Temps de riure

Que hi hauria pallasses ho sabíem des de la setmana passada, que es va presentar la 2a edició del festival internacional (recordin, del 14 al 16 d’octubre al Comunal). Però la Temporada conjunta s’ha proposat recuperar a marxes forçades les rialles perdudes –durant la pandèmia, s’entén– i ha aixecat una programació que té en l’humor i la comèdia el fil vertebrador. Especialment a la capital, com advertia ahir sense embuts el conseller de Cultura, Miquel Canturri. “L’any passat ja ens vam centrar en peces còmiques, perquè pensem que en aquests temps és bo que el públic s’ho passi bé.”

 

Com a mínim, aquesta és la vocació de la cartellera. A banda de les pallasses, per Andorra la Vella hi desfilarà una patum del clown català, Guillem Albà, que naturalment –li falta una a, o li sobra una o– no té cabuda al cartell de les pallasses i en canvi sí a la Temporada. Per normalitzar la presència femenina als escenaris potser podrien haver començat per aquí, posant pallasses a la Temporada ordinària, però aquesta és una altra història. Així que Guillem Albà compareixerà l’11 de novembre al Centre de Congressos al capdavant de la Marabunta i amb un espectacle de títol prometedor, Jaleiu, que ben bé podríem qualificar de metaclown musical.

 

No serà l’única proposta d’aquest estil a la capital, perquè el 2 de novembre debuta també al Centre de Congressos la Nova Orquestra de Cambra de l’Empordà, mena de versió atramuntanada dels gloriosos Luthiers que repassen a Concerto a Tempo d’Umore els grans hits de la música clàssica. Això, pel que fa al Centre de Congressos, que recupera aquesta temporada el 100% d’aforament, prèvia presentació del certificat de vacunació, test d’antígens o TMA. Però la mascareta seguirà sent obligatòria.

 

A Sant Julià la cosa canvia una mica: hi haurà també circ-teatre amb La nuit du cerf, la primera de les dues propostes francòfones que patrocina l’ambaixada francesa. Serà el 24 de novembre i a càrrec del Cirque Le Roux. L’altra, Prose de terre, en una funció especialment destinada al públic infantil. Hi haurà també els reglamentaris Pastorets, amb direcció renovada, el tàndem Cristina Pericas/Núria Montes, i atenció a les dues úniques propostes estrictament dramàtiques del curs. D’una banda, Arrels d’arreu, el nou muntatge de la Jove Companyia, amb direcció d’Ester Nadal i que pròpiament no és una estrena (es va estrenar al setembre a Les Fontetes). De l’altra, Quatre dones i el sol, l’aposta de l’Escena Nacional per a aquest curs. S’han programat dues funcions (el 28 i el 29 d’octubre) d’un text de l’escriptor rossellonès Jordi Pere Cerdà. Fa trenta anys, diu, el va impactar tant la posada en escena a càrrec de Somhiteatre que Roger Casamajor l’ha volgut recuperar per al seu debut com a director. Al capdavant. S’hi ha bolcat, diu, per aixecar un espectacle amb equip artístic i tècnic local i amb estàndards professionals amb un objectiu que a tres setmanes de l’estrena considera ben encaminat: crear un muntatge “potent” capaç de fer-se un lloc en la selva que ara mateix és el teatre no només català, sinó també universal. “Moltes obres es van haver de suspendre per culpa de la pandèmia i ara ens trobem que hi ha una sobreproducció. Però hem treballat dur, cada dia des d’agost, dissabte inclosos, amb l’objectiu que tingui recorregut més enllà de l’estrena al Claror”.

 

Sense ànim de d’estripar el muntatge, Casamajor va augurar una posada en escena i un treball de les actrius “molt conceptual” per a una història que ens parla de la lluita de quatre dones (Irina Robles, Jèssica Casal, Núria Montes i la pallaresa Annabel Castán (Cerca de tu casa), l’únic nom forà de l’elenc) per retrobar la seva llibertat personal i també espiritual en un poble remot dels Pirineus que s’ha quedat sense homes perquè els joves del poble lluiten a la II Guerra Mundial. “La idea era crear un muntatge 100% andorrà, amb intèrprets del país i producció local. Però fins i tot així hem hagut d’anar a buscar una actriu catalana perquè no en trobàvem cap que s’adeqüés al paper”, explicava ahir un Casamajor que considera que el salt a la direcció ha arribat d’una manera “natural”. “Neix d’una inquietud personal i també, per què no dir-ho, d’un bagatge professional que m’hi ha empès. M’hi he trobat molt a gust, a l’altre costat, i veurem si això té continuïtat o no, però la meva intenció és tornar a dirigir.”

 

Així que ja ho veurem. El que està clar és que el compromís ha estat absolut, que hi ha consagrat els últims dos mesos i que fins i tot, diu, ha renunciat als projectes professionals que mentrestant li han anat sortint: “Un luxe que poques vegades et pots donar, però amb gust. Dedicar-hi el 100% del nostre esforç és el mínim que el text de Cerdà es mereixia.”