Nico Medina, exdavanter de l’Inter Club Escaldes i també FC Lusitans i FC Santa Coloma, penja les botes i fa un pas cap a les banquetes. El xilè deixa el país després de tres anys i s’incorpora a la base del Montijo.
Va arribar com un fitxatge estrella d’un club ja desaparegut, el Futbol Club Lusitans. Va viure un autèntic malson quan era el màxim golejador de la màxima competició de futbol del país, amb 10 gols en 12 partits disputats. Llavors els despatxos el van castigar. Va denunciar el Lusitans per impagament de nòmines i es va quedar sense poder jugar fins a finalitzar aquella temporada en curs. Nico Medina, davanter xilè, va ser un dels molts professionals del futbol que van tastar la dura realitat de la gestió –per dir-ho d’alguna manera– d’alguns clubs del país. Un golejador que es va quedar a l’atur. I després de viure aquest capítol desagradable va fitxar per l’FC Santa Coloma, el campió de les últimes lligues d’aquella època. Si al Lusitans va patir impagaments, als colomencs va viure l’aparició del virus: la Covid-19. Futbol aturat i ell confinat amb les seves dues filles i la dona. Entrenant-se sota sostre. I quan el futbol semblava que el somreia fitxant per l’Inter Escaldes, els minuts al terreny de joc no li van recompensar. La seva segona temporada es va quedar sense fitxa, i per sort va provar la seva primera aventura en una banqueta dirigint l’infantil del club escaldenc. La retirada estava més a prop que mai i als seus 34 anys va decidir que fins aquí havia arribat la seva aventura futbolística, amb un final on va imitar el seu ídol, Iván Bam Bam Zamorano, lluint l’1+8. I ara cap a Montijo. Una nova aventura i com sempre amb la pilota ben a prop i també per aportar la seva experiència al futbol base del club de Badajoz amb una tasca similar a la de coordinador. “Quan em vaig quedar sense contracte amb l’Inter hi vaig donar moltes voltes. No estava segur si seguir jugant o no seguir. Jo crec que hauria pogut continuar dos anys més, però no em volia moure d’Andorra per un desafiament de jugador. No volia arriscar l’estabilitat que havia aconseguit aquí amb la meva família. Això sí, aquest projecte m’ha atret.”
La carrera de Nico Medina va estar molt a tocar de jugadors que es van convertir en estrelles. Ell va formar part de la selecció xilena que va acabar tercera al Mundial sub-20 del 2007 a Canadà. Va formar part d’una generació històrica de futbolistes com ara Mauricio Isla, Arturo Vidal, Alexis Sánchez i Gary Medel.
En aquella competició, Medina va marcar dos gols en set partits. Osasuna, Eibar i Osca van ser els seus equips a Espanya. Allà va jugar 21 partits i va marcar tres gols. Tot seguit Castelló, on es va trencar els creuats i retorn a Pamplona. Va deixar Espanya i va anar cap a Bulgària amb l’Akademik Sofia. El 2012 retorn a Xile per després viure més experiències a Espanya i Suècia i acabar a Andorra. “Estàvem contents aquí a Andorra, però creiem que aquesta era una bona oportunitat per a mi a nivell laboral.” A nivell esportiu el balanç al país no va ser gaire bo amb l’experiència dels impagaments al Lusitans, l’aturada per la Covid-19 quan estava a l’FC Santa Coloma i els pocs minuts a l’Inter. “M’ha passat de tot. Van ser tres anys molt estranys només en l’àmbit esportiu. Dintre de tot plegat no em va anar del tot malament, ja que vaig quedar màxim golejador un any, després vaig guanyar dues Supercopes i una lliga. A més a més de les amistats que vaig fer”.
A nivell personal fa un balanç molt positiu d’aquests tres anys. “Vaig estar molt content i aquest any va ser d’aprenentatge a les banquetes. Vaig descobrir que m’agradava i em va encantar treballar amb Joel Martínez. Un espectacle i dirigir l’infantil va ser la meva via d’escapament”. Les seves filles es van endur un disgust quan el seu pare els va dir que deixaven Andorra. “Em van dir de tot. La més petita encara no s’adona de tot i la més gran va ser molt complicat. Moltes emocions quan es va acomiadar de les amigues. Ella ja ha estat en quatre països. Trobarà a faltar Andorra, i nosaltres també. Tornaré al desembre per solucionar coses, ja que tot ha anat molt ràpid, i aquí ja serà el meu comiat definitiu”. Ara comença la seva nova aventura lluny de la competició.