’ taxatiu de Patrimoni a senyalitzar la ruta del jaciment


Setmanes enrere plantejàvem aquí mateix la conveniència –o no– de senyalitzar la ruta que condueix al conjunt del roc de les Bruixes. L’arqueòleg Gerard Remolins ho reclamava, en primer lloc, per una qüestió de principi –es tracta de democratitzar el patrimoni, no de convertir-lo en vedat d’una elit d’entesos i connaisseurs– i, en segon lloc, a partir de consideracions més utilitàries: només es pot protegir el que s’estima, i només s’estima el que es coneix, venia a dir.

Comentaris: 0
Guerrers, cavalls i cavallers d’origen probablement medieval –a l’esquerra i a dalt– van aparèixer a la paret vertical que uneix les dues terrasses, amb incisions en forma de fus, estels, triangles, branques, creus i graelles, i d’origen probablement neolític: a baix, reproducció en bronze d’una de les terrasses, instal·lada a finals dels anys 90 davant del Palau de Gel.
Guerrers, cavalls i cavallers d’origen probablement medieval –a l’esquerra i a dalt– van aparèixer a la paret vertical que uneix les dues terrasses, amb incisions en forma de fus, estels, triangles, branques, creus i graelles, i d’origen probablement neolític: a baix, reproducció en bronze d’una de les terrasses, instal·lada a finals dels anys 90 davant del Palau de Gel.

El roc de les Bruixes torna a parlar


El ministeri encarrega a Pierre Campmajó un calc del conjunt rupestre, el gran misteri de l’arqueologia nacional.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic