2018: l'any de les clatellades laborals (públiques i privades)

Molt en temo, malgrat que m’agradaria molt equivocar-me, que als treballadors del nostre país, siguin del sector públic o del privat, no els espera pas un bon 2018. Si no hi ha cap sorpresa, serà l’any de les clatellades laborals. Perquè, si es compleix la voluntat de Demòcrates per Andorra, les dues reformes legislatives que preveuen aprovar al Consell General suposaran una dura retallada de tot tipus dels drets de tots els assalariats andorrans.

Les declaracions dels membres de DA, tant els que estan a Govern com els que són al grup parlamentari de la majoria, deixen poc lloc a dubtes. La seva voluntat és clara: aprovar tant la nova llei de Funció Pública com el paquet de lleis laborals (llei de relacions laborals, llei de regulació de les mesures de conflicte col·lectiu i llei de llibertat sindical i acció patronal). Una vegada més, però, demostren que governen per a uns pocs i no tenen en compte la gran majoria de la població. Perquè aquests textos perjudicaran de forma important una part àmplia de la societat andorrana: la classe treballadora.

Anem per parts. Mirem la reforma de la Funció Pública. Cal recordar que, durant els anys de mandat de DA, cada cop que han abordat textos legals vinculats als treballadors públics, aquests darrers hi han sortit perdent. Va passar amb les retallades d’inici de mandat o amb la creació del ple de pensions, però també amb els textos que regulen els cossos especials. I tot apunta que anem pel mateix camí. De fet, només cal escoltar les declaracions de la ministra Eva Descàrrega, que no amaga l’objectiu gairebé “economicista” d’una reforma que no afronta els autèntics reptes de l’administració: modernització, professionalització i convertir-la en una veritable eina de servei als ciutadans o la millora del servei.

I cap a aquesta direcció també condueix la decisió d’eliminar la figura de funcionari en la major part de l’administració, tret dels  cossos especials. És a dir, els nous treballadors públics veuran com la seva continuïtat pot dependre de qui governi en cada moment, amb la inseguretat i, especialment, manca d’independència que això pot comportar. El projecte de llei també denota un altre aspecte greu: la manca d’un projecte real per a la modernització de la Funció Pública. No és estrany que els representants dels treballadors hagin mostrat el seu desacord amb la forma de fer de Govern.

Saltem ara al paquet de lleis laborals: reducció dels terminis en cas d’acomiadament no causal, abaratiment del comiat improcedent, davallada del salari que es paga per les hores extraordinàries, més requisits per accedir a les excedències, disminució del temps entre jornades, obligació de jubilar-se quan s’arriba a una determinada edat, els canvis pel que fa al treball dels menors... I així fins a una llarga llista de retallades i de mesures que deterioren més la situació dels treballadors del sector privat al nostre país. Per no parlar de la forma de regular la llibertat sindical, feta justament per dificultar al màxim que es puguin exercir amb eficàcia els drets sindicals per defensar correctament i de forma democràtica els drets de tots els treballadors d’Andorra. I just de forma contrària al que demanen els sindicats, posicions que nosaltres vam defensar amb una proposició de llei acordada amb ells que DA va refusar.

Per tant, queda clar que serà l’any de les retallades i les clatellades als treballadors del país. Clatellades, reitero, que no discriminaran si s’està al sector públic o al privat. Afectaran tots els assalariats. Per tant, cal que la classe treballadora estigui unida. Que faci pinya. Que no s’enfronti entre si, com en anteriors ocasions s’ha intentat per part de DA. Quan es comença a tocar drets dels empleats públics, cal tenir-ho present, darrere aniran els treballadors privats. Aquesta és la realitat i, per tant, toca defugir disputes per encarar-se realment contra els autèntics “rivals”: el Govern i els partits que volen aplicar les clatellades laborals.

Des del PS ja hem demostrat que som el partit que més a prop està de la classe treballadora. Som els únics que ens vam oposar a la presa en consideració del paquet de lleis laborals impulsat pel grup demòcrata i farem tota la pedagogia que estigui a les nostres mans perquè els treballadors coneguin tot el que està en joc, que és molt, perquè es tocaran els seus drets i les seves butxaques. El més probable és que quan la llei de Funció Pública arribi al Consell també sigui objecte d’una esmena a la totalitat per part nostra. També tenim clar que la nostra voluntat és informar al màxim dels efectes, gravíssims, que pot tenir per a tots els treballadors, ja que se’ls retallaran drets de tot tipus –econòmics, de condicions de feina, la figura del funcionari, etc...

I també queda clar que, al final, si aquestes reformes tiren endavant, només hi ha una alternativa per revertir-les: que a les eleccions que s’acosten la classe treballadora doni suport a l’únic partit que, com s’ha demostrat fins ara, té la intenció de fer front de forma contundent, dura i ferma a totes aquestes propostes neoconservadores impulsades de forma desigual, sense escoltar cap tipus de consens amb els treballadors del nostre país.