El ministeri de Finances es planteja recomprar deute internacional amb el superàvit que tingui al tancament de l’exercici corrent i utilitzant també l’obtingut l’any passat. Així ho ha explicat avio el ministre de Finances, Ramon Lladós, en la seva compareixença davant la comissió legislativa de pressupost. Aquesta recompra tindria un impacte a nivell financer, doncs es reduirien els interessos a satisfer, i més tenint en compte el context actual, de tipus d’interès elevats, i alhora “t’alliberes” del compromís futur d’haver-lo de retornar.

Però si s’acaba adoptant la decisió de recomprar deute “serà molt limitat”, ha exposat Lladós, doncs d’una banda el superàvit amb el qual es calcula tancar l’any serà al voltant d’un milió d’euros i de l’altra va insistir que cal valorar molt bé les necessitats que es puguin tenir a futur i que trobar aquest “equilibri” és difícil. En aquest punt, el ministre de Finances ha assenyalat que la “finestra oberta” per recomprar el deute encara s’allargarà, tenint en compte que els tipus d’interès es preveu que es mantinguin elevats durant més temps del que es comptava en un inici.

A preguntes del president de la comissió, el demòcrata David Montané, Lladós ha recordat que el deute actual suma 1.175 milions d’euros, i que té terminis de venciment de fins a 20 anys. La primera de les emissions venç el 2027 i les despeses financeres pressupostades pel 2024 sumen uns 17 milions d’euros, una xifra que es podria considerar reduïda tenint en compte l’entorn, i que s’explica per la tasca realitzada pels governs anteriors per diversificar les fonts de finançament i la maturitat del deute. Així mateix, “no pensem endeutar-nos més”, ha assegurat Lladós.

En aquest punt, el titular de la cartera de Finances ha valorat que si Andorra ho necessités i es fes una nova emissió “ens ho prendrien de les mans”, ha bromejat, doncs “els mercats internacionals coneixen les emissions andorranes, saben que som seriosos i amb rigor pressupostari”. “Hem demostrat que som gent de fiar”, va conclòs.

El nivell d’endeutament es troba 210 milions per sota del màxim permès per la llei (40% del PIB), el que serà el 34% a finals de l’any que ve i del 30% el 2027.

Lligat al deute, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha expressat la preocupació pel fet de no disposar d’un prestador d’última instància i el ministre va recordar que Andorra ja disposa dels fons de reserva internacional, amb 300 milions d’euros, tot i acceptar que “faria falta” algun altre mecanisme. En aquest sentit, ha assenyalat que es treballa tant amb França com amb Espanya i es busca l’encaix jurídic perquè els seus bancs centrals poguessin complir aquesta funció per Andorra.

Creixement natural
El ministre de Finances ha presentat, a grans trets, el marc pressupostari per a la legislatura i el projecte de pressupost per al 2024. Ha assenyalat que es preveu que en “un parell d’anys” es recuperi el “creiement natural” de l’economia andorrana, després dels alts i baixos derivats de la pandemia de Covid. Així mateix, ha afirmat que s’ha fet una “ecercici de realisme” i de “prudència” a l’hora d’elaborar el pressupost, que preveu uns ingressos de vora 586 milions d’euros i unes despeses de 618,5 milions, el que suposa un dèficit de 32,5 milions. 

Lladós ha destacat d’aquest pressupost que “gran part es destina a continuar reforçant els pilars de l’Estat del benestar” i que l’increment dels ingressos que es preveu, de l’11% respecte el pressupost del 2023, anirà a inversions, on destaquen els 30 milions destinats a crear el parc públic d’habitatge.

Modificació de les regles d’or mantenint el rigor
Els diferents grups parlamentaris s'han mostrat d’acord a modificar les conegudes com a “regles d’or” de la sostenibilitat de les finances públiques, tot mantenint el rigor. Ha estat Lladós qui ha plantejat la necessitat de modificar la Llei, ja que hi ha una de les regles que no es compleix i difícilment es tornarà a complir, ja que els ingressos per imposició directa seran superiors al 40% del total de la recaptació, i creixeran més ràpid que els provinents de la imposició indirecta. Això s’explica, segons Lladós, per la diversificació econòmica i demostra que “les empreses i les persones guanyen més diners”, ja que no s’ha produït cap canvi en el marc fiscal ni dels tipus impositius. I per tant, caldrà modificar aquesta regla “sense perdre l’esperit” de la norma. L’altra regla a canviar és la que limita el creixement de la despesa corrent per sota del creixement del PIB, ja que en contextos com l’actual d’inflació elevada es fa molt difícil de complir.