Facin ara un exercici de, diguem-ne, cultura-ficció: imaginin el que hauria sigut del nostre panorama cultural sense l’existència d’Àgora. I més concretament, si Àngels Mach i Antoni Pol no haguessin tingut la iniciativa, la convicció i la insistència d’aixecar i mantenir viva la Societat Andorra de Ciències. Ells són l’ànima de la SAC, i la SAC és l’ànima d’Àgora. S’ha dit moltes vegades, és de justícia repetir-ho i si avui en tornem a parlar és per l’últim número de la revista Àgora, que es va presentar el dilluns abans de Sant Jordi i que va passar amb la discreció acostumada. D’acord, la maquetació esforçada de la revista podria ser més lleugera. Hauria de ser-ho, vaja, hauria de tenir una versió electrònica fàcilment accessible i potser caldria renunciar a aquesta pretensió d’exhaustivitat que la converteix en un artefacte de difícil digestió: n’hi hauria prou a dividir-la en dues o tres entregues anuals, és una idea. Però tot això són minúcies comparat  amb el servei impagable que presten al nostre xup-xup artístic i cultural. En un moment on sembla que tots hàgim perdut irremeiablemet la memòria, on el que va passar fa cinc, deu, no diguem trenta anys és estricta prehistòria, on ningú es recorda dels que ens van precedir pels estrets camins de l’art, la música, la ciència i la literatura andosines, la revista és el lleial, infal·lible dipositària de les nostres arrels. Sonarà luctuós, pelet mòrbid fins i tot, però els homenatges i les recordances que s’hi prodiguen constitueixen un document únic i imprescindible per a qualsevol que s’interessi pels homes i per les dones que han construït l’Andorra d’avui.

Mirin si no l’últim número, que és el 36 i que inclou els retrats d’un grapat d’aquests pioners, des de Roser Jordana (1942-2014) i mossèn Blai Fortuny (1927-2018) fins als personatges traspassats el curs passat: l’exsíndic Josep Casal (1952-2023), l’excap de Govern Toni Martí (1963-2023), Carme Arajol, que va ser la primera infermera titulada del país (1936-2023), el doctor Joaquim Ramis (1928-2023) i l’activista Joaquim Juan (1949-2023).

De tots ells en dona notícia biogràfica i professional aquest número, sempre a partir del testimoni directe dels que els van conèixer de prop. Però aquestes prolixes notes no en són l’únic atractiu. A banda de repassar els guardonats en l’última edició dels premis Àgora –el filatèlic Miquel Abad, el fotògraf i crític Josep Maria Ubach, els escriptors Joan Peruga i Pilar Burgués i l’artista i professora Mayte Estévez– inclou un (per a molts) epifànic apunt sobre la trajectòria del Grup A, actiu a mitjans dels anys 80, a càrrec de Berna Garrallà, que en va formar part amb Nuné Shahbenderian, Pilar Riberaygua, Josep Ripoll, Joan Xandri, Alfons Valdés i John Morrison. Hi trobaran també els poemes premiats a la penúltima edició del Martí i Pol de poesia, ressenyes de les exposicions d’Arnau Sánchez, Sam Bosque, Àlex Rispal, Jaume Riba i Cecília Santañes, i un autoretrat d’Io Casino, feliçment ressuscitada.

Si Àgora no existís, l’hauríem d’inventar.