Sembla una creu de terme, però no ho és, i probablement no s’hi hagin acabat de fixar mai perquè es va instal·lar l’estiu de fa dos anys a la zona enjardinada de la cruïlla de la Comella, a tocar de l’antic camí de l’Obac. Doncs bé, es tracta d’una singular creu armènia, obsequi d’aquesta mil·lenària nació del Pròxim Orient amb motiu del 15è aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Armènia i Andorra. De moment, la creu llu un magnífic estat de salut i ha tingut molta més sort que el llagut cedit el 2015 per la localitat barcelonina de Sant Pol de Mar, i que des de llavors es floreix amb més pena que glòria a l’avinguda Tarragona de la capital. Les creus, en fi, són en la tradició armènia (la primera nació que va adoptar el Cristianisme com a religió d’Estat: ho va fer el 301!) monuments commemoratius que s’instal·len a l’aire lliure “com a element de mediació entre el secular i el diví”, diu l’arxiver de la capital, Joan-Lluís Ayala, que li ha consagrat el Document del mes: “Esteles esculpides en pedra per artesans locals, que fan cap a 1,50 metres d’alçada i que representen habitualment una triple estructura amb una creu a l’eix central acompanyada d’elements vegetals.” Són peces úniques, el 2010 van accedir a la llista del patrimoni immaterial de la Unesco, i la nostra és una mica més gran: s’enfila fins als 2 metres d’alçada i pesa prop de mitja tona.