L’extensió andorrana s’estrena aquest mes amb el festival de cine espanyol de Tolosa i el pintor Joaquim Ureña.

Ja ho havia advertit el director de l’Institut Cervantes en la visita llampec que ens va girar al maig: l’extensió andorrana del Cervantes obriria amb tota probabilitat abans de fi d’any. Molt abans. De fet, l’estrena oficial serà aquest octubre amb la projecció a Illa Carlemany d’Estiu 93, l’aclamadíssim debut en el llargmetratge de la directora catalana Carla Simón, i l’exposició del pintor lleidatà Joaquim Ureña, a partir del 28 d’octubre a la mateixa ambaixada.

La veritat és que Ureña ja estava programat dintre de la temporada cultural de l’ambaixada, i el que s’ha fet és subsumir l’exposició sota el paraigua del Cervantes. En endavant, així serà amb totes les activitats de caràcter cultural que es proposin des de la legació. La projecció d’Estiu 93, amb la presència confirmada de l’actriu Bruna Cusí (la tieta de la nena protagonista, per entendre’ns)  és la primera activitat que ens arriba a través del Cervantes: de fet, la pel·lícula forma part del cartell Cinespaña, el monumental festival de cine espanyol que cada tardor es programa a Tolosa i a la regió d’Occitània.

De moment ens tocarà només una pel·lícula que, a més, ja es va poder veure entre nosaltres al festival Ull Nu del 2018. Però és un començament, augura l’ambaixador espanyol, Àngel Ros. Hi haurà més activitats, com per exemple una extensió del festival de novel·la negra que el Cervantes organitzarà a la primavera a Tolosa. De fet, tècnicament el que obrirà a Andorra serà això, una extensió de la seu que el Cervantes té a la capital occitana. De moment, sense personal ni ubicació física, tot i que l’ambaixada ha cedit la tercera planta de l’edifici de Prat de la Creu, que fins ara n’acollia els arxius. La coordinació recaurà en el director de la seu de Tolosa, el navarrès Juan Pedro de Basterrechea, que reportarà directament al segon de la legació, Enrique Conde. 

L’altra pota d’aquest primer desembarcament del Cervantes serà el Diploma de Español como Lengua Extranjera (DELE), que fins ara es convoca de forma oberta tres vegades a l’any i que en endavant es promourà directament entre els alumnes del sistema espanyol perquè els que ho desitgin puguin acabar l’escolarització amb el títol oficial a la butxaca. De fet, el mateix Basterrechea desfilarà a finals d’octubre per l’Institut Espanyol per explicar les possibilitats que ofereix el DELE. De moment, i com ja havia advertit l’ambaixador Ros, no hi ha intenció d’obrir un centre dedicat específicament a l’ensenyament de l’espanyol com hi ha a d’altres països: “No tindria sentit obrir un Cervantes a Andorra com si fos Pequín o Berlín”, argumentava al maig Montero.

Es tracta, en fi, de crear un circuit de doble direcció: que l’ambaixada espanyola tingui accés, a través de l’extensió andorrana, al catàleg d’activitats culturals que anualment programa l’Instituto Cervantes (en particular, la seu de Tolosa) i que, de manera inversa, des d’Andorra es puguin col·locar a Occitània activitats concebudes originalment des de i per a Andorra. El mateix Montero hi insistia mesos enrere: “El Cervantes treballa en xarxa. Posarem a disposició del Govern la nostra xarxa de delegacions per exportar-hi cultura andorrana: músics, escriptors i artistes plàstics andorrans hi podran optar”.

Dit així, potser no sembla res espectacular. Però ni Ros ni Montero van vendre fum: van vaticinar que aquest any percebríem els primers fruits del Cervantes, i així serà. Ja hi haurà temps per créixer.