Eudald Carbonell: “¿Por de l’humà híbrid del futur? Més inquietant que l’home actual, difícil”

Fa quinze anys, quan va venir l’última vegada, encara discutíem si neandertals i sàpiens s’havien encreuat; després va resultar que sí, fa cap a 50.000 anys, i la revista Nature acaba de recular encara més, fins fa 100.000 anys.

Fins fa molt poc no hi havia evidències d’encreuament entre les dues espècies d’homínids; les primeres proves van arribar quan es va desxifrar el genoma humà i es va establir que compartíem entre l’1 i el 3% de l’ADN. Vam començar a buscar els primers contactes, i sembla que n’hi ha hagut de recurrents ja des que els primers sàpiens van sortir d’Àfrica, ara fa cap a 100.000 anys.

¿Quina importància té, que fos 50.000 anys abans o després?

El resultat final va ser el mateix: els vam liquidar a tots. Molta: una cosa és tenir una aventura esporàdica i una altra de molt diferent és la reiteració, que a la llarga et permet compartir aquest material genètic.

El contacte amb els neandertals, ¿com l’hem d’entendre? ¿Que compartíem habitacle, com a 'En busca del fuego', o com a fruit de la guerra i la violència?

Hi devia haver de tot, però estic convençut que ben poques vegades van arribar a viure junts. El més probable és que cada grup vis­qués al seu territori i que només excepcionalment el compartissin. I, en aquest cas, és imaginable que no fos una convivència pacífica. Vaja, que el nostre ADN neandertal és probablement fruit d’una violació de guerra...

En fi, aquest 3% neandertal que arrosseguem, ¿es tradueix en algun tret físic o psicològic concret?

Els neandertals eren prognàtics, grossos i rabassuts, valents i poc estilitzats, ràpids però poc resistents... Cosa que no vol dir que un humà actual que sigui rabassut, prognàtic i poc estilitzat sigui més neandertal que un altre.

Fem prehistòria-ficció: ¿i si hagués passat al revés, els neandertals s’haguessin imposat i fossin ells els que haguessin heretat el 3% de la nostra càrrega genètica? ¿Com seria, tot plegat?

No crec que canviés gaire; has de pensar que els neandertals tenien, per exemple, el cervell més gros que els sàpiens i una cultura material bastant evolucionada, enterraven els morts, parlaven i eren capaços d’un cert pensament simbòlic... Vaja, que no hi veig gaires diferències.

Es diu que l’últim neandertal va viure (i morir) a Gibraltar fa cap a 40.000 anys. ¿Com és que no en va quedar ni un, si fins i tot a Amèrica —i a Austràlia!— van sobreviure indígenes?

Per una qüestió de proporcions: els grups neandertals eren massa reduïts per sobreviure aïlladament. Casos així s’han repetit al llarg de la història: una població petita entra en contacte amb una malaltia per a la qual el seu sistema immunològic no està preparat i s’acaba extingint.

Pel que fa a la conferència de dimecres: sosté que la selecció tècnica ha substituït la selecció natural, i que el pròxim pas de l’evolució serà un híbrid humà-màquina.

És el transhumanisme, la síntesi entre evolució, tecnologia i cultura: i és a les nostres mans decidir quin tipus d’éssers humans volem construir. Dependrà de la socialització de la tècnica i de les necessitats adaptatives a les futures crisis mediambientals, tecnològiques i alimentàries.

A aquest híbrid tipus Robocop que vaticina, ¿li hem de tenir por? Perquè a mi m’inquieta una mica.

En absolut. Més inquietant que l’home actual és difícil d’imaginar... No hem de tenir por del coneixement, sinó del no-coneixement, del pensament màgic, precientífic, arcaic.

¿De quins terminis estem parlant? ¿Quan ens haurem de plantejar quins tipus d’éssers humans —glups— volem?

Vivim una era de creixement tecnològic exponencial i de socialització progressiva dels avenços tecnològics. Hem causat el canvi climàtic, i per tant la crisi sistèmica ja la tenim a sobre. Ens hem de plantejar ja —però ja!— no només el que menjarem l’any que ve, sinó què hem de fer per tenir un cert control del planeta.

La meva filla acaba de fer 3 anys. ¿Puc ser optimista, respecte al planeta que he­retarà?

La història ens diu que sempre que s’ha perdut diversitat i hi ha hagut aquest creixement exponencial acompanyat de socialització de la tecnologia han seguit períodes de caos. I això és el que, en la meva opinió, està a punt de passar. Com més problemes generem, més dificultats trobarem per estabilitzar i redreçar la situació, i més a la vora del caos. És una dinàmica històrica.

¿Qui hi pot fer alguna cosa? ¿I què?

Mitjans de comunicació, estructures polítiques i acadèmiques... I funcionen, ho estem veient per exemple amb el consens científic sobre el canvi climàtic, que està modificant ni que sigui a pas de tortuga els comportaments energètics.

¿Quines són les alternatives?

Hem d’anar cap a una tecnologia capaç de preservar la diversitat, de generar i redistribuir riquesa de forma equitativa, i de superar la tendència jeràrquica i territorial que ha caracteritzat la història dels primats.

¿L’escenari pessimista?

Arribarà si no fem res per evitar-ho, i ho farà com una riuada que s’ho endú tot. Però tranquils, perquè passat un temps el mateix ecosistema es regenerarà a partir del que en quedi.

Per últim, i respecte a Atapuerca: cada campanya ens regalen un descobriment revolucionari. ¿Quin toca, aquest any?

En poques setmanes sentireu a parlar del descobriment més important de la història de l’arqueologia. Estigueu atents.