En memòria del nostre amic mossèn Blai

Els que tenim Fe sabem que, com diu sant Pau, “tot succeeix per bé dels qui estimen Déu” (Rm. 08:28). En la nostra vida, però, hi ha esdeveniments i episodis que ens recorden que acceptar aquesta veritat no sempre és fàcil. Un d’aquests episodis és la partida de mossèn Blai, amic i persona que va dedicar tota la seva vida a l’afirmació de la fe, i amb qui sempre la vam poder celebrar. La matinada del 5 de gener del 2018 va acabar el seu caminar entre nosaltres.

La meva amistat amb el mossèn es remunta als anys de la meva infantesa, al costat de la meva germana, cosina, cosins i amics del col·legi de la Sagrada Família, primer, i després a l’Anna Maria Janer. Mossèn Blai va animar molts amics i coneguts a acostar-se a Déu i viure una vida cristiana seriosa. Per la gràcia de Déu va ajudar-nos a molts a créixer com a persones i com a catòlics. La senzillesa i alegria li obrien les portes a tot arreu, en tots els àmbits de la societat, tant a l’església com en la vida ordinària de tothom qui s’hi apropava. Era amic, confessor, director espiritual i germà per a tots.

La seva mort ha deixat entre nosaltres uns fruits abundants. Ha deixat la infatigable atenció a les necessitats espirituals de tants joves, homes i dones que hi acudien per reconciliar-se amb Déu mitjançant el sagrament de la confessió o per buscar consol i saviesa a través de la direcció espiritual. No hi ha paraules per expressar el meu dolor i consternació, i el de tots vosaltres. És increïble pensar que ja no el tornarem a veure ni tenir entre nosaltres. Però Déu no s’equivoca, segur que amb ell li té una missió més bona; segur que el necessitava al seu costat. Sens dubte, el cel l’ha rebut amb aplaudiments. Tenia pressa a arribar a més ànimes i ajudar els altres, ja que estava convençut que la seva vida espiritual, de profunda i intensa intimitat amb Déu, el cridava a no ocupar-se de si mateix, sinó dels altres. Tot i passar per alts i baixos, èxits i aparents fracassos, no va perdre mai l’entusiasme d’estimar Déu i els altres, en un servei desinteressat i ric en fruits de vida eterna.

Que reposi en pau el bon amic mossèn Blai i que ens segueixi acompanyant en el nostre camí terrenal, fins que al final de la vida puguem reunir-nos amb ell en la presència de Déu Nostre Senyor i la companyia de la nostra Mare de Déu de Meritxell. “Avui seràs amb mi al Paradís”. En moments com aquest és quan la fe, la nostra fe cristiana adquireix tot el seu valor i la seva força. Aquesta fe que, és cert, no ens evita el dolor, el sofriment, l’amargor. Tampoc li va evitar a Crist a la creu. El que sí que ens dona, però, és un consol i una esperança que ens ajuden a seguir vivint, perquè sabem que no t’hem perdut per sempre. Que tornarem a trobar-nos un dia.

Estic segura que, mossèn Blai, no vols veure’ns tristos. Vols que seguim vivint amb esperança, amb il·lusió. Ens vols veure feliços, amb la felicitat que tu tens ara. Tu t’has avançat. I patim per la teva absència, perquè et volíem al nostre costat. Et necessitàvem amb nosaltres. Nosaltres vam demanar per tu i tu demanes per nosaltres. Des del cel ens veus i ens animes. Seguirem els teus consells: aquests consells que sempre ens donaves. No ho oblidarem. Ens hauria agradat seguir vivint amb tu. No ha pogut ser. Però no t’oblidarem. Sabem que tu tampoc ens oblidaràs. Ens estàs esperant amb els braços oberts.

Al llarg d’aquest camí, moltes vegades dur, de la nostra vida, tenim l’oportunitat de conèixer persones irrepetibles. La presència de mossèn Blai transmetia molta pau i feia feliços als que el rodejaven. Mentre vivim, ell formarà part de nosaltres. Cada paraula que va pronunciar quedarà segellada en els nostres llavis. Cada gest que va fer quedarà gravat en la nostra retina. Cada abraçada seva quedarà per sempre en el nostre cos. Cada mirada amorosa la tindrem eternament en el nostre cor. Però, sobretot, cada silenci que compartim ens uneix per sempre amb tu. Mossèn, no hi ha paraules per expressar el que has significat per a tanta gent. Només hi ha milers de cors plens d’aquest amor que ens vas donar. Ves-te’n ben tranquil. Tots nosaltres et deixem marxar i estarem on tu sempre volies estar: en el silenci. Tornarem a trobar-nos per sempre, feliços, i estarem sempre junts.