La pressió fiscal a Andorra a nivell dels Estats Units

Toni Martí ha aconseguit que la pressió fiscal a Andorra sigui del 25,2%, mentre que als Estats Units és del 26% i a Irlanda, per exemple, és de tan sols el 23%.

La pressió fiscal expressa la relació entre el total de contribucions i impostos pagats en comparació amb la riquesa total generada. Una riquesa que es representa pel producte interior brut (PIB).

A Andorra, el total de tributs ha passat a ser el 25,2% del PIB. De fet, quan Martí era cònsol d’Escaldes Engordany, el conjunt de la societat andorrana pagava 160 milions d’euros menys de tributs l’any que ara. I el PIB era pràcticament el mateix.

És preocupant que aquesta pujada dels tributs i contribucions no sigui suficient. Avui Govern segueix amb un dèficit fora de control, es menja les reserves de les empreses parapúbliques, incrementa el deute públic i està a punt d’incomplir la regla d’or.

El pitjor de tot és que aquest augment de la pressió fiscal i l’increment del forat financer de Govern passa mentre es retallen les prestacions socials.

Tot apunta que la pressió fiscal seguirà pujant fora de control. Jordi Cinca dona a entendre més increments de tributs a la importació de productes, i certs responsables de la CASS aposten per més pujades de les cotitzacions. Tinguem en compte que si Andorra estableix l’acord d’associació per accedir al mercat únic europeu haurà de transposar la directiva comunitària sobre l’IVA, que estableix un tipus general mínim del 15%.

Per què Andorra pateix una pujada de la pressió fiscal fora de control, el dèficit està fora de control i les retallades fan patir més ciutadans?

La resposta és senzilla: Perquè Martí ha creat més despesa improductiva d’Estat que riquesa econòmica. Ha creat més clientelisme polític en forma de burocràcia que oportunitats de crear valor. Ha creat més Estat i menys ciutadania. Ha creat més classe política que viu millor a partir de ciutadans que viuen pitjor.

Aquest resultat evidencia allò que tothom, amb dos dits de front, hauria de saber. Que la destrucció dels pilars econòmics d’Andorra, l’obertura econòmica i el nou model fiscal no permetrien pagar les factures d’Andorra. Aquesta realitat dona força a la hipòtesi que una part del nucli dur de DA pensava que la nova normativa sobre blanqueig permetria importants confiscacions de diners, que serien les que taparien els forats. Que gràcies a confiscacions de diner negre s’enriquirien les reserves de l’Estat. Això pot explicar els nervis que van tenir determinades institucions andorranes quan la Justícia va desbloquejar importants saldos de clients de Veneçuela retinguts. També pot explicar els opacs moviments que seguidament van portar a les no demostrades acusacions contra BPA, la precipitada i desproporcionada actuació de les nostres autoritats contra aquest banc i les importants quantitats de diners que avui segueixen bloquejades sota acusacions que cada dia esdevenen més inversemblants.

La realitat és que la hipotètica estratègia confiscatòria per equilibrar les arques de l’Estat s’ha girat contra Govern i avui s’acumulen les causes judicials contra les institucions governamentals, fins al punt que Govern ha de dedicar tres milions d’euros més per pagar advocats.

La realitat és que la Justícia segurament donarà una mica de temps a Govern i l’espectacle mediàtic del macrojudici de BPA començarà. Anirà acompanyat del corresponent circ mediàtic a què ens tenen acostumats el mitjans afins i durarà el temps suficient per permetre unes eleccions anticipades. Però finalment les probabilitats són molt altes perquè la Justícia d’aquí o la de fora, o les dues, portin Andorra a un escenari de fortes responsabilitats de les nostres institucions. De forma que la pressió fiscal tindrà més recorregut a l’alça.

No té sentit que ja tinguem la pressió fiscal dels Estats Units mentre el dèficit segueix fora de control i tenim una forta bateria de problemes que sols porten més obligacions tributàries i més destrucció de capacitat de generar riquesa.

L’actual classe política ha demostrat la seva incompetència. Una incompetència cara i generadora de conflictivitat. La regeneració política esdevé imprescindible. Andorra necessita una nova generació de representants del poble que donin viabilitat econòmica i social a l’Andorra que els tocarà viure.