El llibre d’actes, en un mes

El Consell cedeix el document a l’Arxiu perquè el restauri, el digitalitzi i el pengi en línia.

Un mes. Aquest és el molt optimista termini que s’ha posat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, perquè els tècnics de l’Arxiu Nacional restaurin, digitalitzin i pengin a la galeria virtual, juntament amb els seus altres germans de l’Arxiu de les Set Claus, el llibre d’actes perdut Sí, home, el formidable enigma que envoltava el Llibre IV, amb les actes datades entre el 1743 i el 1864, a què es perd la pista en algun moment del segon terç del segle passat i que a principis de març va tornar per a sorpresa a Casa de la Vall després d’una operació rocambolesca amb final feliç. 

Ho vam explicar puntualment aquí: es veu que l’hereu del sostractor –de moment, anònim– es va adonar que tenia un tresor entre les mans, va contactar amb el Consell per intentar vendre-li la peça, i davant l’amenaça de mobiltzar la Interpol, va entendre que la millor opció era tornar el document furtat al seu legítim propietari. Tot això, a tota pastilla, perquè els contactes van arrencar mig any enrere i van culminar el 5 de març.
Ja va advertir aleshores el síndic, Carles Ensenyat, que el següent pas seria enviar-lo al taller. I això és el que es va formalitzar ahir: la cessió en custòdia del llibre a l’Arxiu. A falta que l’inspeccionin els tècnics, sembla que el document es rroba en un relatiu bon estat de conservació i que com a molt caldrà restaurar-ne una vintena de pàgines (del miler aproximat que té). Immediatment després es digitalitzarà i es penjarà a l’Arxiu en línia per posar-loa disposició de diletants i d’investigadors. I finalment es transcriurà, dintre del programa de transcripció de totes les actes geenrades epl Consell General al llarg dels vuit segles d’Història que Sindicatura va engegar fa mig any. De moment ja s’han transcrit (i penjat, al portal del Consell) les compress entre el 1289 i el 1419, just fins al privilegi del bisbe Tobià, i està previst que al juny se n’hi aboquin un centenar més. El projecte culminarà, d’aquí a tres anys, calcula Ensenyat, i el Llibre IV permetrà completar la seqüència de les actes, que fins ara presentava aquest flagrant buit 

El destí final, en l’aire
El que no està tan clar és quin serà el destí definitiu del document. Els tres llibres anteriors al que s’ha recuperat ara es conserven des del 1993 en custòdia a l’Arxiu. El cinquè i immediatament posterior, al Consell. El destí del IV; diu Ensenyat, el decidiran els tècnics: “Farem el que ells determinin que és millor per a l’òptima conservació del document”.

El que no s’ha pogut determinar, insisteix, és ni el moment ni les circumstàncies de la substracció, ni molt menys la identitat de qui la va perpetrar: “Nosaltres ens donem per satisfets d’haver-lo recuperat i no anirem més enllà”. De fet, l’acord amb l’antic posseïdor incloïa mantenir-ne l’anonimat. Vaja, que Ensenyat dona per feliçment tancat el cas. No queden tresors patrimonials per recuperar, diu: “O com a mínim, no consta que ens en falti cap. Sabem que hi va haver un Llibre de la quèstia perquè n’hi ha mencions en documents del XVIII, però no figura en cap inventari i molt probabement es va perdre o cremar. I sabem també que a finals de segle XIX un secretari del Consell va ser acomiadat després d’haver traspaperat un privilegi del rei Ferran. Però no sabem quin”. 

El Llibre IV, en fi, formava part de la documentació que es conservava a l’Armari de les Set Claus, en total 5.859 documents datats entre el 1176 i el 1978 –inclosos els altres quatre llibres d’actes– que el 1993 es van dipositar a l’Arxiu i que des del 2020 es poden consultar en línia.