Èric Jover: “El Permsea estarà implantat al nivell màxim de batxillerat el 2020”

Satisfet del sistema andorrà i de com evoluciona amb el Permsea, el ministre Èric Jover té molts fronts oberts: la implantació d’universitats foranes i d’escoles privades al país i el canvi en l’estructura de la formació professional, però també el fet lleig d’haver de tancar una universitat privada com la de les Valls. Jover, però, parla de tot com un procés perquè l’educació i l’ensenyament han d’estar sempre en plena evolució.

Com a ministre d’Educació ha de vetllar per la coexistència dels tres sistemes educatius. ¿Aquesta convivència a tres bandes està garantida a mitjà termini?
Sí. Més enllà de la coexistència dels tres sistemes vetllo perquè col·laborin i enforteixin els lligams. Tenim la garantia dels francesos i espanyols que continuaran al país. El cas més recent, de força interès, és la reestructuració del sistema espanyol, que es viu com un nou impuls a l’oferta espanyola i és una bona notícia per a l’estructura educativa andorrana. 

Quan diu enfortir els lligams,  ¿a què es refereix concretament?
El que no m’agrada és que cada sistema educatiu sigui present aquí però no hi hagi cap mena de contacte entre ells. El que m’agradaria és que cada cop hi hagués més activitats que s’organitzessin de manera conjunta, més reunions, no tan sols entre alumnes sinó també entre professors, i fins i tot obrir la possibilitat d’una certa mobilitat entre els professors dels tres sistemes educatius.  

Vetlla pels tres sistemes, però de l’andorrà n’és més responsable. ¿Quina és la salut del sistema més jove?
El sistema andorrà gaudeix de molt bona salut. Estem en la reforma del Permsea, i tots els indicadors que tenim demostren que va a un bon ritme i que és ben viscuda pels professionals, pels alumnes i pels pares. Amb el matís que als professionals els representa un gran esforç, i els transmeto el meu agraïment. I és gràcies al professorat que el Permsea serà un èxit. 

¿Podrem dir que el Permsea està consolidat quan estigui estès a tots els nivells educatius?
Jo crec que una mica després. És un sistema que ha de ser viu i un cop estigui estès a tots els nivells hem d’anar-lo revisant i anar veient quins són els aspectes millorables i ser al màxim d’autocrítics possibles. I en aquest  sentit podrem fer-lo créixer.

¿Hi ha un calendari establert per saber quan estarà implantat a tots els cursos?
Hi ha un calendari que és un compromís, i és per als cursos de dalt. Aquest any vinent entrem a l’últim curs de segona ensenyança i després ja arribarem a batxillerat. Això vol dir que en tres anys, és a dir el 2020, haurem arribat al màxim nivell de batxillerat. Després el calendari cap a baix és més flexible. La nostra prioritat és la implantació en els cursos superiors, perquè ningú entendria que un alumne que és dins el Permsea l’any següent tornés a sortir del pla. En funció dels esforços que veiem que ha de des­envolupar el personal del ministeri veurem quin ritme podem donar a la resta de la reforma cap a cursos inferiors. 

¿És un model a exportar?
No hem inventat la sopa d’all. El Permsea és un model basat en competències. Hi ha altres models que també segueixen les competències, però sí que és veritat que som capdavanters,  i sobretot per la nostra petita dimensió. Altres països el que han anat fent han estat proves pilot i només a mitjà termini poden afectar tot el sistema educatiu. A nosaltres, com que som petits, no ens ha calgut fer proves pilot i hem canviat directament tot el sistema.

Ara es parla de noves tendències en l’educació i l’andorrà ja les incorpora.
Sí, amb el Permsea, perquè combina diverses coses importants. Una, que ja és pròpia del sistema andorrà, pre-Permsea, és la importància de les competències lingüístiques, d’utilitzar diferents llengües com a idiomes vehiculars. L’ensenyament per competències i el treball cooperatiu són altres elements importants. Es trenquen les barreres típiques de les assignatures. Això el que permet és un assoliment i un creixement més important de l’alumne. Aquest treball també permet una millor atenció a la diversitat. Des del naixement de l’Escola Andorrana, d’aquesta atenció n’havien fet bandera. Estem segurs que el Permsea ens permetrà atendre encara millor la diversitat que tenim a la nostra societat. 

Parlem de personal. Ja es va anunciar que es tenia l’objectiu de restar eventualitat a la professió docent. ¿Quin és el ritme que s’està seguint per aconseguir aquest objectiu?
Vam treure vint places al gener. Teníem uns 200 eventuals. Aquestes vint places han de seguir un procés, que és relativament llarg, de diferents convocatòries. Ara ja som en l’últim procés de convocatòria obert. El que volem és que tota aquesta gent es pugui incorporar al setembre. Des del primer moment vam comentar que el nostre objectiu no era consolidar eventuals sinó fer edictes a què tothom es pogués presentar i, si hi havia un excel·lent professional que no era de l’Escola Andorrana, es pogués presentar i guanyar una plaça, però al mateix temps havíem de reconèixer l’experiència dels eventuals i ponderar-la positivament. Aquesta ponderació haurem d’esperar a finals del procés per valorar-la. Em vaig comprometre a fer una valoració al final, i no tan sols jo sinó també els diferents col·lectius perquè diguin com se senten amb els resultats que han tingut. L’objectiu és, el gener del 2017, tornar a treure un altre seguit d’edictes per ajustar aquelles coses que no ens acaben de convèncer.

Però al setembre ja hi haurà  places consolidades. I el gener del 2017...
Tornarem a treure un altre paquet de places, encara no sabem de quantes. 

Passem a la universitat. L’evolució de la Universitat d’Andorra ha estat positiva però encara cal més titulacions superiors, com màsters.  
Si dèiem que el sistema educatiu andorrà és jove, la universitat encara ho és més. Encara estem en un procés de creixement. Els resultats que s’han assolit són espectaculars i el que hem de fer és anar-nos adaptant a la realitat que tenim. Això vol dir crear altres formacions per respondre a les necessitats que té el nostre sistema productiu i la nostra societat i també anar adaptant els nivells. I segurament haurem de desenvolupar aquesta segona part dels màsters. No sé si seran màsters de l’UdA o amb col·laboracions d’altres entitats universitàries. 

La internacionalització de l’UdA ja és una realitat. 
El rector està molt implicat en la internacionalització de l’UdA, en dos sentits.  Un, desenvolupar productes de qualitat que puguin atreure gent de fora del país per venir a formar-se a Andorra. I l’altre, fer col·laboracions en l’àmbit internacional per fer productes més potents i fer créixer la reputació internacional d’Andorra. 

Amb l’obertura econòmica s’ha parlat de nous projectes. ¿Cap de tancat?
Hem tingut contactes amb moltes universitats, que encara són preliminars. Però sí que hi ha interès perquè Andorra és membre de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i això suposa un marc de referència força vàlid. I el nostre marc fiscal és atractiu per desenvolupar activitats econòmiques però també ensenyament superior. 

¿Per tant, cap dels projectes que ja han estat anunciats pels mitjans de comunicació està tancat?
Els mitjans han parlat de dos projectes. Un és el de l’escola del Mediterrani, de formació professional, i estem a l’espera que ens diguin els títols que volen que des­envolupem. El que hem pactat és que entraran la llista de títols que volen i nosaltres farem la feina de crear-los. I l’altre de què s’ha parlat és la Universitat Catòlica de Múrcia, i se n’ha parlat d’una manera forçada, sense fonament. Aquesta universitat va mostrar interès per conèixer com era el sistema universitari andorrà i nosaltres també els vam visitar a finals de l’any passat per explicar els passos legals a seguir. I vam quedar pendents que ells fessin una demanda oficial. Aquest pas no s’ha fet. 

¿I l’Institut Vatel?
 No és universitat en el sentit que és un centre privat i no expedirà titulacions estatals andorranes. Per tant la tasca del ministeri pel que fa a la inspecció i el seguiment d’aquesta institució és molt més petita. Hem estat en contacte amb els promotors i hi ha bona sintonia, però és més per informació que no per la necessitat de seguir una sèrie de passos legals. I, pel que tinc entès, aquest setembre ja volen començar.

¿I altres projectes universitaris o privats?
N’hi ha més, però crec que sempre és dolent cremar noms quan encara s’està treballant. Ja em vaig comprometre amb el conseller Carles Naudi d’Areny-Plandolit que quan tingui un projecte prou avançat compareixeré davant de la comissió d’educació per donar més detalls.

Parlant d’universitats, hem de parlar de la Universitat de les Valls. És una qüestió judicialitzada, però ¿podria explicar els incompliments que han portat a aquesta situació i dir si hi ha o no possibilitat de marxa enrere?
En donaré pocs detalls perquè els he de donar al Consell General. El que he de dir primer és que és una mala notícia. És una decisió que un pren amb un regust molt amarg. Hi ha un element que és fàcilment comprensible, i és la falta d’ubicació i d’una seu física per desenvolupar un mínim d’activitat. Ja demostra poca potència del projecte i les garanties que ens ha ofert el rector en aquest sentit no són suficients. La de les Valls és privada, però és una universitat i en aquest sentit la llei obliga el ministeri a tenir la capacitat d’inspecció i a vigilar que el projecte s’adigui amb el que es va preveure inicialment. Quan el projecte s’allunya massa de l’inicial i no s’argumenta per què, evidentment el ministeri ha d’actuar. És molt legítim que el rector hagi portat el cas a la justícia. El que sí que m’ha des­agradat és que el cas es polititzi. I no m’ha agradat que hi hagués una pregunta al Consell General que a més prengués elements propis del recurs, amb una barreja d’interessos privats i d’interessos del Consell per controlar l’acció del Govern. 

¿Polititzar l’educació o polititzar un assumpte empresarial privat?
És una iniciativa privada però d’ensenyament superior, cosa que fa que parlem de la qualitat de l’ensenyament, i parlar d’aquestes coses amb la connotació negativa que té el tancament d’un establiment privat no és positiu.

En formació professional també hi ha novetats. 
És un dels elements que han de ser estratègics al país i que hem de treballar. Hem de fer canvis de plantejament global, si les formacions que tenim ara responen a les necessitats del mercat laboral actual. També cal altres canvis estratègics per des­envolupar un pla d’estudis. Actualment són exhaustius i s’ha perdut flexibilitat. 

¿Això passa per canviar titulacions?
Passa més per afegir titulacions que per eliminar les que tenim. El món que ens estem mirant amb especial atenció és el del turisme. És evident que Andorra genera un volum important en matèria de turisme i la competència és cada cop més important, i necessitem recursos humans molt ben preparats no només d’FP sinó també universitaris. A més de les privades també proposarem ampliar titulacions.

Sense l’acord d’associació amb la UE, ¿quins problemes tenen els estudiants andorrans?
Un estudiant d’Andorra no pot participar en el programa Erasmus. Un titulat, si vol continuar els estudis en un altre país, depèn de quin, pot tenir dificultats a la mateixa UE. Si un estudiant de l’UdA vol treballar amb un diploma andorrà pot tenir dificultats de reconeixement, depenent del diploma i del país. Si un andorrà amb una titulació universitària d’un país de la UE va a desenvolupar la seva activitat professional a un altre país pot tenir problemes, perquè se’ns apliquen les polítiques d’immigració de fora de la UE. Tota la política de recerca sense la UE es fa més complicada. 

Per tant, en altres matèries potser també, ¿però en Educació és urgent aquest acord?
Hem viscut molts anys sense això, però si volem fer un pas endavant en aquests aspectes és força imprescindible. I ara més, perquè cada cop els joves tenen una mobilitat laboral més important. 

“Invertim 1.200 € per alumne que necessita suport” 

Malgrat ser l’andorrà un sistema integrador, ¿cal un model inclusiu més específic per a persones amb discapacitat?
El paradigma internacional passa de la integració a la inclusió, i nosaltres hi creiem. Tenim molt bona col·laboració amb diferents associacions que representen diferents discapacitats, i ells també ens ajuden a millorar. També hem de ser realistes. La inclusió és molt difícil d’assolir i depèn també de la discapacitat i del nivell escolar. No és el mateix aconseguir una bona inclusió en primera que en segona ensenyança. Sovint ens trobem que depenent de quina discapacitat l’alumne s’allunya més, independentment del suport que li donem, del referent que es correspon en aquell nivell educatiu. Quan aquella diferència es fa massa important, malauradament la inclusió perd part del seu sentit. És una discussió que es té a Andorra i en qualsevol lloc. Tots tenim clar que hem d’avançar cap a la inclusió total, però al mateix temps veiem unes dificultats molt tangibles. 

¿Quan s’allunyen més del nivell educatiu?
A primera ensenyança és relativament fàcil tenir una inclusió total. Quan, per exemple, anem pujant de nivell en matemàtiques i anem seguint cursos, la capacitat d’abstracció necessària per assolir els coneixements que es corresponen amb aquells cursos és superior. Algunes discapacitats suposen dificultats en aquesta capacitat d’abstracció, i llavors als alumnes cada cop els costa més afrontar aquestes exigències. Per tant el que pensem és que inclusió no sempre vol dir que forçosament s’ha d’estar al mateix nivell en tot. Podem no arribar al nivell que nosaltres voldríem en matemàtiques, però al mateix temps podem estar al mateix nivell en altres matèries. Però quan en massa àrees no arribem a estar al nivell, aleshores hi ha una separació molt gran. Vol dir que l’estudiant és a la classe però sempre està fent una cosa diferent. La inclusió perd una part del sentit.

¿I s’està fent res en aquest sentit?
Sí, és clar. Quan diem que l’alumne no hi arriba ho diem inclús considerant el suport que té personalitzat. Però quan parlem d’inclusió no només ha de ser de cara a la persona amb discapacitat, sinó també de cara a la resta d’alumnes. Tenim una societat que és molt plural i és necessari que aquells que no tenen discapacitat siguin conscients que hi ha aquesta diversitat i que la tolerin, i tots sabem que en altres èpoques hi havia comportaments incívics envers col·lectius amb dificultats, i això ho hem d’eliminar. I s’ha de fer amb l’escola.  

I per això ja treballen amb el programa específic de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. 
Amb el suport de l’EENSM i amb el programa Progrés són 180 els estudiants que segueixen el programa i reben un suport que és impressionant i molt personalitzat, en funció de cada discapacitat. Invertim 1.200 euros per estudiant i més. Són molts diners, però això depèn del model d’Estat que volem, i el que volem és no deixar a ningú de banda, i per això no és un cost. Però hem de ser conscients de l’esforç que és.