Les prejubilacions de Berna Garrallà i de Xavier Llovera obliguen Riva a replantejar l’organigrama del departament.

S’intueixen dies moguts al departament de Patrimoni, on els canvis s’havien produït els últims anys al nivell més alt i motivats sempre per qüestions de confiança política, i on les places de caps d’àrea i d’unitat eren exercides en canvi per professionals de llarguíssima trajectòria, que en alguns casos es remunta als anys 80 del segle passat.

De fet, el vedat ja el va obrir l’historiador David Mas, un altre històric de la casa, que es va jubilar el novembre passat i va deixar la plaça de tècnic d’inventari que tenia en propietat. Però allò va ser tan sols el preàmbul del que pot semblar una autèntica desbandada: la ja exdirectora de Béns mobles, Berna Garrallà, li va seguir les passes i es va prejubilar a principis de juliol, i el següent serà amb tota seguretat el director del departament, Xavier Llovera, que ho farà a mitjans d’agost.

Això, pel que fa a Patrimoni, perquè també es preveuen moviments al departament de Promoció cultural. Segons fonts internes, la cap de Museus i monuments, Marta Planas, deixarà la plaça a finals de setembre, en aquest cas no per prejubilació, sinó per excedència. Així que la ministra Sílvia Riva haurà de redissenyar amb certa urgència un organigrama que en qüestió de setmanes perdrà els caps de tres de les àrees més sensibles.

Pas endavant de De la Parte
Comencem per dalt: el càrrec  de director de Patrimoni, que des del juliol del 2019 exercia Xavier Llovera, l’heretarà amb tota probabilitat l’antropòloga Isabel de la Parte, que des del 2019 i en substitució precisament de Llovera exercia de forma interina com a cap de Béns immobles. Ja es veu a venir l’efecte dominó, perquè la promoció de De la Parte, que des del departament es dona per feta, comportarà la convocatòria per cobrir les dues places que quedaran vacants: la que deixa lliure Garrallà i la de cap de l’Arxiu d’etnografia, que ocupava De la Parte fins al 2019. La tercera peça que caldrà substituir és Planas. Si se’n confirma, és clar, l’excedència.

Es tracta de canvis naturals en una plantilla veterana, tot i que és fàcil entendre que en un àmbit com el de Patrimoni l’experiència és un grau. Un a un podrien segurament ser digerits amb certa fluïdesa. El problema el planteja que tots tres hagin coincidit en el temps. Per pal·liar l’impacte de baixes tan significatives i en un moment especialment delicat (amb quatre candidatures a Patrimoni Mundial de la Humanitat en marxa, l’etern nus gordià dels entorns i l’anomenat relat nacional, llavor del futur Museu Nacional, que hauria d’obrir el portal web la primavera que ve) el ministeri assajarà amb tota probabilitat fórmules imaginatives, com ara mantenir Garrallà i Llovera vinculats a certs projectes en qualitat de relació especial, figura que tècnicament no és una prejubilació però que a efectes pràctics tindria efectes similars. Una altra opció és deixar sense proveir la plaça de cap de Béns mobles, i destinar els recursos que així d’estalviïn a contractar un tècnic d’inventari.

Com que la interinitat no es podrà allargar gaire per no entorpir l’activitat ordinària del departament, no dubtin que aviat tindrem novetats.