Les pedres caigudes des de la visera de la balma impedeixen excavar els estrats més profunds, antics i prometedors del jaciment, però a canvi s’han localitzat dos forats que possiblement servien per ancorar-hi els pals d’una estructura aèria, potser una cabana o refugi, especula Remolins.

Se les prometia molt felices Gerard Remolins la setmana passada, quan va començar l’excavació de la balma del Llunci. Al primer dia ja van localitzar una cubeta excavada al travertí i recobert de lloses, amb fragments ceràmics i restes òssies d’animals que l’arqueòleg va interpretar provisionalment com un possible fogar. Deu dies després, i quan ens trobem a l’equador de la intervenció, aquell optimisme inicial sembla haver-se refredat. La culpa la tenen els grans blocs de pedra, restes de la visera de la balma que en algun moment van caure sobre el basament i que amb el pas del temps van ser recoberts de terra i sediments. L’equip de Remolins s’ha topat aquests rocs de grans dimensions a mig metre de la superfície: “És el mateix i formidable obstacle amb què es va topar Pere Canturri en el sondeig que hi va practicar el 1966. Va poder foradar la crosta calcària que s’havia anat formant, però a sota li va aparèixer la pedra. Ja ens ho imaginàvem que nosaltres també ens en trobaríem. Però no tantes ni tan grans.”

Però Remolins no es dona per vençut, no entra en la seva naturalesa, i ha posat tota l’esperança en la part més pròxima a la paret de roca, on no espera trobar restes de la visera: aquesta mateixa setmana foradaran la crosta que es troba sota un dels prometedors forats que han identificat –de seguida els en parlem– i excavar una superfície d’un metre quadrat. Poc, aparentment, però suficient per determinar la profunditat de la capa sedimentària i avaluar la potencialitat del jaciment.

Perquè es tracta precisament, adverteix, de determinar si hi ha prou sediments, i prou antics, com per haver pogut acumular restes d’ocupació humana. Remolins somia encara de retrocedir fins al mesolític, posem que fa entre 10.000 i 12.000 anys. Coetanis de la balma de la Margineda, on s’han documentat les restes d’hàbitat més antigues del país.

Però de moment això és una pura intuïció. Per alimentar l’esperança els arqueòlegs van exhumar a principis de setmana dos forats de morfologia i dimensions molt similars, uns 15 centímetres de diàmetre i que Remolins interpreta en una primera hipòtesi com els fonaments per ancorar-hi els pals d’una possible estructura aèria. Un aixopluc, diu, sense atrevir-se a especular si podria tractar-se d’una cabana o similar: “Els forats estan excavats directament sobre el travertí, no a la terra, són circulars i perfectament identificables. Però l’estratigrafia no ens permet afirmar que siguin coetanis, tot i que estan a la mateixa alçada i són molt similars, i no sabem si n’hi havia més ni si seguien un patró”. Tot i això, conclou, els hipotètics pals es troben a una distància ideal de la paret per aixecar-hi una mena de cobert: “Imaginar una petita estructura d’hàbitat no és escabellat”.

Aquesta és, de moment, la troballa més prometedora dels primers deu dies d’excavació. De nou aquí, com amb la cubeta, la datació és tan àmplia que no permet extreure gaires conclusions: a partir de la ceràmica associada, Remolins especula amb una forquilla que va des de l’edat mitjana fins a l’època romana, potser una mica abans i tot, al bronze final. L’anàlisi per carboni 14 de les restes animals permetrà afinar una mica més. Però el premi gros, insisteix, s’oculta sota les pedres de la visera i sota la crosta calcària: “Accedint en aquests registres esperem trobar restes dels últims caçadors recol·lectors o dels primers agricultors i ramaders. De moment no estem trobant restes d’ocupació humana tan antigues, però no vol dir que no hi siguin”.

La intervenció, que se centra en l’espai on Pere Canturri va excavar el 1966, ha deparat també una petita sorpresa en homenatge al pioner de l’arqueologia nacional, i de tantes altres disciplines: un cisell que el mateix Canturri devia utilitzar en l’excavació de fa mig segle i que ha aparegut just a sobre de la visera enterrada. Un missatge d’ànim vingut des del passat.