La Trenca, que obrirà aquest mes a la plaça Rebés, hereta i actualitza l’esperit de la Puça i apostarà pel llibre pirinenc i les humanitats.
Hi va haver un moment –i no fa tant, posem que al 2008– que convivien a la capital cinc llibreries, cinc: els clàssics de tota la vida, la Llibreria, la Francesa, la Casa del Llibre i la Puça, i el primer establiment d’Idees, que acabava d’obrir a Príncep Benlloch. Idees va acabar concentrant el 2014 el negoci a Illa Carlemany, i la Francesa es va mudar de seguida a la part alta de Carlemany –amb horaris impossibles, però aquesta és una altra història. La Casa del Llibre va tancar al juny del 2009, i la Puça, segur que ho recorden, va plegar aquest febrer.
Així que poc més d’un decenni després, tan sols sobreviu la Llibreria. D’acord que la inauguració de l’FNAC, l’estiu del 2016, va aportar una mica d’alegria a un bibliòfil cada vegada més orfe, però amb els anys ha acabat perdent la vocació de llibreria de fons amb què va néixer, i pel camí hem perdut també la Caballé (2013), també a Escaldes, l’última llibreria de vell que ens quedava.
Si no és una extinció massiva, li faltava poc, i la pandèmia no semblava el millor moment per revertir la tètrica situació del sector, tocat de mort per la venda en línia i perquè, diguem-ho clarament, el llibre mai no ha sigut ni serà un producte de consum massiu. Excepte per Sant Jordi, és clar, però Sant Jordi no va de llibres sinó d’una altra cosa, que s’hi assembla molt però que no ho és.
Però el que semblava un epitafi pot contra pronòstic convertir-se en l’epifania d’una nova no direm era, però sí etapa: un grup de socis nacionals, amb Haydée Vila com a cara visible, s’ha confabulat per obrir aquest setembre La Trenca. Serà a la plaça Rebés, en data encara per confirmar, i amb la clara vocació de prendre el relleu de la Puça –amb què no tenen cap vincle comercial, tot sigui dit– i modernitzar-ne el concepte. Com la històrica llibreria que durant quasi quatre decennis van capitanejar Anna Riberaygua i Pere-Miquel Fonolleda, La Trenca tindrà, diu Vila, quatre potes essencials: el llibre local, el pirinenc, les humanitats i l’infantil i juvenil: “No podia ser que el lector del país no tingués una llibreria sòlida, d’autor. I aquest buit és el que pretenem omplir, amb epicentre a Andorra i el Pirineu, vocació de fomentar la lectura i el català, i revitalitzar en el possible l’esperit de la millor Puça”. D’aquí el nom, diu, que no és capritxós: “La Trenca, sí, pel triple sentit que té aquest terme: punt d’un camí d’on n’arrenca un altre, pedra o fita i una espècie d’au en perill d’extinció. Tot això pretenem ser”.
Els detalls els coneixerem aviat, inclosa la data de la inauguració. De moment, el que n’ha transcendit és que La Trenca ocuparà l’altell del local de plaça Rebés. La planta baixa es destinarà a restaurant bio, i els dos soterranis, a gimnàs. Pintorescos companys de viatge per a singladura tan literària, dirigits com admet Vila a “targets en principi diferents però no necessàriament excloents”, i que poden tenir la clau de la supervivència de la llibreria. Es tracta, conclou, de posar Andorra en l’òrbita de ciutats com Barcelona, on els últims mesos i contra pronòstic han obert mitja dotzena llarga de llibreries, des de la nova Ona fins a Fahrenheit, Restory i la monumental Finestres.